Entrevista al ministre de Cultura i Esport

Miquel Iceta: «No és fàcil arribar a un acord per reformar el delicte de sedició»

  • «ERC avui veu que el camí de la unilateralitat és inviable; per tant, accepta la realitat»

7
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +

Miquel Iceta (Barcelona, 1960) està des de fa anys en tots els despatxos decisius: el de la cúpula del PSOE, el del Consell de Ministres, el de la taula de diàleg i el de les decisions sobre el PSC. Des d’aquesta posició, afirma que el Govern espanyol ho està fent molt bé i planteja un repte a l’independentisme: per avançar cap a l’Espanya federal s’ha de renunciar a la secessió.

-¿Quin balanç fa de la gestió del Govern en aquest curs que ha acabat?

Jo en faig un balanç positiu; m’atreveixo a dir que molt positiu. S’han de fer els judicis en el context. I crec que la gestió en un context molt incert i sacsejat per una pandèmia, l’erupció d’un volcà, una guerra a les portes d’Europa i les seves conseqüències econòmiques ha encertat amb les línies de fons: mobilitzar recursos per ajudar els sectors més fràgils i comptar amb la solidaritat de la Unió Europea (UE).

-Al juliol ha augmentat l’atur i les entitats del tercer sector denuncien un augment de les desigualtats. ¿El contrast entre PIB i desigualtats no ha de preocupar el Govern?

La desigualtat ha de preocupar sempre. I aquest Govern és el que, dins de la UE, és el tercer a mobilitzar recursos en favor de l’economia i la gent. Han augmentat les desigualtats, però també l’ocupació; estem en rècord d’ocupació i de contractes indefinits. La política del Govern dona resultats i molt bons. ¿Ens podem donar per satisfets? En absolut. Tot s’ha de posar en perspectiva i comparació. La política d’aquest Govern és infinitament millor que en altres moments, en altres crisis o països.

-Si ho ha fet així el Govern, ¿per què les enquestes situen el PP al capdavant?

No ho sé, perquè davant d’una situació tan incerta no acabo d’entendre com algú voldria tenir al capdavant una persona com [el president del PP, Alberto Núñez] Feijóo, que ha demostrat que desconeix la realitat. No m’imagino Feijóo afrontant una crisi com aquesta, ni per capacitat, ni per actitud, ni per prioritats.

«Han augmentat les desigualtats, però estem en rècord d’ocupació, la política del Govern dona resultats molt bons»

¿Hi ha marge per anar més enllà en les polítiques expansives si la situació no millora a la tardor?

-Hi ha una expressió que va utilitzar Mario Draghi al seu dia, «‘whatever it takes’», faré el que faci falta. I és la mateixa que utilitza Pedro Sánchez quan diu que anirem a totes.

En el cas Pegasus d’espionatge massiu, ¿el Govern dona per tancada la carpeta amb la dimissió de la directora del CNI? ¿Per què no hi ha una comissió d’investigació?

S’han de produir millores que garanteixin la plena legalitat d’allò que es fa. Es diu que intervenir comunicacions és il·legal. No, si ho autoritza un jutge. Hem de garantir que, en l’ús de les seves prerrogatives, els cossos de seguretat i els serveis d’intel·ligència s’ajustin plenament a la legalitat. Els canvis en el CNI i l’actitud del Govern i la judicialització, que comportarà aixecar el secret de determinades actuacions, permetrà garantir que les coses funcionin com han de funcionar.

«Hem de garantir que els cossos de seguretat i serveis d’intel·ligència s’ajustin a la legalitat»

-En la taula de diàleg entre el Govern i la Generalitat s’ha acordat prendre mesures per desjudicialitzar el conflicte i es pensa especialment a eliminar o reformar el delicte de sedició. ¿En què es traduirà?

-Eliminació no, reforma. Es traduirà en el fet que, si ens posem d’acord, presentarem una proposta de reforma legal en aquest terreny o d’altres. Estem parlant moltíssim. Eliminació no pot ser. Anar contra la Constitució i la integritat territorial d’Espanya ha de ser delicte. ¿Amb quines formes, penes, condicionants...? Això és el que es pot debatre. Sempre hem dit que ens agradaria ajustar millor les previsions del Codi Penal a les que en aquest mateix terreny fan els codis penals de tots els països europeus.

¿És optimista respecte a aquesta negociació?

-Miri, no és fàcil, diguem-ho clar. Cada vegada hem de parlar més clar. Per a un independentista, no és senzill acceptar que sigui delicte anar contra la Constitució. És tant com dir que el que volen només es pot aconseguir per determinades vies i això limita el seu camp. Però el passat recent ens ha limitat ja molt a tots.

