L’Audiència Nacional avala que la investigació de Tsunami es mantingui sota secret tres anys

El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 i el jutge designat per reforçar-lo, Joaquín Gadea, miren de desentranyar en aquesta peça l’organització i finançament de l’entramat sorgit per mobilitzar i canalitzar les protestes que es van produir a Catalunya després de la sentència del procés, dictada pel Tribunal Suprem el 14 d’octubre de 2019 contra els líders independentistes.

La defensa havia recorregut el secret perquè considera que li causa indefensió que el procediment es tramiti de manera reservada des que es van iniciar les diligències, remeses en part des del Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona. Això fa que poc se n’hagi sabut de l’avenç de les indagacions en aquests tres anys.

Cinc accions

La causa, oberta inicialment per terrorisme i conspiració per cometre estralls, se centra en les cinc principals accions que va protagonitzar la plataforma: l’assenyalament d’empreses de l’Ibex, l’ocupació de l’aeroport de Barcelona-el Prat, el tall de l’AP-7 per la Jonquera, les desobediències a la Junta Electoral Central i el desplegament d’una pancarta al Camp Nou durant el partit que van jugar el Barça i el Reial Madrid, en la qual es llegia «‘Spain sit and talk’».

El recurs va ser interposat per l’empresari Oriol Soler, del cercle de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, que se situa entre els encarregats de l’organització de Tsunami, junt amb l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell, l’ex alt càrrec de CDC David Madí i l’historiador Josep Lluís Alay.

Termini inusualment llarg justificat

La Sala Penal admet que el fet que «la instrucció estigui en secret des de fa més de dos anys [...] és un termini inusualment llarg per al manteniment d’una mesura tan restrictiva dels drets fonamentals dels investigats com és l’ocultació del resultat de la investigació», però considera prou motivat pel jutge que es mantingui perquè les indagacions arribin a bon terme.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

«La justificació del secret es basa –afirma la Sala– que estan pendents de practicar diligències interessades pel fiscal, l’èxit de les quals depèn que no siguin conegudes en aquest moment per les parts. Aquesta justificació resulta raonable i la pròrroga, acordada».

A més, afegeix que «no resulta desproporcionada, ja que la pràctica de comissions rogatòries [petició d’ajuda a altres països] i l’examen de dispositius no es poden portar a terme en un breu espai de temps», per la qual cosa comparteix la decisió del jutjat al capdavant del qual hi ha García-Castellón.