Investigació

Feijóo compta amb el TC per continuar desgastant el Govern en la seva estratègia cap a la Moncloa

El líder del PP pressiona Lesmes i anima a la rebel·lió dels vocals conservadors perquè no elegeixin en el ple de dijous els dos membres que han de substituir els dos magistrats caducats en el tribunal de garanties

Feijóo compta amb el TC per continuar desgastant el Govern en la seva estratègia cap a la Moncloa

Epi_rc_es

5
Es llegeix en minuts
Ernesto Ekaizer
Ernesto Ekaizer

Escritor i periodista.

ver +

«Les enquestes no són suficients», diu un magistrat, i «sembla que Alberto Núñez Feijóo necessita explicar amb un Tribunal Constitucional com a canó Gran Berta (420 mm) per continuar desgastant el Govern durant l’any electoral que ha començat, en el seu viatge a la Moncloa, tal com va passar durant la pandèmia».

La provocació.

Feijóo, l’objectiu del qual d’impedir els nomenaments en el Tribunal Constitucional de quatre magistrats caducats el passat 12 de juny apuntem ja, ha tret pit. Arran d’una informació periodística ha acusat el Govern de pretendre controlar el Tribunal Constitucional i, per aquesta via, ha exercit pressió sobre el president del Tribunal Suprem i Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, a tres dies del Ple de l’esmentat òrgan convocat el juliol passat per realitzar els nomenaments dels dos substituts dels magistrats Santiago Martínez-Vares i Juan Antonio Xiol que correspon al CGPJ, tenint en compte que els altres dos –Pedro González-Trevijano i Antonio Narváez– seran nomenats pel Govern, en principi el 13 de setembre.

«El nomenament [dels dos magistrats que corresponen al CGPJ] ha de fer-se el dia 8, si és possible, i si no els dies successius. El nomenament ha de fer-se sens cap dubte. Els nomenaments del Consell no són fàcils habitualment perquè costa unir voluntats», va declarar Lesmes aquest dilluns dia 5 de setembre.

És aquesta voluntat de complir el deure de nomenar els dos magistrats el que ja coneix des de fa almenys un parell de setmanes Feijóo.

Qüestió de biaixos

Com que és una norma entre els dos grans partits, un serà de biaix conservador i un altre progressista. S’hi afegeix el nomenament de dos candidats que ha de fer el Govern. Els dos que va nomenar Mariano Rajoy el 2013 també han caducat el 12 de juny. Els nous quatre magistrats suposen un canvi de majoria dins del TC, que passa de majoria conservadora durant llargs anys a majoria progressista.

El PP sota Pablo Casado va accedir a la renovació del TC mentre no s’alterava la majoria, però va bloquejar la del CGPJ perquè precisament suposava el canvi de la majoria conservadora a la progressista –coherent amb les victòries electorals del PSOE, però ara Feijóo s’ha llançat també a impedir la cobertura de les places caducades del TC, a part de mantenir vençut el CGPJ.

A l’advertir que Lesmes ja no podia convalidar aquest cop d’estat institucional –després de molt temps fent-ho–, Feijóo intenta que els vocals en el CGPJ bloquegin el nomenament en un procés llis i pla de rebel·lió.

El CGPJ disposa de la competència recuperada per nomenar els dos magistrats. No fer-ho és, segons la sentència del TC de desembre del 2016 sobre renovació parcial del CGPJ, i arribat el cas, del TC, incomplir amb un deure. O una obligació.

Feijóo «va oferir», fa diverses setmanes, en una espècie de canvi de cromos que el Govern paralitzi els dos nomenaments a canvi de reprendre les negociacions per renovar el CGPJ. Però el Govern que va ser torejat primer per Casado i per Feijoó després del mes d’abril, va decidir que farà els nomenaments que li toca. Si finalment el CGPJ, com afirma Lesmes, realitza els seus, el Govern podria retardar uns dies els seus per fer coincidir en un sol acte els del CGPJ i els del Govern.

Ofensiva ferotge

El PP ha creat amb l’ofensiva mediàtica dels mitjans obertament de dreta i l’ambigüitat dels anomenats de centreesquerra –que a les seves columnes d’anàlisi il·lustren la responsabilitat del PP en aquest bloqueig i en les seves informacions respecten l’«enquadrament» de l’argumentari de la dreta– per presentar un ‘totum revolutum’ on la culpa la tenen els partits per igual.

En una entrevista amb aquest cronista, el nou portaveu del PP per als assumptes institucionals i jurídics, Esteban González Pons, va assenyalar el 13 passat d’abril que el PP no dilataria la renovació del TC i del CGPJ. Més tard, les eleccions a Andalusia van obrir un nou parèntesi. El Govern va seguir els compassos de la música que dirigia el PP. Però finalment va arribar a la conclusió que devia veure els seus nomenaments i va canviar la llei perquè el CGPJ caducat pogués fer els seus –no per la impossibilitat de fer-los sinó per fer desaparèixer el pretext que és inacceptable que el Govern faci els seus i el CGPJ no–, però la nova iniciativa va portar Feijóo a proposar el canvi de cromos: paralitzar la designació dels dos magistrats del Govern per poder negociar la renovació del CGPJ.

El Govern no va picar, aquesta vegada, l’ham.

Que ara Lesmes, un home que està seleccionant jutges, magistrats i presidents de tribunals superiors de justícia, des del desembre del 2013, i el mandat del qual, com el de tots els vocals, va caducar el 4 de desembre del 2018, digui que complirà la llei i que toca elegir els dos magistrats del TC ha suposat una «insubordinació» cap a Feijóo.

I s’ha obert contra ell una campanya mediàtica ferotge. És un traïdor i oportunista, afirmen els que el defensaven i li suggerien estratègies fins ahir.

Obertura de l’any judicial

Lesmes farà un relat per novè any consecutiu aquest dimecres 7 de setembre sobre la situació de la justícia i dels tribunals en la inauguració de l’any judicial amb el rei Felip VI i el nou fiscal General de l’Estat, Álvaro García.

La pressió que pateix per part del PP de Feijóo és tal que ha hagut de desmentir aquest dilluns 5 que vulgui passar al Tribunal Constitucional, una pràctica que ja ha tingut lloc amb presidents del Suprem i CGPJ a l’abandonar la seva funció.

Com va dir aquest dilluns Lesmes candidats en el Tribunal Suprem per passar al TC no en faltaran. La dreta mediàtica i mitjans de centreesquerra han posat l’accent en el fet que magistrats de la Sala Penal del Suprem, la Sala Segona, com semblen ser els casos de Manuel Marchena, Pablo Marchena o Antonio del Moral no tenen interès en la plaça.

Notícies relacionades

Tanmateix, en altres sales, com la primera (Civil) la tercera (Contenciós Administratiu) quarta (Laboral) i la cinquena (Militar), una dotzena de magistrats han expressat interès a saltar al TC.

Les necessitats més immediates del tribunal de garanties són d’especialistes en dret civil i laboral. Perquè les quatre places vacants i una baixa per malaltia han deixat el TC sense experts en les dues matèries.