El Congrés albira el final de la legislatura: tardor de Pressupostos, llei de vivenda i tancament per eleccions

Tres mesos del 2022 (l’octubre, el novembre i el desembre), set mesos del 2023 (el febrer, el març, l’abril, el maig, el juny, el setembre i l’octubre). Això és el que queda de legislatura. El temps de joc que queda. Al Congrés, en els grupets i converses, el compte enrere ja és inevitable.

Els períodes de sessions parlamentàries són dues d’anuals: de febrer a juny i de setembre a desembre. En els càlculs realistes de diverses fonts parlamentàries consultades, els terminis s’estrenyen considerablement. Aquest mes de setembre, a efectes legislatius, significarà poc. Dimarts que ve, primera sessió del primer ple del curs, els diputats debatran la presa en consideració de la proposició de llei per fixar impostos als beneficis de les companyies energètiques i de les entitats bancàries. Ningú al Congrés creu que la proposta tindrà una tramitació lenta. 

Abans que torni al ple per a la seva aprovació definitiva, haurà començat la negociació dels Pressupostos de l’exercici 2023, l’últim any de la legislatura. El portaveu del PNB, Aitor Esteban, va destacar en una entrevista a TVE que el Govern havia efectuat un contacte inicial, però genèric. Tres fonts d’altres grups parlamentaris informen que no han rebut notícies de l’Executiu o del PSOE sobre això. A finals de mes, el Consell de Ministres hauria de remetre el projecte al Congrés, i a partir de llavors, procediment i negociacions.

Primer, salvar les esmenes a la totalitat; després, negociar. En despatxos sense premsa i en la Comissió de Pressupostos en obert. Article a article, esmena a esmena, després de les compareixences explicatives dels càrrecs de l’administració, els diputats aniran perfilant el projecte. Arribarà el moment de l’aprovació en el ple, i si surt, trampolí cap al Senat.

A la Cambra alta la negociació no és menys alambinada. La majoria del PSOE és encara més fràgil, perquè Unides Podem no hi té representació. La dependència d’ERC, d’EH Bildu, el PNB i altres formacions nacionalistes, independentistes i regionalistes ha provocat i provocarà sobresalts. El límit temporal és el desembre, fins i tot les dates nadalenques. Els Pressupostos vigents van ser aprovats el 28 de desembre de 2021.

Tot i que per reglament és possible suspendre tots els tràmits legislatius per donar impuls al projecte pressupostari, la llei anual més rellevant de qualsevol govern, no és un precepte obligatori. El Govern i els seus aliats podrien impulsar la cada vegada més arraconada llei de vivenda. És una de les banderes de la coalició, en especial d’Unides Podem. La seva secretària general, Ione Belarra, en va negociar amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana la redacció. En el seu passat resplendeix el compromís contra els desnonaments i les solucions habitacionals. Cap de les fonts del PSOE i Unides Podem consultades durant els últims mesos per aquest mitjà dubta que no sigui una prioritat de legislatura. Tampoc dubten que crearà rancúnia i problemes, i no només entre socialistes i morats, sinó també amb aliats preferents com ERC i socis ocasionals com el PDeCAT. 

Ni per l’esquerra ni per la dreta aquesta llei té sortida, almenys de moment. El PP i Cs van presentar esmenes a la totalitat; al PNB no li agrada gens. Tampoc a EH Bildu. No obstant, el bloc progressista del Congrés, el majoritari, coincideix que cal aprovar-la com sigui. Que passarà durant la tardor o durant l’hivern és una altra qüestió, però abans de les eleccions autonòmiques i municipals del maig de 2023 hauria d’entrar en vigor.

El Rubicó electoral

El maig del 2023 és un mes que al calendari de les formacions polítiques està encerclat en vermell. L’últim diumenge se celebraran eleccions a Astúries, Cantàbria, La Rioja, Aragó, Navarra, Castella-la Manxa, Madrid, Múrcia, les Balears, les Canàries, Ceuta i Melilla. I hi haurà urnes per decidir les composicions de tots els ajuntaments d’Espanya. Tot i que falta saber la data dels comicis per a la presidència del País Valencià, es tracta ja d’una cita d’elevadíssima exigència. Una competició electoral clau per al futur de Pedro Sánchez.

Quan coincideixen el mateix any autonòmiques, municipals i generals (passa des del 2011), les primeres i segones anticipen el desenllaç de les terceres. Fa 11 anys, el PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero es va estavellar amb tal estrèpit en les regionals i locals que va pronosticar la majoria absoluta de Mariano Rajoy. El 2015, el PP va acusar la gestió de la crisi financera i va comprometre el resultat del seu líder, que va guanyar al desembre amb tan poc marge que no va poder formar govern fins després de la repetició de juny del 2016. 

El 2019, les generals van ser abans que les autonòmiques i municipals, un mes abans exactament. Com que es van haver de repetir al novembre, els comicis del maig, en els quals el PSOE va ser la força més votada, van servir de pont entre les dues victòries de Pedro Sánchez.

Les perspectives del maig del 2023 per al president de Govern, de cara a revalidar el mandat, ara per ara són fosques. El PP d’Alberto Núñez Feijóo  encapçala les enquestes. Queden vuit mesos, tot un món, però ni els vents de recessió o crisi econòmica ni els de la demoscòpia bufen a favor seu. 

L’efecte d’unes eleccions autonòmiques i municipals al calendari legislatiu cal veure’l des d’una òptica política. Si bé l’activitat se suspendrà durant la setmana de la jornada electoral, els dies previs o posteriors poden servir d’al·licient per aprovar noves normes o de condició. Si al Govern li interessa mobilitzar la majoria aliada per tirar endavant lleis emblema, empenyerà cap allà. Si no, pararà motors. No solen ser mesos donats a la profusió legislativa, no obstant.

L’estiu del 2023, ¿persiana abaixada?

El Govern, ara mateix, vol arribar a final d’any amb els Pressupostos aprovats, amb la llei de vivenda pactada i amb la llei mordassa derogada. Compta, a més, amb el desplegament dels decrets que siguin necessaris per resistir l’ona expansiva de la guerra d’Ucraïna. Ja en són tres els decrets relacionats (els dos anticrisi i el de l’estalvi energètic). I no s’ha d’oblidar la llei dels impostos a les elèctriques i als bancs.

Els ritmes amb la llei de l’avortament generen més incertesa, tot i que el Govern ha advocat pel tràmit d’urgència, cosa que contrau els terminis a la meitat.

Notícies relacionades

El PP aviva la "indignació" ciutadana pel gir de Sánchez

"S’ha de tractar Aliança Catalana com Vox"

Amb tot, la presència de les eleccions del maig influirà al calendari, en l’acceleració o en l’alentiment dels plans normatius del Govern. Una font d’un grup del bloc progressista aposta per una tardor intensa; per tres mesos plens de lleis i pressupostos. Legislar durant la primera meitat de l’any que ve ho veu incert.

Així estan ja molts diputats, immersos en un compte enrere. Queden deu mesos a tot estirar. Per a una planificació legislativa ambiciosa és un temps curtíssim. Queda tan poc, de fet, que ni tan sols té sentit licitar ja el contracte de reemplaçament dels mòbils dels diputats, protesta una font.