Aragonès descarta eliminar impostos en els Pressupostos del 2023 malgrat Junts

Cop de porta del president de la Generalitat, Pere Aragonès, a qualsevol retoc en la política fiscal i, concretament, a la supressió de l’impost de successions i a estudiar l’eliminació del de patrimoni, com requereix Junts per Catalunya. El cap del Govern ha deixat clar aquest dimecres que el seu objectiu de cara als Pressupostos de l’any vinent és «consolidar» l’actual model de fiscalitat, ni abaixar ni apujar impostos.

En l’última sessió de control abans del període vacacional, la líder dels comuns, Jéssica Albiach, ha allargat la mà a Aragonès per revalidar l’acord que va salvar els comptes del 2022 després del veto de la CUP, això sí, amb quatre condicions prèvies: complir el que ja està acordat per a aquest any, negociar des de l’inici –partir com a soci prioritari–, que els comptes siguin expansius i una última després del conclave de la postconvergència, que no es toqui l’impost de successions i patrimoni.

«[La de Junts] és una posició de partit que respecto, però no està en el pla de Govern i tampoc és la meva. Els impostos redistributius s’han de preservar, sobretot en moments de crisi econòmica com l’actual. Fa deu anys es va retirar [l’impost de successions] i es va haver de recuperar perquè ja se’n van veure les conseqüències», ha justificat el president, disposat a negociar amb En Comú Podem els comptes de l’any vinent.

Les fases del diàleg

La sessió també ha servit al president per exposar què espera de la represa del diàleg entre governs. I ha dit que aspira a aconseguir «revertir l’arquitectura repressiva» contra l’independentisme a través de la taula de diàleg. Potser no en la reunió de la setmana vinent a Madrid, però sí gràcies a una successió de trobades. Així que no preveu aixecar-se de la cadira malgrat l’ofensiva de Junts contra el desglaç.

Aragonès ha situat la desjudicialització com la primera fase del «camí cap a la resolució del conflicte». «Quan la part antirepressiva quedi avançada, podrem afrontar l’arrel del problema, la relació política», ha continuat, en el que ha volgut resumir com una segona fase: «No serà fàcil, hi haurà moltes dificultats, però estem en la situació que estem i no podem perdre’ns, perquè com pitjor, pitjor».

El cap del Govern s’ha espolsat del damunt els retrets i la ingenuïtat que li atribueix el grup postconvergent després d’haver certificat al seu conclave que no tornaran a formar part de l’alineació catalana i que, a més, faran el que puguin per liquidar aquest espai que va néixer d’ERC, en negociació amb el PSOE. Precisament, Aragonès ha volgut recordar-los que no abandonarà la taula de diàleg, perquè va ser una de les seves promeses electorals en campanya, un dels motius de la seva elecció pel ple i el primer punt de l’acord de legislatura que van firmar ERC i Junts.

Notícies relacionades

Junts obre l’era post Puigdemont apostant per una altra volta del procés

Laura Borràs accepta el vot de Lluís Puig amb un pacte que eximeix els funcionaris

El líder de la postconvergència a la Cambra, Albert Batet, ha criticat a Aragonès que continuï a la taula quan «no hi ha predisposició real a la negociació» i quan el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, «no aporta solucions». Al conclave de Junts, en el qual la formació va consolidar la seva nova etapa després de l’adeu de Carles Puigdemont, els postconvergents van deixar per escrit la seva aposta per liquidar la taula de diàleg al·legant que «anestesia» l’independentisme.

Al començament de la sessió, i atenent la pregunta de Cs, la presidenta ha deixat clar que tornarà a comptabilitzar el vot anul·lat de l’exconseller Lluís Puig, com ja va fer en l’anterior ple, malgrat l’advertència dels lletrats. Encara no s’ha publicat l’acta de l’anterior ple i, per tant, continua sent una incògnita si el posicionament del diputat queda o no registrat, una cosa que podria suposar una investigació judicial per desobediència i usurpació de funcions contra els membres independentistes de la Mesa.