Fa 21 mesos que la nova llei de prevenció d’incendis dorm al Congrés

Els més de 30 d’incendis que hi ha a Espanya han arrasat ja una superfície una mica superior que tota la ciutat de Toledo. Desenes de milers d’hectàrees són ara cendres. Al drama ambiental s’hi suma la tragèdia humana, ja que han mort fins ara dues persones: un bomber i un ramader, tots dos a la província de Zamora, una de les més afectades. Més de 2.000 persones han sigut desallotjades de casa seva per la ferocitat de les flames; són persones que viuen en aquest moment amb angoixa perquè les seves vides poden canviar per sempre.

Aquest reguitzell de números és terrible, però les previsions no ajuden. Les temperatures seguiran per sobre dels 30 graus a gairebé tot el territori peninsular i l’immens dispositiu de personal desplegat està cansat. El president del Govern, Pedro Sánchez, va viatjar aquest dilluns a Extremadura per conèixer presencialment l’evolució dels esdeveniments i transmetre el seu suport als qui combaten el foc; el Rei va anar a la mateixa comunitat. Espanya crema; el país s’està carbonitzant. Els experts parlen d’una gradual desertització.

Al Congrés, des de fa temps, aquesta negra realitat no els és aliena. Fa poc, en la sessió de control al Govern del 18 de maig, el líder de Més País, Íñigo Errejón, va preguntar a la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, quin pla de prevenció d’incendis estudiava l’Executiu. Informativament, la vicepresidenta tercera no va aportar res. La seva declaració d’intencions, però, va ser irreprotxable. «Treballem [...] en coordinació amb els serveis de protecció civil; treballem també amb les comunitats autònomes i pensem que, fins i tot, dins del marc de la seva pròpia organització, hi ha espai per millorar les condicions de treball» dels bombers forestals, va assenyalar aquell dia a l’hemicicle.

La ola de calor multiplica el riesgo de incendios. Para cuando salgan en la televisión ya será tarde. Hace falta una política que se anticipe a los problemas: pic.twitter.com/LI9D0SccUY

— Íñigo Errejón (@ierrejon) 18 de mayo de 2022

Errejón, tot i això, no buscava en el Govern un exercici de voluntat política. Volia una concreció, una dada, una previsió. Però no la va trobar. També volia colar un missatge. S’acostava llavors l’estiu.

I el missatge va ser: «Li volem proposar un pla de revitalització de les comarques i del món rural que estimuli la ramaderia extensiva, l’agricultura de proximitat o, fins i tot, les centrals de biomassa del material recollit als boscos. En segon lloc, posi en marxa un fons per a la cura dels boscos [...]. I en tercer lloc, i això és de justícia, fa falta que vostè lideri, juntament amb les comunitats autònomes, un programa per dignificar i estabilitzar les condicions laborals dels bombers forestals. La gent que es juga la vida davant el foc no pot seguir ni un dia més en precari».

El diputat madrileny es va referir al nou Estatut del sector, un projecte de llei en què el Ministeri de Teresa Ribera fa més d’un any i mig que hi treballa, sense sort de moment. Fonts parlamentàries coneixedores del procés afirmen que el text no qualla per les resistències de les comunitats autònomes, expressades en diverses conferències sectorials.

En la lluita urgent contra els incendis, no és l’única proposta legislativa aturada o adormida. La nova llei per a la coordinació dels serveis de prevenció i extinció d’incendis acumula ja 21 mesos en estat de letargia. Falta que una ponència de la Comissió d’Interior del Congrés comenci a cuinar l’informe. Les esmenes parcials estan registrades des del novembre. La idea del PSOE és emprendre el projecte quan acabi la derogació de la ‘llei mordassa’, cosa que no està resultant gens senzilla. Les fonts dels grups aliats dubten.

Així que, sí, al Congrés saben que els incendis als estius cada vegada més calorosos són un problema. Però saben també que són un problema que col·lideix contra un altre problema, i es paralitza. El mur, de moment, és la voluntat política.

Una mesura (oblidada) del pacte de la coalició

En l’acord de govern entre PSOE i Unides Podem es va incloure aquest punt. El pacte es va firmar el 30 de desembre del 2019, una setmana abans de la investidura de Pedro Sánchez.

Sota d’un epígraf anomenat «serveis de rescat, extinció d’incendis i salvament», el futur Govern de coalició va assumir aquests compromisos, entre d’altres: l’aprovació d’una llei del «sector dels Serveis de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS), en el marc del Sistema Nacional de Protecció Civil; l’aplicació d’una norma específica per als bombers forestals, i la millora de l’estabilitat i condicions d’ús en els serveis aeris de rescat».

