Podem planteja modificar els preus de l’alimentació i els transports

Podem considera que el Govern s’hauria de plantejar mesures d’intervenció dels preus en sectors en els quals es detectin maniobres especulatives aprofitant l’augment de la inflació, igual que va es va fer amb el gas natural. En concret, el coportaveu del partit morat Javier Sánchez Serna cita els transports i l’alimentació.

En una entrevista amb Europa Press, el dirigent de Podem assenyala que, gràcies a mesures del Govern com el límit al gas, en les últimes setmanes han abaixat els preus de l’electricitat i dels combustibles, però la inflació continua pujant.

Per això creu que «potser el Govern haurà de veure si hi ha altres sectors econòmics que estan aprofitant la pujada de la inflació per encarir els seus productes». «I, arribat el cas, si es veu que hi ha pràctiques especuladores, per descomptat caldrà prendre mesures de control de preus en altres àmbits», ha afirmat, apuntant en concret a l’alimentació i els transports.

Segons el seu parer, Espanya viu «una situació en la qual tothom ha d’aportar i no es poden consentir pràctiques especuladores». «Aquesta situació no l’ha de pagar la gent ni els treballadors i el Govern ha de seguir atent», ha remarcat.

Segons assegura Javier Sánchez Serna, Unides Podem ja està perfilant les seves propostes per a la negociació dels pròxims Pressupostos Generals. La formació morada creu que el president Pedro Sánchez va marcar un «canvi de rumb» en el recent debat de l’Estat de la nació i ara s’ha de concretar amb uns PGE «de marcat caràcter social».

Per això exigiran el xec de 100 euros mensuals per cada fill a càrrec, un augment de 600 milions d’euros per a dependència i la reforma fiscal «perquè els que més tenen paguin el que els toca».

Prohibició de desnonaments i impost a la banca

També reclamaran que es converteixin en estructurals algunes de les mesures socials que es van adoptar per la situació extraordinària de pandèmia o la crisi, com la prohibició dels desnonaments i l’impost a la banca i a les elèctriques, i tampoc descarten altres propostes com la gratuïtat dels productes menstruals que ha començat a aplicar Escòcia o la pròrroga de les ajudes a la gasolina.

I en paral·lel als Pressupostos, Podem emplaçarà el PSOE a desbloquejar la llei de vivenda per, a més de prohibir per llei els desnonaments sense alternativa habitacional, garantir que les vivendes de la Sareb puguin ser posades a disposició de les comunitats autònomes a fi de crear un gran parc de vivenda social.

Quant a la pujada del salari mínim, Unides Podem s’alinea amb els plans del Ministeri de Treball perquè considera que l’SMI «ja és una bandera que permet a la gent identificar un govern de coalició progressista que ha protegit la gent».

En aquest punt no espera conflicte amb el PSOE: «En un moment d’inflació, la gent progressista veu lògic que es pugi el salari mínim perquè aquesta inflació no la paguin els de sempre –opina–. Hem de complir la carta social europea i arribar a un SMI que sigui el 60% del salari mitjà; això implica tornar a pujar-lo i sembla que el soci ho va acceptant».

Paciència amb el PSOE

Segons la seva opinió, la tasca de Podem és «empènyer» el PSOE cap aquest gir social, ja que considera que «de vegades ha anat lent». «És cert que el nostre soci fa grans anuncis i després, quan s’asseu a la taula de negociació, sembla que va a mínims –ha explicat–. Podem ha tingut molta paciència. Hi ha hagut vegades que les nostres propostes s’han ridiculitzat i s’ha dit que són tècnicament inviables, però després s’han acabat acceptant».

Notícies relacionades

Els preus desborden les famílies: «Hem de fer números diàriament»

Mites i veritats de la inflació més gran en quatre dècades

En aquest sentit, Podem aspira ara a «convèncer» el PSOE que «no és moment de fer uns Pressupostos militaristes» perquè «el problema de la guerra a Europa no se solucionarà amb més despesa militar».

Sánchez Serna no creu que la necessitat d’augmentar la despesa militar hagi de ser un «mantra», ja que la seva referència és el pressupostos de seguretat dels 27 socis de la Unió Europea, no els paràmetres de l’OTAN, a la qual considera «una organització obsoleta».