El Tribunal Constitucional o un indult, els complicats ‘cartutxos’ de Griñán per evitar la presó

Cada cas és diferent, però els precedents de les causes de corrupció més recents pinten una perspectiva poc encoratjadora per a l’expresident de la Junta d’Andalusia José Antonio Griñán, condemnat en ferm pel Tribunal Suprem a 6 anys de presó per prevaricació i malversació en la causa dels eros d’Andalusia. 

Els seus últims ‘cartutxos’ per cremar per evitar un imminent ingrés a la presó passen per una petició d’indult i un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional (TC) amb prèvia petició de suspensió de l’execució de la condemna. No obstant, experts penalistes dubten que cap d’aquestes serveixin per evitar un ràpid ingrés a la presó una vegada li sigui notificada la sentència, excepte que s’apliqui el principi «per ser vos qui sou», segons assenyalen.

L’alt tribunal va fer pública la sentència aquest dimarts, si bé, i a falta de redactar-se els vots particulars de les magistrades Susana Polo i Ana Ferrer, la sentència no serà coneguda fins d’aquí uns dies. En dret penal les condemnes han de ser comunicades personalment als destinataris, per això hi ha la possibilitat que aquest tràmit no es produeixi fins al setembre, tot i que també podria avançar-se durant el mes d’agost, segons els experts consultats.

Serà en aquell moment quan l’advocat de Griñán, José María Calero, podrà actuar davant la condemna. Si pretén anar al Tribunal Constitucional, abans haurà de resoldre un tràmit l Tribunal Suprem, la petició de nul·litat de la sentència davant la mateixa sala que la va dictar, una reclamació que amb prou feines sol tenir resposta positiva excepte que en la resolució en qüestió hi hagi errors formals que obliguin a considerar la sentència. 

Una vegada es recorri al Tribunal Constitucional la vulneració de drets fonamentals del condemnat, hi ha la possibilitat de sol·licitar la suspensió de l’execució de la condemna, mentre es resol sobre el fons. No obstant, aquest òrgan no sol concedir-la si la pena major imposada supera els dos anys de presó o, en tot cas, si el total excedeix de cinc anys, com passa amb Griñán. 

També es pot demanar un indult al Govern, i en aquest cas el tribunal que va casar la sentència, és a dir, el Tribunal Suprem, ha de formular un informe sobre si aquesta petició ha de comportar o no una paralització de les condemnes mentre el Govern decideix sobre la mesura de gràcia.

La decisió és de l’Audiència de Sevilla

En tot cas, cap d’aquests passos interrompen el que s’anomena ‘fase executòria’ del procés, que correspon a l’Audiència Provincial de Sevilla aplicar-lo. Calero ja ha avançat públicament que acudirà al Constitucional basant-se en els vots particulars, que segons el seu parer suposen «un raig d’esperança», i no descarta tampoc una petició d’indult. Considera que la resolució del Tribunal Suprem li ha suposat «una decepció» que no esperaven ni ell ni el seu client.

Si atenem els antecedents, el futur de Griñán s’aventura complicat. Tot i que hi ha grans diferències amb el cas de Griñán, per gravetat de les conductes i nombre de procediments, l’extresorer del PP Luis Bárcenas no va haver ni d’esperar el Tribunal Suprem per començar a complir la seva pena, i encara està a la presó.

A més del temps que va passar en presó preventiva entre 2013 i 2015, va començar a complir la pena per la sentència de la primera època de Gürtel des del 28 de maig del 2018, tot just quatre dies després de notificar-se la condemna per l’Audiència Nacional. La seva dona, Rosalía Iglesias, ho va fer dies després que la condemna de 13 anys que se li van imposar fos confirmada pel Tribunal Suprem.

L’advocat José María de Pablo apunta que la suspensió de les execucions de condemna no són habituals, tot i que hi ha excepcions. Més difícil, però, suposa aconseguir-ho per una petició d’indult. En aquest punt coincideix amb Antonio Alberca, que apunta a aquest diari que «actualment és habitual que no se suspenguin els ingressos per sol·licitud d’indult».

Respecte al tràmit davant el TC, Alberca apunta, però, que malgrat que en el dia d’avui únicament s’admeten un dos per cent dels recursos d’empara, i no sol suspendre’s l’ingrés a la presó, pot ser que en el cas de Griñán la decisió sigui diferent. Així ho considera també Fernando Pamos de la Hoz, que recorda que en aquest assumpte s’ha de tenir en compte que es compta amb el fet que el Tribunal Suprem ho va resoldre al límit –tres magistrats davant dos–, i es poden tenir en compte els arguments de les dues magistrades que van firmar un vot particular.

Urdangarin i Matas

Notícies relacionades

Illa aposta per centrals reversibles i interconnexions per evitar apagades

Red Eléctrica incrementa l’ús del gas des de la fallada elèctrica

Altres casos per comparar són els de l’exduc de Palma Iñaki Urdangarin i el de l’expresident Balear Jaume Matas. El primer va ser condemnat pel Tribunal Suprem a complir 5 anys i 10 mesos de presó –únicament es va rebaixar cinc mesos la pena respecte a la sentència de Palma– el 13 de juny del 2018. Cinc dies després ja entrava per la porta de la presó de Brieva, a Àvila.

En el cas de Matas, la petició d’indult el va salvar de la presó per més d’un any. Al març del 2012 va ser condemnat a sis anys de presó per pagar amb diners públics al periodista que li escrivia els discursos, Antonio Alemany, si bé no va ser fins un any després quan es va complicar la seva situació, quan es va dictar contra ell una segona sentència pel cas Palma Arena, que el Tribunal Suprem va rebaixar a 9 mesos i 1 dia de presó. Va demanar un indult, i no va entrar a la presó fins que es va conèixer que el Govern havia rebutjat concedir-l’hi a l’estiu del 2014.