Les terrasses amb les millors vistes panoràmiques de BCN

Que Déu beneeixi l’art de mirar i no fer res. Som en aquella època de l’any en què la manera contemplativa es converteix en filosofia de vida. I aquí entren en joc els espais que aprofiten aquesta imperiosa necessitat de ser improductius per acollir els diletants en terrasses amb espectaculars vistes de la ciutat. Anirem a Vallcarca, Sants-Montjuïc, el Tibidabo i la Barceloneta, perquè qualsevol lloc és bo per observar el paisatge, pensar en coses molt banals i no fer més esforç que el d’agafar una croqueta amb dos ditets o emportar-te una canya als llavis. Als següents llocs podràs no fer res com cal i abstreure’t amb les vistes de la gran Barcelona, perquè algun dia, murri, tot això serà teu.

Panorama per viure

Xiringuito de muntanya

Al cim de Vallcarca, als jardins de Canals i Junyer, hi ha La Dolors (Viaducte de Vallcarca, 4), un "xiringuito urbà" que en els seus dos anys de vida ha aconseguit convertir-se en el punt de trobada predilecte del veïnat. Així es cuina l’antídot contra la gentrificació. Aquest espai, que en un altre temps va acollir el Consolat de Dinamarca, va ser la residència del pintor Joan Junyer i la pedagoga Dolors Canals, una dona avançada a la seva època, que ha rebut un merescut homenatge en la nomenclatura del negoci; sí a la Vallcarca feminista i republicana. Vet aquí un model honest i profundament compromès amb el reforç del teixit social i neuronal del barri que li dona empara. N’hi ha prou amb donar un cop d’ull al programa d’activitats culturals que allà se celebren per entendre que La Dolors vol ser molt més que un negoci de restauració. I això que amb la seva oferta gastronòmica n’hi hauria prou per triomfar: hummus, salmó fumat, ensaladilla, esqueixada, raviolis cruixents farcits de brie i ceba... Tot a preus molt raonables, per fidelitzar, mai foragitar, la clientela. Aquí tenen el seu menú del dia a 15,50 €. A La Dolors es respira una atmosfera de comunitat que recomanaria a tots els que tenen estrès: les vistes aèries del barri, la terrassa-jardí i els seus vermuts i/o vins de cellers catalans poden convertir-se en l’ansiolític natural que buscaves des que vas entrar a treballar a KPMG. Chill, bro.

Un TIBERI amb vistes

Dalt del mar

Si gires com una baldufa, apreciaràs una panoràmica de la ciutat en 360 graus. A Altamar (passeig de Joan de Borbó, 88), les vistes alimenten l’ànima del client. És dalt de la torre de Sant Sebastià i hi pots veure el port i la línia infinita del mar. O el Tibidabo i el verd que oxigena Barcelona. Hi pots veure el traçat del Funicular. Pots flotar sobre l’urbs mentre l’equip de sala et cuida amb tots els honors. Perquè aquest restaurant ja veterà no només viu de la panoràmica, també es recolza en una carta que combina producte, tècnica i creativitat, i sedueix el visitant amb carícies mediterrànies. El ritual de baixar fins a línia de mar, agafar l’ascensor i arribar al cim, a 75 metres d’altura, és una experiència prou recomanable. Torre de Alta Mar és un regal que cal viure en parella, en família, amb els teus. És una d’aquestes visites que no s’obliden. Quan acabes, pots deixar un haiku, un relat, el que vulguis, al llegendari llibre de visita de la casa. Sobre les estovalles, no hi ha sobresalts: ostres i gildes per arrencar, un bon llom de tonyina vermella per continuar, i un peix del dia o un dels arrossos de la casa: tot preparat i exposat a un nivell tocant amb l’alta cuina. A la meva manera de veure, el restaurant amb millor relació qualitat-vistes de Barcelona.

