Investigació

Villarejo confessa ser l’autor de la gravació al CNI per la qual s’exposa a quatre anys de presó

«L’he gravat jo», reconeix el comissari en relació amb l’àudio que es va difondre en la premsa sobre una reunió secreta entre agents de la Policia i del CNI en la qual es van subministrar dades confidencials del cas del ‘Petit Nicolás’

Villarejo confessa ser l’autor de la gravació al CNI per la qual s’exposa a quatre anys de presó

Epi_rc_es

3
Es llegeix en minuts
Tono Calleja

El comissari José Manuel Villarejo va confessar haver sigut l’autor de la gravació d’una reunió secreta que va tenir lloc el 20 d’octubre del 2014 i en què van participar agents del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i de la Policia. «L’he gravat jo», va reconèixer el comissari, tal com es pot sentir en un àudio del 17 de desembre del 2014, adjuntat a aquesta informació d’‘El Periódico de España’.

Per aquests fets, la Fiscalia demana quatre anys de presó per al polèmic excomandament policial, a qui considera autor dels delictes de descobriment i revelació de secrets per gravar i difondre la trobada, que tenia caràcter confidencial i en la qual s’abordaven aspectes de la investigació sobre l’actuació de Francisco Nicolás Gómez Iglesias, conegut com ‘El Petit Nicolás’.

En l’entrevista van participar dos membres del CNI, el llavors comissari principal cap d’Assumptes Interns, Marcelino Martín-Blas, i l’investigador del cas del Petit Nicolás, l’inspector Rubén López. Així consta en la gravació, parcialment avançada per La Sexta, en la qual el polèmic excomandament policial, en presència del director adjunt operatiu (DAO) del Cos Nacional de Policia (CNP), Eugenio Pino, i del cap de la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO), Enrique García Castaño, entre altres uniformats, admet ser el responsable dels fets.

La confessió la realitza Villarejo al respondre al DAO Eugenio Pino, que en aquell moment informava als seus interlocutors que la Policia havia aconseguit la gravació de la reunió policial del cas del ‘Petit Nicolás’ i que havia informat dels fets al llavors secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez.

Judici al novembre

L’àudio en el qual Villarejo reconeix la seva responsabilitat s’ha fet públic a quatre mesos que se celebri el 8 de novembre a l’Audiència Provincial de Madrid el judici per aquests fets. El comissari afronta una petició de quatre anys de presó per part de la Fiscalia en aquesta peça separada del cas del ‘Petit Nicolás’.

També estan processats la dona del comissari, Gemma Alcalá, propietària del diari digital Información Sensible, que va publicar l’exclusiva de l’arrest del jove Francisco Nicolás Gómez Iglesias; i el periodista C.M.F, que segons la investigació del Ministeri Públic va dir des del seu mòbil al cap d’Assumptes Interns i «va activar algun tipus d’aplicació informàtica o ‘software’ que va permetre captar el so ambient sense que pogués ser advertit per Martín-Blas».

La trucada va ser realitzada a les 17:53:04 hores del 20 d’octubre del 2014 i va tenir una durada de 13 minuts i 9 segons. «Pare de la conversa que estaven mantenint els funcionaris de la Policia i els agents del CNI es va transmetre mitjançant aquesta trucada pel canal telefònic. El registre definitiu es va efectuar per via aèria, utilitzant l’acusat C.M.F, un dispositiu gravador que va aproximar al seu telèfon mòbil. D’aquesta manera es va gravar la conversa mantinguda», va apuntar la Fiscalia, segons va informar Europa Press.

Cooperadors necessaris

El Ministeri Públic va concloure que Alcalá i l’informador van actuar com a cooperadors necessaris, per la qual cosa els reclama penes de tres anys de presó. L’Advocacia de l’Estat va sol·licitar les mateixes penes pels mateixos delictes. L’acusació exercida per Podem va elevar a quatre anys de presó la seva petició per revelació de secrets per a Alcalá i Mier i a cinc anys la pena que insta per a Villarejo. A més, va acusar els tres d’un delicte d’estafa processal pel qual reclama vuit mesos de presó en cada un.

Notícies relacionades

Per la seva banda, l’acusació que exerceix la Plataforma X l’Honestedat va demanar sis anys de presó per a Villarejo i cinc per a Mier i per a Alcalá per revelació de secrets i per pertinença o integració en grup criminal. Va afegir, a més, un delicte d’estafa processal pel qual va demanar vuit mesos de presó per a cadascun, i un més d’injúries i calúmnies a funcionaris públics pel qual va reclamar sis mesos més de presó.

Després de tres anys d’investigació, Villarejo, Alcalá i Mier van ser processats, no com Gómez Iglesias, que va quedar fora d’aquesta peça separada per falta de proves en contra seu. La titular del Jutjat d’Instrucció número 2 de Madrid, Pilar Martínez Gamo, va enviar a la banqueta el comissari per ordenar al periodista «portar a terme la gravació» per a «conèixer el seu contingut i divulgar-lo amb finalitats espúries» al mitjà propietat de la seva dona.