Renovació pendent
La ministra de Justícia atribueix al bloqueig del PP la despesa extra de 12 milions per a reforços de jutges
El Govern central insisteix en el nomenament de nous magistrats per al TC i torna a recordar a Feijóo que «en un Estat de dret les lleis es compleixen»
Més del 10% dels reforços en espera de l’aprovació de les lleis d’eficiència són conseqüència directa de la falta d’acord institucional, segons Justícia
La tensió entre el PSOE i el PP pel bloqueig que manté sense renovar des de fa més de tres anys i mig el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) s’incrementa dia rere dia. Si ahir el líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, acusava el Govern central de «tombar els ponts» per la seva intenció de renovar ara el Tribunal Constitucional, avui la ministra de Justícia, Pilar LLop, ha retret als populars que el seu «negacionisme» en aquest assumpte estigui costant diners als espanyols, ja obliga a reforços que ascendeixen als 12 milions d’euros en tot el sistema, 1,3 dels quals corresponen a despesa en lletrats de reforç al Tribunal Suprem.
La raó és que aquest òrgan viu una situació pròxima al col·lapse a causa de la reforma, que –propiciada pel Govern de coalició– impedeix des del març del 2021 al CGPJ fer nomenaments a la cúpula judicial. Aquesta limitació de competències es va aprovar com a mesura de pressió per aconseguir que el PP s’avingués a pactar la renovació institucional, però no ha tingut resultat en aquest sentit i ha causat que l’alt tribunal tingui avui en dia 14 vacants sense cobrir. «En un Estat de dret les lleis es compleixen», ha tornat a recordar Llop als populars al final del Consell de Ministres d’aquest dimarts, on ha comparegut per presentar un nou projecte de llei, el del dret de defensa.
A preguntes dels periodistes, va acusar el Partit Popular d’estar posant «excuses infinites» per no renovar l’òrgan de govern dels jutges, com ara l’última, que exigeix per a la consecució d’un acord que es renunciï al nomenament imminent dels nous magistrats del Tribunal Constitucional, que propiciaran que aquest òrgan obtingui una majoritària sensibilitat progressista.
Sobre el cost del bloqueig, fonts del Ministeri de Justícia assenyalen a ‘El Periódico De España’, diari que pertany al mateix grup que aquest mitjà, que els costos apuntats per Llop durant la seva compareixença fan referència a reforços a tot Espanya a l’espera de poder aprovar les lleis d’eficiència dirigides a modernitzar el sistema de justícia. «Més d’un 10% dels reforços són a causa del bloqueig del CGPJ», apunten.
Segons una nota distribuïda per aquest Departament el mes de juny passat, durant el primer semestre d’aquest any es van destinar gairebé 10 milions d’euros (9.798.940) a l’objectiu de reforçar el pla de xoc per al poder judicial. «Aquesta inversió s’ha fet amb l’objectiu de pal·liar els efectes ocasionats pel bloqueig de la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ)», continuava la nota, que remarcava que part dels diners esmentats es destinen a lletrats el Gabinet Tècnic del Tribunal Suprem, 12 en concreto. Constitució no sotmesa a xantatges
Notícies relacionadeslletrats el Gabinet Tècnic del Tribunal Suprem, 12 en concreto. Constitució no sotmesa a xantatgesPer a Llop, és imprescindible que es renovi ja el Consell «sense xantatges perquè el compliment de la Constitució no està sotmès a xantatges». Considera molt greu la situació de persones que fa quatre anys –els tràmits de renovació del CGPJ actual van començar el juliol del 2018– que aspiren a entrar en aquest òrgan, a la qual cosa s’uneix l’afectació al prestigi internacional del Poder Judicial espanyol. En aquest sentit, ha recordat que tant la vicepresidenta de la Comissió Europea, Vera Jourová, com el comissari de Justícia, Didier Reynders, han demanat que es renovi aquest òrgan.
Respecte a la renovació del TC –que va obligar a una reforma exprés el mes de juliol passat perquè el CGPJ pugui esquivar les seves limitacions i designar els dos magistrats que li corresponen–, Llop ha recordat que aquest òrgan no forma part del Poder Judicial. «És un òrgan de naturalesa política perquè el nomenen els tres poders de l’Estat», ha apuntat, per afegir que el que és lògic és que els nomenaments dels magistrats que ha de fer ara al Consell «vagin compassats» per les designacions dels altres dos que són cosa del Govern central.
