Espanya s’alia amb Alemanya per pressionar França i desencallar el Midcat

Alemanya, que durant dècades s’havia recolzat en el gas barat rus per desenvolupar la seva economia, s’ha convertit en diana de les coaccions de Vladímir Putin, que ha arribat a tallar alguns dies el subministrament a través del gasoducte Nord Stream 1, que uneix Rússia amb la costa alemanya. La urgència de Berlín per buscar alternatives ha portat el seu canceller, Olaf Scholz, a recolzar la represa de la construcció del Midcat, entre Catalunya i França, perquè la península Ibèrica pugui exportar gas a la resta d’Europa. Aquest conducte també podria conduir a mitjà termini hidrogen verd, una energia neta produïda a partir d’aigua que serà clau per lluitar contra el canvi climàtic. Pedro Sánchez ha defensat en diverses ocasions que Espanya reuneix tots els requisits per convertir-se en una «potència mundial» en aquesta energia.

Abandonat el 2019

El cap de l’Executiu ha trobat en Scholz, socialdemòcrata com ell, el millor aliat per pressionar el Govern francès i rematar el Midcat, del qual hi ha enterrada només una part de la canonada (fins a Hostalric). Faltarien uns 200 quilòmetres fins a la frontera que, segons la vicepresidenta de Transició Ecològica, Teresa Ribera, es podrien construir en «vuit o nou mesos».

El xantatge de Putin ha portat el Govern espanyol a canviar d’opinió, ja que el 2019 tant Madrid com París van considerar que el projecte sortia massa car i el van abandonar de forma consensuada. França, en canvi, continua reticent perquè creu que no solucionaria la crisi actual. Sánchez i Scholz abordaran aquest assumpte dimarts vinent en la visita que el president espanyol farà al castell de Meseberg, a 70 quilòmetres de Berlín, un lloc que el Govern alemany destina a rebre destacats dirigents internacionals.

¿Qui paga?

Els dos dirigents volen pressionar Emmanuel Macron però també Brussel·les: tots dos coincideixen que el projecte l’haurien de pagar tots els europeus. Sánchez considera que Espanya, que compta amb una desitjada xarxa de sis plantes que regasifiquen el gas natural liquat que arriba per barco, ja paga aquestes instal·lacions i que han de ser els socis europeus, que se’n beneficiaran, els que sufraguin el conducte.

Dimecres, el cap de l’Executiu va enviar un encàrrec a Macron per animar-lo a decidir-se. Si no vol el Midcat, que ho digui clarament i Espanya promourà un altre gasoducte, en aquest cas submarí,entre Barcelona i Livorno (Itàlia), per exportar gas i també hidrogen verd. El Govern italià hi està a favor. La vicepresidenta Ribera, en tot cas, admet que prefereix l’opció francesa. «Es tracta d’una obra d’enginyeria més complicada [la italiana]. El senzill, el net, en un país que es diu europeista, en un moment extremadament crític per a Europa, és anar al més fàcil, al que pugui ser operatiu per a la tardor-hivern del 2023-2024, que és aquesta connexió del corredor ibèric de l’hidrogen, que en primera instància podria traslladar gas natural a través del Pirineu duplicant la capacitat actual», va explicar Ribera en una entrevista a Antena 3.

Notícies relacionades

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Els Comuns plantegen classes extraescolars culturals gratis

El Govern va tornar a insistir en el missatge dijous des de París. El ministre de Presidència, Félix Bolaños, va viatjar a la capital francesa per participar en un acte de record pel 78è aniversari de l’alliberament de la capital francesa dels nazis i va demanar que es prengués una decisió entre tots els socis al més aviat possible.

Bolaños va insistir que el conducte també podria portar hidrogen verd, ja que algunes fonts del Govern francès remarquen que una insºtal·lació com aquesta és una pèrdua de temps perquè el gas és una energia que s’ha d’eliminar. «És un projecte estratègic per a Espanya, per a Alemanya, per a França i, en general, per a la UE», va remarcar.