Anna Gabriel segueix els passos de Meritxell Serret i es persona voluntàriament al Suprem

L’exdiputada de la CUP Anna Gabriel ha decidit seguir els passos de l’exconsellera Meritxell Serret i ha comparegut voluntàriament aquest dimarts al Tribunal Suprem, assistida pel mateix lletrat, un habitual dels membres de l’esquerra ‘abertzale’ detinguts per terrorisme, Iñigo Iruin. El magistrat instructor del procés, Pablo Llarena, l’ha deixat en llibertat i l’ha citat a declarar el 14 de setembre, segons han confirmat a EL PERIÓDICO fonts jurídiques.

Gabriel, que va fugir a Suïssa el febrer de 2018, després de ser citada a declarar davant el jutge Llarena, va ser processada el març d’aquell mateix any per desobediència de l’article 410 del Codi Penal i declarada en rebel·lia per interlocutòria de 9 de juliol de 2018, malgrat que amb el delicte pel qual se la reclamava mai ingressaria a la presó, ja que només està penat amb inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic de fins a dos anys de durada i multa de fins a 12 mesos.

Per això no existia cap ordre europea o internacional de detenció en contra seu. El que sí que hi havia era una ordre nacional de detenció perquè fos posada a disposició del Tribunal Suprem i pogués prendre-se-li declaració, davant la impossibilitat legal de continuar el procediment contra ella sense haver practicat la declaració indagatòria imprescindible en els processaments.

Gabriel ja torna cap a Suïssa per via terrestre (també ha arribat a Espanya amb cotxe) perquè, per ara, continuarà exercint com a secretària general del sindicat Unia Genève a la regió de Ginebra, càrrec que exerceix després d’haver sigut elegida el novembre de l’any passat.

En un comunicat, la cupaire ha defensat que ha fet aquest pas processal «necessari per recuperar la llibertat de moviments» a causa del context polític i judicial actual i a consideracions personals, tot i que descarta quedar-se a Espanya. «De moment, en coherència amb una sèrie de responsabilitats professionals i personals adquirides, continuaré vivint i treballant al mateix lloc on he treballat i viscut els últims anys», afirma l’anticapitalista.

En roda de premsa, el parlamentari cupaire Xavier Pellicer ha explicat que l’equip jurídic de Gabriel va exigir «claredat» al Tribunal Suprem per conèixer de quins delictes se l’acusava i que, al poder certificar que era per desobediència, es va decidir a personar-se voluntàriament per poder disfrutar ara de llibertat de moviments, també en territori nacional.

El precedent

A diferència de Gabriel, el cas de Serret presentava més dificultat a l’hora de decidir-se a regularitzar la seva situació, ja que ella sí que estava processada per desobediència, però també per malversació de cabals, així que hauria pogut ser jutjada pel Suprem com va passar amb Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó.

Notícies relacionades

Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta

El PP aviva la "indignació" ciutadana pel gir de Sánchez

No obstant, com que aquests tres van acabar sent absolts del delicte de malversació i sent la seva responsabilitat similar a la Serret, Llarena va acabar remetent la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va ser també l’encarregada de jutjar els membres de la Mesa del Parlament presidida per Carme Forcadell acusats de desobediència i la també exdiputada de la CUP Mireia Boya, que va resultar absolta, precisament perquè no va rebre cap requeriment directe del TC i no podia pel seu càrrec impedir la tramitació de les lleis de desconnexió al no figurar a la Mesa de la Cambra, com tampoc hi era Gabriel.

Malgrat que hi pogués haver cert dubte sobre la situació com quedaria després de la seva compareixença voluntària al Suprem, Serret va quedar en llibertat i va ser citada dies després per l’instructor per declarar. En aquesta ocasió ha passat exactament el mateix amb Gabriel. I és que, segons fonts cupaires, feia temps que preparava la seva tornada amb indagacions i aclariments sobre la seva situació processal actual per evitar ser detinguda al travessar la frontera.