Interior reformarà el pas fronterer de Melilla en el qual van morir aixafats 23 migrants

La reforma del pas de Melilla, dels últims arranjaments que queden per fer a la frontera amb el Marroc, s’emmarca en un clima de gran entesa entre Madrid i Rabat, i en el qual la part espanyola no està escatimant picades d’ullet: entre d’altres, aquest estiu, un reforç del contacte policial i, a la tornada del període estival, un altre pas de rosca a l’acceptació del pla marroquí d’autonomia per al Sàhara Occidental.

Entre aquests detalls també hi ha la factura de l’obra en el pas del Barrio Chino: serà per complet a càrrec d’Espanya, i amb suport de fons europeus. És, segons fonts locals de la Policia Nacional, «el pitjor lloc fronterer d’Europa». El menor i més desprotegit dels accessos a la ciutat està inclinat en costa avall lateral, i amb un passadís tan estret que amb prou feines hi cap un home. Un torn avui fix tanca el recorregut. En aquest embut i contra aquest torn es van amuntegar més de 500 migrants en l’últim, i tràgic, intent d’assalt a la tanca de Melilla.

De moment el lloc està tancat. El va clausurar el Marroc amb la pandèmia i no s’ha reobert, ja que no estan acabades les obres de reforma de les fronteres africanes que el Govern té en marxa. En un clima de nova entesa amb el Marroc, Interior projecta una frontera molt tecnificada a Ceuta i Melilla. Fins al moment –i davant l’afluència d’estiuejants de l’Operació Pas de l’Estret– el Marroc i Espanya han obert només el pas de Ceuta del Tarajal i el de Melilla de Beni Enzar, els dos principals.

Identificació facial

Identificació facialFonts pròximes als treballs apunten que entre les possibles opcions per al pas del Barrio Chino està una clausura de llarg termini, però no sense dotar el lloc de les tanques antigrimpa i les pintes invertides que ja té la resta del perímetre. De fet, l’allau organitzada de migrants del 24 de juny va triar aquest punt per ser l’única encara sense reforçar.

Interior vol que tots els passos d’Espanya amb el Marroc comptin amb dos sistemes moderns de vigilància en passadissos de seguretat: la identificació facial i l’anotació de dades biomètriques. Això no és possible al vell edifici del Barrio Chino, que data de 1988 i es va reformar puntualment el 2015.

El 18 de gener del 2019, el Consell de Ministres va acordar arreglar les tanques de Ceuta i Melilla i «els sistemes de seguretat incorporats», que «presenten un important grau d’obsolescència i deteriorament». El 5 de novembre del 2019 es va contractar la primera fase de la «modernització del sistema de protecció fronterera terrestre». El passat 19 de juliol, el Govern va aprovar l’última fase a Ceuta. Falta encara acabar a Melilla.

Ja van 50 milions d’euros. Les obres es realitzen sota ordre de discreció amb empreses que, abans d’accedir a la contracta, han d’aconseguir d’Interior una habilitació de seguretat. La principal és la pública Tragsa.

Els encàrrecs i la documentació són reservats. El 23 de setembre del 2020, Interior va limitar la informació davant «la probabilitat que les xarxes criminals poguessin aprofitar l’execució de les obres de reforç i modernització del perímetre fronterer per facilitar entrades planificades i organitzades», diu una resolució emesa aquell dia. Any i mig després es va confirmar dolorosament aquesta sospita.

Llaços policials

Llaços policialsEl passat dia 11, la DGST (servei d’Informació marroquina) detenia a Tetuan un membre de Daesh de 36 anys que es preparava per matar. Només havia passat una setmana que, amb ajuda marroquina, la policia espanyola neutralitzés la tornada de dos combatents d’Al-Qaida també marroquins des de Síria a Mataró i Madrid.

La col·laboració antiterrorista està en un moment dolç. «En la crisi diplomàtica no es va interrompre, només que no hi havia fotos», explica una font d’Interior. Ara és més públic el partenariat.

Quan els marroquins van culminar la captura del gihadista a Tetuan, el director general de la Policia Nacional, Francisco Pardo Piqueras, acabava d’acomiadar-se del seu homòleg de la DGST, Abdellatif Hammouchi. Vint-i-quatre hores abans, Pardo Piqueras havia encapçalat una visita amb quatre alts càrrecs espanyols: el comissari general d’Informació, Eugenio Pereiro; el de Policia Judicial, Rafael Pérez; el d’Estrangeria, Juan Enrique Taborda, i la cap de Cooperació Internacional, Alicia Malo.

La visita, molt difosa per la premsa marroquina i poc comentada a aquest costat de l’Estret, permet augurar un reforç aquesta tardor a la tenalla antigihadista d’Espanya i el Marroc. «Però no només és el terrorisme: preocupa igual la criminalitat organitzada», indica la mateixa font d’Interior.

Picada d’ullet sahrauí

Aquesta cascada de detalls de proximitat amb Rabat es completa amb el que potser el Marroc pugui considerar el principal: una nova picada d’ullet de l’administració Sánchez al pla sahrauí de Mohamed VI.

El Moviment Sahrahuís per la Pau (MSP) ha anunciat que celebrarà un congrés a Las Palmas de Gran Canària a la tornada de l’estiu. La cita no té encara data tancada, tot i que els seus promotors pretenen que sigui abans que, a l’octubre, l’ONU es pronunciï de nou sobre el Sàhara Occidental.

Notícies relacionades

Mites i realitats de la política migratòria de la frontera sud

Curar-se les ferides de Melilla en una escola abandonada de Casablanca

No hi ha data però sí llista d’assistents. José Bono, exministre socialista de Defensa i expresident del Congrés, ha confirmat a aquest diari la seva intenció d’acudir-hi; «tot i que no sé si podré», puntualitza. Entre els assistents, l’MSP ha assenyalat també l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero i l’exministre d’Exteriors Miguel Ángel Moratinos.

L’MSP és l’alternativa pro-nord-americana i d’inspiració marroquina al Front Polisario, i accepta el pla d’autonomia de Rabat. Allotjar la seva trobada a territori espanyol, i amb la no descartada participació d’algun alt càrrec socialista en actiu, té totes les possibilitats de refredar més les relacions amb Algèria.