-En el text pactat amb el Govern, ¿entén que ERC es compromet a abandonar la unilateralitat?

Crec que ERC avui veu que l’altre camí [la unilateralitat] és inviable i, per tant, accepta la realitat. Jo crec que avui ERC està en una aproximació pragmàtica. No vol dir que hagi renunciat als seus ideals, però sap que els ha de construir amb una realitat, que és la que és. En canvi, hi ha sectors de l’independentisme que pregunten a ERC si faria tres o quatre cops de cap més contra la paret. ERC sembla que diu que «cops de cap contra la paret no és la meva vocació». I és lògic.

«ERC està en una aproximació pragmàtica, sap que ha de construir els seus ideals amb una realitat, que és la que és»

¿Quina proposta té el socialisme espanyol sobre el fons del conflicte català?

En tenim una de claríssima, però no la diem cada dia perquè l’independentisme ens digui que no val. Nosaltres diem que entre l’immobilisme i la ruptura hi ha un gran camí a recórrer en termes d’autogovern, finançament i reconeixement de la diversitat nacional a Espanya.

Però aquest camí no s’està recorrent.

Bé, no s’està recorrent... Entre altres coses, perquè l’independentisme diu «independència o res».

Però el Govern té eines, per exemple, en matèria de finançament...

«It takes two to tango». Per ballar un tango fan falta dos. Si un dels dos no vol ballar, no es balla. Mentre no vulguin ballar el mateix ball, hem d’anar amb l’expressió orteguiana: amb la ‘conllevancia’. Anem fent. La transformació de l’Estat requereix una voluntat de quedar-se en aquest Estat. Si no existeix, que no és obligatori, llavors la transformació es fa molt més complicada. Perquè tu fas una transformació en funció del que un altre hauria de voler i no vol.

«Fan falta dos per a un tango; mentre no vulguin ballar, hem d’anar amb la ‘conllevancia’»

-Però el Govern pot tenir un projecte per a Espanya i plantejar el català en el Congrés i Senat, promoure un finançament autonòmic federalitzador, que en les infraestructures a Catalunya s’injecti...

Sí, és exactament el que estem fent.

-No s’està fent.

-Sí. El català, primer en el Senat; ho hem dit, està en marxa la reforma del reglament. Català a Europa, amb la proposta del Govern, que haurà de pagar-ne els costos. Les infraestructures... Hem tingut una mala notícia sobre execució, la mateixa que han tingut totes les administracions a causa de la pandèmia,/ i l’estem corregint i rebrem la inversió més alta de la història a Catalunya; amb el finançament, exactament el mateix, tenim un finançament per a la Generalitat de 24.000 milions. En això anem avançant, el que passa és que l’independentisme diu «no és el que vull».

«Hem tingut una mala notícia sobre inversió en infraestructures, però l’estem corregint»

-En infraestructures el dèficit és crònic.

Sí, però en aquests últims anys l’estem reduint. Es pot veure la inversió a Catalunya amb el PP i amb el PSOE. No té res a veure.

-En matèria del català, a la taula de diàleg el Govern es compromet amb el català a l’escola. ¿Per tant, són constitucionals i estatutaris la recent llei del Govern i el decret aprovats?

La llei sí, el decret no. Nosaltres hem votat en contra del decret. No entenem com es fa un decret que no s’ajusta a la llei.

-Però la taula parla de preservar...

Intentem preservar els continguts de la llei. Ara bé, si hi ha una sentència que diu que no s’ajusta a la Constitució, haurem d’examinar-lo i veure quins canvis hem de fer perquè es pugui ajustar. Però amb això volem ser claríssims: volem que a l’acabar l’escolarització obligatòria es tingui el domini ple del català i del castellà. I com més puguin decidir els mestres cap a on decantar-se –català o castellà–, millor, en funció de cada realitat.

Es compleixen dos anys des de la fugida del rei emèrit. ¿Quin criteri té sobre l’emèrit?

-Recolzarem el que decideixi la casa reial. Sí que li he de dir que l’última presència del rei emèrit a Espanya no va ser exitosa; per tant, si es produeix en el futur, espero que sigui en una altra clau.

Notícies relacionades

-¿Millor que no torni?

-No, no. Millor que ho faci de manera discreta. La tornada que va fer no va ser bona ni per a ell ni per a ningú, això ha de ser un element en la reflexió que deuen estar fent.

«Si el rei emèrit torna una altra vegada, millor que ho faci de forma discreta»