«S’han de descartar una invasió de competències de comunitats al decret d’estalvi energètic»

Edmundo Rodríguez Achútegui (59 anys) és magistrat de l’Audiència de Bilbao i des del juny passat forma part del Secretariat de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, una associació que engloba els togats progressistes. Després de llegir els 83 folis del reial decret llei per a l’estalvi energètic ha respost mitjançant un qüestionari a les preguntes d’aquest mitjà.

¿És possible que una comunitat autònoma, ja sigui Madrid o per exemple Catalunya, es declari insubmisa i no executi les lleis o decrets que emanen del Govern central? 

No és possible. Si qualsevol comunitat autònoma discrepa de les normes estatals, té la facultat d’impugnar-les quan consideri que aquestes envaeixen les seves competències, conforme al repartiment que disposa el Títol VIII de la Constitució. Si no hi ha invasió competencial, ni tan sols és possible qüestionar-les en els tribunals. Una altra cosa són declaracions retòriques, sense contingut seriós, que segurament propiciïn molts titulars però que, jurídicament, resulten irrellevants.

¿Les comunitats podrien acudir als tribunals?

No es pot acudir als tribunals sense fonament. En primer lloc, per mirar de deixar sense efecte un reial decret llei que ni tan sols ha sigut convalidat encara per les Corts Generals, podrà plantejar-se oposició a tal convalidació, suposant que la presidenta de la Comunitat de Madrid persuadeixi el seu partit perquè ho faci. Es podria al·legar que hi ha hagut una invasió competencial, de difícil apreciació en aquest cas perquè el reial decret llei es limita a reformar normes de competència clarament estatal.

¿El Govern podria denunciar els insubmissos? 

L’ordenament jurídic preveu sancions els particulars que no les compleixin. Si l’incompliment és d’una autoritat, serà responsable i pot incórrer en responsabilitat administrativa o fins i tot penal, per al cas que desatengui obligacions legals pròpies del seu càrrec. No obstant, les manifestacions públiques dels que busquen notorietat no solen ser seguides pels funcionaris públics, que es limiten a complir la seva obligació.

Aprofitant que la coordinació de la planificació general de l’activitat econòmica és competència exclusiva de l’Estat (art 149. 1-13 Constitució), ¿el Govern podria executar la seva política dins de les competències d’una comunitat autònoma?

Tot és possible conforme a les previsions constitucionals i legals que formen el nostre ordenament jurídic. Però s’han aplicat en casos comptats, perquè una cosa és el que es digui per obtenir notorietat en la contesa partidista, i una altra el compliment de la llei. Em sembla summament improbable que les autoritats públiques d’una comunitat autònoma o els funcionaris que hi treballen, desobeeixin normes que fins ara estan complint sense objecció, per seguir una determinada proclama les conseqüències de la qual no afectarien qui l’efectua, sinó aquestes autoritats o funcionaris.

Sens dubte que es pot especular amb l’obstinació d’algunes persones, però dubto que es pugui reproduir l’aplicació de mesures tan dràstiques com la suspensió de l’autonomia catalana, amb intervenció estatal, perquè no hi ha dades que permetin sospitar que la insubmissió que es reclama pels que actuen amb un evident ànim d’obtenir una fàcil notorietat, hagi de ser seguida per autoritats o funcionaris públics d’una comunitat autònoma, o per empreses que podrien veure’s sancionades si incompleixen un reglament estatal. 

Vostè s’ha llegit el reial decret llei, ¿què li ha semblat? ¿Hi veu algun concepte potencialment inconstitucional? 

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

Qualsevol que examini el text del reial decret llei 14/2022 percebrà que les mesures adoptades es limiten, en essència, a modificar apartats específics de la normativa de transport terrestre, marítim i aeri, i el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques dels Edificis, així com mesures de foment per ús del transport públic.

Si fins ara les comunitats autònomes no havien plantejat que aquestes normes envaïen les seves competències, que es reformin alguns preceptes per establir límits a la calefacció o refrigeració, modificant les xifres que recollien fins ara, sembla summament improbable que pugui sostenir-se ja no la inconstitucionalitat, que s’ha de descartar perquè les previsions que modifica no afecten normes de rang constitucional, sinó la invasió de competències de comunitats autònomes, que no es veuen afectades perquè es modifiqui en un o dos graus el límit existent fins ara o per disposar descomptes a Renfe.