«Batet va anar més enllà del que el Tribunal Suprem li sol·licitava»

La pena de presó es va substituir en la sentència per una multa de 90 dies amb una quota diària de 6 euros (540 euros). En el seu recurs d’empara contra la presidenta del Parlament, Meritxell Batet, el diputat expulsat demanava al TC la suspensió cautelar urgent «als efectes d’impedir la continuació d’enormes perjudicis d’impossible reparació i privar de qualsevol sentit al present recurs d’empara».

El ple del TC va admetre a tràmit tant el recurs d’empara contra la resolució de Batet com el que va dirigit contra la sentència que el va condemnar en el Suprem (amb ponència del magistrat Miguel Colmenero, i integrat per Marchena, Juan Ramón Berdugo i Vicente Magro) per un delicte contra l’autoritat, no va apreciar urgència excepcional i va obrir una peça per pronunciar-se separadament sobre la suspensió cautelar, per a la qual cosa va sol·licitar al·legacions al ministeri fiscal i a Alberto Rodríguez

El fiscal en cap, Crespo, en línia amb la doctrina del TC va considerar que restituir l’acta per via de la suspensió cautelar de la resolució de la presidenta de les Corts equivalia a avançar la sentència, però en aquest cas també «un pronunciament explícit de fons sobre aspectes essencials de la qüestió controvertida». Per descomptat, la majoria de vegades, el contrari, és a dir, denegar una mesura cautelar urgent, també pot ser veritat pel que va a «anticipar la sentència». Però en el cas d’Alberto Rodríguez, segons avancem, tot apunta que serà una excepció: la denegació de la mesura cautelar urgent no significarà rebutjar la restitució de l’escó.

Aquesta denegació encara no s’ha produït. El ple haurà de resoldre sobre aquest punt. I tot en aquest TC està prorrogat com a mínim fins al setembre. I com a prova que el rebuig de la mesura cautelar urgent no té per què acabar en la desestimació del recurs d’empara, hi ha el mateix informe del fiscal en cap elevat el 21 de juliol passat, que interessa l’«estimació del recurs que s’ha de concretar l’atorgament d’empara sol·licitada per Alberto Rodríguez»

El fiscal en cap del TC conclou que el TC ha de resoldre: 1) «La declaració que ha sigut vulnerat el seu dret fonamental reconegut en l’article 23.2 de la Constitució [dret a accedir en condicions d’igualtat a les funcions i càrrecs públics...] i no ser-ne remogut si no és per causes i els procediments legalment establerts en relació amb el 23.1 [ dret dels ciutadans a participar en les qüestions públiques] i 2) El restabliment al demandant de la integritat del seu dret i amb tal finalitat que es declari la nul·litat de l’acord... i es remuntin les actuacions al moment anterior a l’esmentada decisió per tal que els òrgans competents del Congrés dels Diputats amb ple respecte del dret fonamental vulnerat sobre els efectes en l’àmbit de la seva competència de la sentència de la Sala Segona de 6 d’octubre del 2021».

La influència del Suprem

En el seu informe, el fiscal en cap puntualitza, reiteradament, els contactes entre Batet i Marchena, així com «la influència» que el Suprem va poder tenir sobre la presidenta de les Corts. «Però el contingut i l’efecte jurídic de tal decisió [de Meritxell Batet] no poden imputar-se a cap de les esmentades resolucions judicials [del Suprem] perquè el Tribunal Suprem no era competent per adoptar-la ni de fet la va adoptar, ni li va dir expressament a la presidenta del Congrés que l’adoptés (en això objectivament porta raó el demandant quan afirma que la presidenta del Congrés va anar ‘més enllà del que el tribunal sentenciador li sol·licitava’»).

Clar i català: Batet va anar més enllà del que formalment el Suprem li demanava, ¿i pel que fa a les seves comunicacions amb Marchena, el que aquest li va insinuar?

El fiscal en cap deixa constància que el secretari general del Congrés, el lletrat major de les Corts, Carlos Gutiérrez Vicen, es va dedicar a «inferir» sobre el que volia el Suprem en el seu segon informe –en què es va desdir del que havia dit sobre el seu primer informe del 18 d’octubre– i que no portava firma. El verb «inferir» i els contactes entre la presidenta de les Corts i el president de la Sala Segona apareixen de forma constant al llarg dels 43 folis. Un es pregunta si a part de la comunicació formal entre tots dos també hi va haver un intercanvi informal. Un intercanvi que podria explicar el canvi radical, en poques hores, de la presidenta Meritxell i tot seguit del secretari general Gutiérrez Vicen.

Referent al recurs d’empara de Rodríguez contra la sentència de la Sala Segona, la font de la segona derivada –l’anul·lació de l’escó–, l’informe del fiscal en cap denega l’empara.

És interessant observar que l’informe matisa encara més la influència de la Sala Segona en el desenllaç de l’escó.

«La fiscalia no podria òbviament negar sense més ni més que el contingut d’aquesta resposta del Tribunal Suprem a la sol·licitud d’aclariment de la presidenta del Congrés [sobre com aplicar la sentència contra Rodríguez] (en concret sobre la vigència de la presó) pogués haver influït en la subsegüent decisió d’activar les conseqüències legals de l’article 6 de la Llei Orgànica de Règim Electoral General...».

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

Aquí, de mamar-se el dit, res.

Una vegada restablerta la «normalitat» en el TC, la ponent María Luisa Balaguer haurà de fer la seva proposta sobre la mesura cautelar urgent i si és rebutjada s’haurà de debatre el recurs d’empara com a tal. La privació de l’escó serà anul·lada, segons reiteren fonts del TC a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, amb cautelar o sense. I tant una via com l’altra també dependrà de la renovació del tribunal de garanties.