Orbán vaticina que Ucraïna «no guanyarà mai la guerra i que la pau serà el 2024

El primer ministre d’Hongria, l’ultranacionalista Viktor Orbán, va vaticinar aquest dissabte que Ucraïna no guanyarà la guerra contra Rússia, i que no s’aconseguirà la pau fins després de les pròximes eleccions presidencials als Estats Units, el 2024. «Ucraïna mai guanyarà contra Rússia», va dir Orbán a la localitat romanesa de Ball Tusnad, en un acte organitzat per la minoria hongaresa de Romania.

El mandatari magiar, considerat el millor aliat del president rus, Vladímir Putin, a la UE, va assegurar que Moscou únicament negociarà amb Washington i amb garanties de seguretat, cosa que va donar a entendre que no seria possible amb l’actual cap de la Casa Blanca, el demòcrata Joe Biden.

«La primera veritable possibilitat de la pau a Ucraïna es donarà el 2024, quan als EUA es realitzin eleccions presidencials», va sentenciar el líder ultraconservador, donant a entendre que els demòcrates perdran aquests comicis.

I es va mostrar convençut que l’exèrcit rus no hagués envaït Ucraïna si el poder dels Estats Units i Alemanya hagués seguit en mans de l’expresident Donald Trump i de l’excancellera Angela Merkel, respectivament. Va justificar la seva opinió a la seva creença ferma que els dos exmandataris haguessin accedit a «certes exigències» del Kremlin.

Unió Europea

Orbán va qualificar, a més, d’«imperialista» i «perillosa» la proposta que les decisions en matèria de política exterior de la UE es prenguin per majoria dels Vint-i-set, en lloc del consens requerit actualment.

«La proposta de modificar el sistema de decisions per poder fer política exterior europea amb majoria simple és molt perillosa», va assegurar, perquè si «obligar un país a una política exterior que no vol és imperialisme», va dir el mandatari.

El conservador Govern d’Orbán ha bloquejat diverses vegades decisions del Consell Europeu, com quan, a l’adoptar el sisè paquet de sancions contra Rússia per la seva invasió d’Ucraïna, va condicionar el seu vot a l’exclusió del patriarca rus Ciril I dels sancionats, o excepcions per al seu país de l’embargament petroler parcial adoptat llavors.

Considerat l’aliat més gran del president rus al bloc comunitari, Orbán ha criticat reiteradament les sancions al Kremlin com a contraproduents, si bé fins ara s’hi ha adherit.

Ambaixador a Moscou

Aquest divendres es va desmarcar dels seus socis europeus, a l’enviar per sorpresa el seu ministre d’Exteriors a Moscou per demanar a Rússia que li vengui més gas, en clara discrepància amb la resta dels països membres que intenten tant sí com no reduir la seva dependència energètica del gegant euroasiàtic.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Orbán va tornar a acusar Brussel·les i el magnat George Soros de voler «obligar» Hongria «a rebre immigrants no europeus», cosa que li va donar peu a argumentar que a causa de la política d’una suposada «esquerra internacionalista», els països d’Europa occidental ja «no són nacions».

«Hi ha països on es barregen pobles no europeus amb els europeus, mentre que a l’Europa Central (només queden) els europeus. No som de races mixtes i tampoc volem ser-ho», va remarcar Orbán.