La votació del decret energètic posa en relleu la falta de diàleg entre Govern i PP

«Emplaço el PP, d’aquí fins dijous, el senyor [Alberto Núñez] Feijóo, perquè vagi a l’estació d’Atocha Cercanías [...] i parli amb aquest treballador que està tornant del seu lloc de treball i li digui que, si per ell fos, no tindria la gratuïtat del transport públic en els pròxims mesos [...] Que s’acosti a aquest estudiant que està preparant l’inici del curs i li digui que, si per ell fos, ni beca ni abonament gratuït. D’això és del que estem parlant», va clamar aquest dimarts la ministra portaveu, Isabel Rodríguez. «¡Quanta demagògia!», es va queixar Edmundo Bal, portaveu de Ciutadans. El partit taronja va anunciar al matí a Rafael Simancas, secretari d’Estat de Relacions amb les Corts, que votarà ‘no’. Ni tan sols la promesa que es podria tramitar com a projecte de llei (i així esmenar-lo a posteriori) va convèncer Bal. «Els ajudes a treure’l i després amplien els terminis i no canvien res o acaben negociant-lo amb els seus socis d’investidura. Ja ho han fet altres vegades», va denunciar.

En el ‘no’ hi ha també el PP, que s’ha queixat que algunes mesures, com el límit a l’aire condicionat i la calefacció, són «frivolitats» (tot i que dies abans Feijóo no les veiés així) i de la falta de voluntat negociadora del Govern. Aquesta absència de comunicació de la Moncloa amb el principal partit de l’oposició ha sigut una constant durant aquesta legislatura, que es va estrenar el gener del 2020 i va ser sacsejada al cap de tres mesos per la pandèmia de covid-19. Ni amb l’estat d’alarma ni tampoc quan va esclatar la guerra d’Ucraïna, i es van aprovar paquets especials per pal·liar les conseqüències del conflicte, hi ha hagut contactes específics entre el cap de l’Executiu i el líder de l’oposició. Va passar amb Pablo Casado i ara es repeteix amb Feijóo. La Moncloa a punt va estar d’encaixar una derrota històrica quan la nova reforma laboral va arribar sense els suports lligats al Congrés el mes de febrer passat. Al final Pedro Sánchez va aconseguir la convalidació, però per un error d’un diputat del PP, que es va equivocar al prémer el botó.

L’Executiu mantenia una relació distant amb el PP de Pablo Casado i ara, malgrat el relleu, també amb el de Feijóo. Si fa dos anys els populars es mostraven molestos per no estar al corrent de les decisions més greus sobre la pandèmia i les que afectaven la Corona (la sortida de Joan Carles I d’Espanya), ara aquest ressentiment s’ha donat ja amb el canvi de posició de l’Executiu davant el Sàhara Occidental, els compromisos adquirits amb els EUA en el marc de l’OTAN i les votacions dels dos paquets per alleujar els efectes del conflicte llançat per Rússia (els populars van votar en contra del primer, es van abstenir en el segon).

Dues cites

Notícies relacionades

Edificis públics i aparadors hauran d’apagar els llums a les 10 de la nit

El 12M i el botó nuclear de Sánchez

En aquest últim episodi, el Govern rebutja les crítiques perquè assegura que, després de l’acord de Brussel·les del 26 de juliol (en el qual Espanya es va comprometre a reduir el consum d’energia un 7%), va convocar una reunió l’endemà amb els portaveus parlamentaris (en molts casos van ser els diputats de la comissió de Transició Ecològica) i, 24 hores més tard, una videoconferència amb els consellers del ram de les comunitats en què va informar del pla d’estalvi.

Fonts parlamentàries i dels governs regionals de diferents partits consultats per aquest diari asseguren, no obstant, que en cap de les dues reunions es van concretar les mesures que afecten els edificis administratius, espais comercials i culturals, i estacions, ni tampoc es va anunciar que el Consell de Ministres aprovaria l’1 d’agost un reial decret llei amb «obligacions».