La fiscalia va tancar el cas de la fortuna del rei emèrit a Jersey sense saber dades clau

Al decret d’arxiu, el fiscal rebutjava que els fons de Jersey procedissin dels diners ‘perduts’ en el cas Kio, la causa judicial en la qual el diplomàtic Manuel Jaime de Prado i Colón de Carvajal, –considerat el gestor del patrimoni de Joan Carles I–, va ser condemnat a un any de presó. L’escrit recordava que el tribunal d’aquesta causa va admetre en la sentència que desconeixia el destí dels diners i el motiu real pel qual De la Rosa havia fet el pagament a Prado y Colón de Carvajal, mort el 2009.

«La documentació aportada a aquestes diligències d’investigació i les explicacions disponibles sobre l’origen dels fons Tartessos i Hereu de cap manera permeten establir una connexió amb aquests fets», va concloure el fiscal Alejandro Luzón, que no va reflectir al seu decret cap al·lusió a les firmes Ence, Telefónica i Abengoa.

En una altra peça judicial del cas Kio, tant De la Rosa com Prado y Colón de Carvajal van tornar a ser condemnats per apropiació indeguda. El financer català va justificar l’entrega de 80 milions de dòlars a l’home de confiança de Joan Carles I en virtut de «pagaments de guerra». Va aportar unes cartes datades el 10 d’octubre de 1990 amb capçalera de la Casa del Rei i aparentment firmades per Prado y Colón de Carvajal. Luzón també rebutjava al decret relacionar aquests fets amb els fons dels ‘trusts’ constituïts pel diplomàtic i dels quals era beneficiari Joan Carles I. «La veracitat d’aquestes cartes mai va ser acreditada ni tampoc que el pagament es fes a altes institucions espanyoles», va concloure el fiscal.

Informació de De la Rosa

EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, diari integrant del grup Prensa Ibérica igual com aquest mitjà, ha pogut confirmar que Javier de la Rosa, que va ser condemnat a cinc anys de presó pel cas KIO, va relatar a Villarejo el 10 de novembre del 2012 que Joan Carles I havia obtingut importants ingressos de les esmentades societats espanyoles. I aquesta denúncia la va repetir dos anys després davant de Francisco Nicolás Gómez Iglesias, conegut com el ‘pequeño Nicolás’, a qui en el moment dels fets es dirigeix a ell com si fos un membre del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), tal com es pot llegir en un ofici policial al qual ha tingut accés aquesta redacció.

Tant Anticorrupció com el jutge que instrueix el cas Villarejo, Manuel García Castellón, van considerar que les reunions que Villarejo va mantenir amb De la Rosa es van emmarcar en l’activitat pròpia de la Policia, ja que el comissari buscava informació sobre el patrimoni de l’expresident català Jordi Pujol Soley. De fet, el testimoni del financer es va incloure en el cas Pujol, en el qual hi ha processats tots els membres del clan familiar.

D’aquesta manera, els indicis aportats per De la Rosa subministren noves proves per a la investigació que va tancar el 2 de març la fiscalia, que va arxivar les diligències que havia obert la Fiscalia del Tribunal Suprem sobre l’existència d’un ‘trust’ a l’illa de Jersey denominat The JRM 2004, constituït el 9 de març del 2004 per l’historiador Joaquín Romero Maura amb diners del rei emèrit.

Lucum i Zagatka

Al decret, el fiscal també va considerar molt improbable que es pogués descobrir l’origen dels fons opacs, que van acabar en mans de Romero Maura. El Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (Sepblac) va detectar el 15 d’octubre del 2020 moviments de diners sospitosos que va vincular a Joan Carles I, que uns mesos abans havia perdut l’assignació de la Casa del Rei després de conèixer-se les seves vinculacions amb les fundacions Lucum (Panamà) i Zagatka (Luxemburg).

