Lesmes busca una sortida «honorable» amb el nomenament dels dos magistrats del TC

La paradoxa és que el president i els vocals del CGPJ que elegiran els dos nous magistrats del TC són, al seu torn, membres els mandats dels quals estan caducats des de fa tres anys i mig, és a dir, des del desembre del 2018. Aquests vocals ja caducats fa tres anys i mig designaran els magistrats caducats el 12 de juny passat que compliran al setembre tres mesos amb els seus terminis vençuts. Si es comparen les dues caducitats es podria arribar a la conclusió que tampoc és per a tant.

Però seria una lectura errònia. Perquè aquestes caducitats estan induïdes. El poder judicial és un camp de batalla en el qual una dreta, el Partit Popular, que ja no governa des del juny del 2018, manté intacta –i renovada per als seus interessos en certs estaments– l’estructura de comandament anterior. Una expressió molt més que simbòlica del tractament d’okupa que aquesta dreta ha donat a Pedro Sánchez des del triomf de la moció de censura i la consolidació d’un Estat judicial.

Desesperació en el PP

Davant la renovació i a l’advertir que el president Lesmes ja no pot seguir endavant amb el bloqueig del PP, la dreta, desesperada per la pèrdua pròxima de posicions en el TC i en el CGPJ, ha començat amb les seves bombetes innòcues d’última hora: les notícies falses. Un pressentiment que ja només es pot enredar davant la imparable renovació.

El primer per ordre d’aparició és el referit al magistrat de la Sala Penal de l’Audiència Nacional José Ricardo de Prada, membre de la majoria del tribunal del cas Gürtel primera època, la sentència del qual , ratificada en l’essencial pel Tribunal Suprem, descrivia que el PP va fomentar «un autèntic i eficaç sistema de corrupció institucional mitjançant la manipulació de la contractació pública central autonòmica i local».

Segons el missatge que repeteixen els «pastors», mitjans de comunicació, al seu «bestiar», els vocals del CGPJ, el magistrat De Prada és un dels dos que nomenarà el Govern per substituir un dels dos vençuts. Ja vetat per formar part del CGPJ el 2018, Pedro Sánchez l’hauria ressuscitat per nomenar-lo en el TC.

És una notícia falsa. El Govern, com ja ha fet en altres ocasions, nomenarà magistrats catedràtics de diferents especialitats. Nomenar jutges o exministres és fer-se gol en pròpia porta. Perquè s’haurien d’abstenir en votacions importants, amb la qual cosa la majoria progressista quedaria minvada o debilitada. Es podrà argumentar que a Pedro Sánchez no li importa, com ha demostrat amb l’exministra de Justícia, Dolores Delgado, a qui va nomenar fiscal General de l’Estat. Però ha escarmentat en carn pròpia.

La nova notícia falsa col·loca en el centre de l’escena imaginària el president de la Sala Segona del Tribunal Suprem Manuel Marchena, que hauria «renunciat» a entrar en el TC, cosa que al seu torn crearia un problema perquè gaudiria, segons la invenció, del suport de PP i de PSOE, i això no desbloquejaria els dos nomenaments en el CGPJ.

Marchena i la Sala Segona

Tota la construcció manca de sentit. Perquè Manuel Marchena (63 anys) no té cap interès a incorporar-se a un TC de majoria progressista, ni un nombre important de vocals del CGPJ estan per la feina, ni el PP, i això és rellevant, té cap incentiu per suggerir que abandoni la presidència de la Sala Segona, que s’ocupa d’enjudiciar els membres del Govern i molts aforats. Perquè el seu substitut no seria un conservador sinó el magistrat Andrés Martínez Arrieta.

¿Per què? ¿Per estar en minoria diversos anys? ¿Per haver d’abstenir-se en qüestions rellevants com de les que va ser ponent en la sentència del 2019 sobre el procés? ¿O en el cas de les sentències pendents en els recursos d’empara contra la sentència del Suprem sobre el diputat canari Alberto Rodríguez i contra la seva expulsió del Congrés dels Diputats, resolta per la presidenta Meritxell Batet després de mantenir contactes amb Marchena, membre del tribunal que el va condemnar a 45 dies d’inhabilitació, que acabaran en una decisió de privar-lo del seu escó? ¿Li serviria a la pròxima minoria conservadora un vot menys en qüestions rellevants?

Però també hi ha la Sala Segona del Tribunal Suprem. El novembre del 2018, quan Marchena es preparava per escometre un projecte que va fracassar per a ell el 2013 –ser president del Tribunal Suprem i del CGPJ–, la negociació secreta entre l’exministre Rafael Catalá i la ministra Dolores Delgado per nomenar Marchena va tenir un contratemps al filtrar-se que el president de la Sala Segona era la persona pactada, una via d’aigua per avortar la seva candidatura. Però, a més, per explicar als senadors –àvids de venjança contra la reprovada Delgado– per què valia la pena l’acord, el llavors secretari general del PP, Teodoro García Egea, va escriure un text que el portaveu del Senat, Ignacio Cosidó, va enviar per Whatsapp a tot el seu grup, en el qual presumia que posar Marchena suposava posar «un president excepcional...i a més controlant la Sala Segona des de darrere i la sala del 61 [la que és presidida pel president del Suprem i decideix sobre temes de gran rellevància] Ha sigut una jugada formidable». Si tan important era per al PP «controlar la Sala Segona des de darrere», ¿per què ara deixa de controlar-la des de davant?

Marchena va emetre un comunicat en el qual anunciava la seva decisió de «no ser inclòs per al cas en el que així fos considerat entre els candidats al lloc de president del Tribunal Suprem i Consell General del Poder Judicial». El magistrat no figurava entre els candidats. Era el candidat pactat. I per a això havia prestat el seu acord en secret a Catalá qui el va proposar a Delgado. Ja estava tot lligat.

Notícies relacionades

Puigdemont reapareix a les portes del principi d’acord ERC-PSC

El jutjat respon a Sánchez que Peinado l’interrogarà a la Moncloa

La filtració del seu nom primer i el Whatsapp García Egea-Cosidó van dinamitar el seu segon intent d’accedir al lloc. Per tant no renunciava al que, en realitat, ja no tenia després de l’explosió. Ara, la notícia falsa circulant també afirma que Marchena ha «renunciat» al que tampoc tenia a mà en aquest cas fins i tot sense estar interessat en això: és a dir a entrar en el TC.

D’altra banda, també és tradició que el sector conservador triï un home que ha sigut president de l’Associació Professional de la Magistratura (APM), l’organització de magistrats conservadors. Va passar el 2012 amb la nominació del magistrat Ramón Rodríguez Arribas i va tornar a ser així el 2019 amb el de Santiago Martínez-Vares, qui, fins i tot, ja estava jubilat. Per això Pablo Llarena, que va ser president de l’APM, és un possible candidat.