Americana arremangada

TERRAT POP

Per al meu gust –un gust totalment corromput per la cultura pop de l’altre costat del bassal– el rooftop Bonavista (Mallorca, 1) té l’estètica més aconseguida de tots els terrats pijos de Barcelona. Admiro que jugui amb referents atípics en aquest format, una cosa bastant habitual, d’altra banda, a Grup Confiteria, que es va encarregar l’any passat d’insuflar vida al terrat de l’Hotel Moxy. I tant si ho va fer. Bonavista es banya en una reinterpretació actualitzada de l’estil Memphis: colors que vibren, formes atrevides, neons i motius pop desposseïts de tot prejudici; és com un viatge a la Califòrnia daurada, quan el somni americà era encara possible. Si Tony Montana o Sonny Crockett fossin millennials, es passarien mitja vida en aquest terrat pop, potser asseguts a la sala groga, potser ballant al ritme del dj i disfrutant de les vistes elevades de la ciutat, potser explorant amb cara de sorpresa la carta, perquè l’esperit del menjar és mediterrani i es tradueix en tapes de tot tipus –des de croquetes fins a ensaladilla– i elaboracions més tosques, com les truites o arrossos. Em diuen que hi han posat fotomaton: el que ens faltava.

Estovalles panoràmiques

Bona taula i vistes

La gastronomia de qualitat no està disputada amb les vistes de qualitat, tot i que molts llocs s’entossudeixin a demostrar el contrari. Quan vull anar a un restaurant amb vistes panoràmiques i menjar com una estrella del rock, La Venta (pl. del Doctor Andreu, s/n) és la meva primeríssima opció. No em canso d’aquest mirador als peus del Tibidabo. És perfecte per sorprendre visites, parelles o amics. La seva ubicació, estètica clàssica i elevació el converteixen en carta guanyadora. I la cuina mai defrauda. Cargols, bacallà, arrossos, canelons, l’artilleria sempre a punt per bombardejar la ciutat amb tot l’amor que et cap a l’estómac. I tornem a la ciutat, al centre mateix, perquè allà hi ha Casa Luz (ronda de la Universitat, 1), un dels millors restaurants amb una de les millors vistes de Barcelona, que es diu aviat. El projecte de Tomás Abellán travessa un gran moment; m’encanta el seu tàrtar de tomàquet amb fulla caputxina i qualsevol arròs o peix que surti de la cuina és un sí rotund. Cuina reconfortant, agradable, ben feta i amb l’afegit d’un rooftop amb la panoràmica més captivadora del centre de Barcelona. Menció especial per al restaurant peruà Maymanta (plaça de Pius XII, 4), situat a la planta 19 del Hyatt. Aquest espai comandat per Omar Malpartida no sols et cuida amb la millor cuina peruana d’autor de Barcelona, també et regala el millor escenari possible: el sol al cap i Barcelona als peus. Imprescindible.

A dalt de tot

Notícies relacionades

Un gran jardí a l’aire lliure

Cultura i oci en un amagat terrat d’una papereria de BCN

Glamur a la 25a

Hotel Nobu (avinguda de Roma, 2-4): quatre síl·labes que transmeten luxe a dojo, cuina japonesa i destrosses importants a la targeta de crèdit. El restaurant nipó de Robert De Niro ja compta amb unes vistes de la ciutat d’allò més llamineres, però el seu rooftop és encara més boig. Planta 25. Espai obert. Vegetació. Fresqueta. Piscineta cuqui. Fusta a terra. Mobiliari d’exteriors als antípodes d’Ikea. Plantes en testos caríssimes. Miniburgers de wagyu. Tàrtar de tonyina. Vistes de la ciutat des de l’estratosfera; una panoràmica 360 graus de somni, amb la fotografia de Barcelona més cobejada per la teva cosina, la influencer. Pijerio ben entès en un espai sense fissures horteres. Volen els còctels d’autor i s’estilen plats casuals per a les butxaques entrenades. Sí, aquí es paga, però el privilegi d’observar Barcelona com si fossis un Zeus dolçament tapat no té preu. I si la paga doble encara et crema a la butxaca, sempre et pots entregar als seus niguiris enjoiat a la zona noble del restaurant, un dels millors japonesos de Barcelona i un imant per a famosos.