Tribunals

El fiscal reclama dos anys i nou mesos de presó a Sandro Rosell per frau fiscal

L’acusació a l’expresident blaugrana és per presumptament haver defraudat a Hisenda 230.591 euros el 2012

Sandro Rosell.

Sandro Rosell.

2
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El fiscal de Barcelona Pedro Castro sol·licita en el seu escrit d’acusació dos anys i nou mesos de presó a l’expresident del Barça Sandro Rosell per presumptament haver defraudat a Hisenda 230.591 el 2012, així com el pagament d’una multa de 300.000 euros i la pèrdua de la possibilitat d’obtenir subvencions públiques i del dret de gaudir d’incentius fiscals, segons l’escrit a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. La pena sol·licitada podria haver sigut més elevada, però l’acusació pública li aplica l’atenuant de reparació del mal, ja que l’exmandatari blaugrana va ingressar a les arques públiques la quota defraudada i els interessos (287.911 euros).

Segons la fiscalia, Rosell «va idear i va executar una conducta de defraudació» a Hisenda. El 2012, sosté, l’empresari es va dedicar a les tasques de consultories i mediació, aportant durant l’expedient de comprovació els llibres i registres obligatoris a efectes fiscals. L’acusació remarca que per al «gruix d’activitats», l’expresident del Barça es va servir de la societat TOC SLU, que va ser constituïda tres anys abans i l’objecte social de la qual, entre d’altres, és l’organització d’esdeveniments, incloent-hi inversions a través de participacions en altres firmes. Estava domiciliada a casa seva i mancava d’«estructura empresarial per prestar els serveis». De les cinc persones que van fer treballs per a ella, feien feines de neteja i manteniment de la vivenda de l’exexecutiu de club i d’una segona residència, insisteix l’acusació pública.

Control d’una societat

Notícies relacionades

L’escrit del fiscal remarca que, «gràcies al seu control» sobre aquesta societat, Rosell «la va fer servir formalment» el 2012 per obtenir rendes que no va declarar a la seva autoliquidació de l’IRPF per 352.382 euros, uns ingressos derivats la seva «activitat professional personal». La companyia TOC es va limitar, incideix, a «sotsarrendar oficines» a l’immoble que, al seu torn, tenia llogat l’acusat. El mecanisme presumptament defraudatori, al seu entendre, va consistir en l’«emissió i cobrament» per part d’aquesta societat de facturació per aquest import a clients que «eren del mateix» imputat. Aquesta conducta permetia «ocultar» la retribució de Rosell pels serveis professionals que prestava a terceres persones. Als 352.82 euros, s’hi han de restar les despeses: 7.000 euros corresponents a telefonia mòbil. L’acusació pública també detalla deduccions no justificades, així com una operació immobiliària i la no-inclusió en la seva declaració d’Hisenda d’unes rendes d’una finca.

El 2019, l’Audiència Nacional va absoldre Rosell i els altres cinc acusats de blanquejar comissions pels drets d’audiovisuals de 24 partits de la selecció brasilera de futbol i un contracte d’esponsorització amb Nike. Per aquest cas, va estar 22 mesos a la presó. L’expresident del Barça encara té pendent el judici pel fitxatge de Neymar i s’enfronta a cinc anys de presó pels presumptes delictes de corrupció i estafa.