Tanmateix, la investigació portada a terme per la fiscalia, que es recolzava en la realitzada poc abans pel gestor del ‘trust’, no va aconseguir conèixer l’origen dels diners opacs del rei emèrit. «Els fons amb els quals es va constituir The JRM 2004 Trust procedeixen de la liquidació dels ‘trusts’ Tartessos i Hereu, fundats el 1995 i el 1997 respectivament, i dels quals va ser beneficiari el llavors rei d’Espanya. Com que actualment no hi ha cap documentació suport disponible, probablement mai es coneixerà amb total certesa l’origen dels fons amb què van ser creats», relata de manera literal el decret.

Antiblanqueig referia que els fons amb què Romero Maura va constituir The JRM 2004 Trust procedien de la liquidació el 9 de març del 2004 de dos ‘trusts’, creats a Jersey per Prado y Colón de Carvajal, que es van obrir amb un capital de 5 milions de dòlars, i el beneficiari dels quals era l’actual rei emèrit.

Recolzar Joan Carles I

La finalitat dels dos ‘trusts’ era recolzar el cap d’Estat del moment si fos deposat. Un dels responsables de la gestió dels diners va reconèixer haver-se reunit «en tres o quatre ocasions» amb Joan Carles de Borbó i amb Prado y Colón de Carvajal. També amb l’historiador Joaquín Romero Maura, que, malgrat no tenir un càrrec formal retribuït en els ‘trusts’, «actuava llavors com a conseller» del monarca, diu el fiscal.

Respecte a l’origen d’aquests fons, antiblanqueig apuntava que una part dels diners provindrien d’un compte al banc Standard Chartered a nom de la societat Nadine Limited, també creada per Prado y Colón de Carvajal. La fiscalia destaca que el gestor dels diners de l’emèrit havia recollit donacions de persones «no identificades» que van recolzar entre els anys 50 i 70 del segle XX Joan Carles de Borbó; una altra part dels diners tenien el seu origen en una donació d’uns 9 milions de dòlars efectuada el 1999 per Simeó de Bulgària procedents d’inversions financeres en l’entitat JP Morgan a Suïssa.

La fiscalia va arxivar les indagacions al considerar que el 2004 Joan Carles I havia donat els diners. Tot i això, al decret consta que l’historiador Romero Maura va arribar a enviar una carta als administradors del ‘trust’ el 17 de juliol del 2009 en què informava que hi podria haver un «tercer beneficiari» dels fons opacs de Jersey. «Es tracta d’un beneficiari contingent ja que depèn, diu el senyor Romero Maura, de si passen certs fets improbables, en circumstàncies que qualifica de temps problemàtics. Seria la persona o persones que haguessin cessat al Govern de l’Estat d’Espanya (Head of State), a causa d’un cop anticonstitucional o una altra circumstància inhabilitant similar. [...] Tampoc hauria d’exigir-se que aquesta persona hagués sigut literalment destronada, enderrocada, deposada o exiliada. N’hi hauria prou que li qualifiqués una pèrdua d’estatus implícita en els acords que haguessin sigut acceptats amb l’objecte de l’harmonia civil», especifica el decret.

Deu milions de dòlars

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

La missiva de Romero Maura precisava que «en cap circumstància» aquest «tercer beneficiari» hauria de rebre beneficis de JRM 2004 Trust mentre fos el cap d’Estat. Establia que els gestors del ‘trust’ haurien de consultar-lo per determinar la identitat d’aquest «tercer beneficiari», a qui se li havien de reservar 10 milions de dòlars.

Per la seva banda, el decret del fiscal va constatar que aquest tercer beneficiari «mai va arribar a estar formalment designat pels trustees, òrgan del ‘trust’ competent per fer-ho». Tampoc es van detectar al·lusions posteriors. L’únic beneficiari, segons el fiscal, ha sigut des d’aleshores l’historiador Romero Maura, ja que Joan Carles I hauria renunciat formalment a aquests fons. Per això, Luzón va arxivar aquesta investigació sobre els fons de Jersey.