Unides Podem, que a través del diputat Rafael Mayoral ha tingut interlocució fluida amb sindicats i associacions de treballadors del sector, va retirar poc després de la formació del Govern la proposició de llei que datava de la legislatura 2016-2019. La idea era deixar en mans de l’Executiu, i en conseqüència d’un projecte legislatiu, les mesures promeses. Malgrat tot, el juliol del 2020, a causa de l’absència d’avenços amb el Ministeri d’Interior, responsable de la normativa de coordinació, i amb el de Transició Ecològica, competent per al nou Estatut dels bombers forestals, Unides Podem va enviar cartes als dos departaments per recordar, i advertir, que hi havia un compromís que s’havia de complir.

Segons una font al cas de les negociacions, l’equip de Fernando Grande-Marlaska no va contestar. El de Teresa Ribera, sí. La formació d’Ione Belarra va prendre llavors, el setembre d’aquell any, una decisió: va registrar de nou la proposició de llei que tenia feta i li va concedir màxima prioritat, fins al punt que el 13 d’octubre la va portar al ple perquè l’admetés a tràmit. Un total de 309 vots a favor van recolzar la iniciativa, inclosos els dels 120 diputats del PSOE. Entre els partidaris de donar curs al Congrés a la proposta, PP i Cs, d’aquí l’ampli suport. Entre els reticents, ERC i el PNB.

Mayoral es va encarregar de defensar la proposició. El debat va versar essencialment sobre la definició dels marcs competencials. El diputat era conscient que allà hi havia el mur, i per això va emfatitzar: «Aquesta llei pretén precisament la coordinació entre totes les administracions competents. No resta ni una sola competència de cadascuna de les administracions, sinó que es regeix fonamentalment per la necessitat del servei públic i per l’obligació del conjunt de les administracions de coordinar-se al servei de les majories socials».

En representació del PSOE va intervenir José Vélez, qui, després de ressenyar que a Espanya hi ha més de 130 serveis de bombers professionals distribuïts en més de 500 parcs, va advocar per tramitar un marc normatiu sobre la professió i les competències a assumir. Malgrat el suport majoritari, la proposta va caure en la letargia, i després, en l’oblit. 13 mesos va durar el termini de les pròrrogues d’esmenes. El novembre de l’any passat, el text va aterrar a la Comissió d’Interior, on, novament, espera notícies. Mentrestant, Interior va comunicar a Unides Podem que un marc per a coordinació no és necessari; que ja hi ha la Direcció General de Protecció Civil per a això, apunta la font.

📢📢Aclaración importante:

📌La ley de SPEIS (Bomberos) ya se está tramitando en el @Congreso_Es desde hace tiempo.
📌Por ello, y como es obvio nadie del gobierno, puede anunciar su impulso o tramitación, ya que está en el parlamento para trabajar su texto los grupos.

Seguimos pic.twitter.com/UCujgRUQIC

— Jose Luis Aceves/❤️ (@JLAceves) 14 de julio de 2022

Irene Montero denuncia inacció

Al Congrés se la coneix com a ‘llei SPEIS’, la llei dels Serveis de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament. A més de la coordinació entre autonomies, advoca per l’enfortiment i garantia de les condicions laborals dels bombers, que caldrà dotar d’una assegurança de vida, d’una altra de responsabilitat civil i de la «deguda defensa jurídica». Aborda criteris de jubilació i insta el legislador a la redacció d’un marc normatiu pel que fa a prevenció de riscos laborals. Això entronca directament amb l’Estatut, en mans del ministeri de Teresa Ribera i que ni tan sols és, encara, un avantprojecte.

La ministra d’Igualtat, Irene Montero, va assegurar aquest dilluns que urgeix desbloquejar les dues qüestions. En declaracions a aquest mitjà, Rafael Mayoral adverteix que no cessaran en l’exigència. Intentaran, de fet, que al setembre hi hagi concrecions. Pot ser que el pitjor de l’estiu hagi passat, però, com recorda el diputat d’Unides Podem, els incendis comencen a apagar-se a l’hivern. Demana amb pressa més inversió pública i la participació de l’Estat, perquè el país s’està convertint en un desert. Contrarestar els devastadors efectes del canvi climàtic requereix més mitjans, més diners, i no només destinats a injectar recursos en els serveis de prevenció, extinció i salvament, sinó també en la fixació de població als nuclis rurals.

Inacció. Paràlisi. Són dues paraules que descriurien la situació parlamentària de la lluita contra els incendis als boscos espanyols. L’endormiscament de la llei de coordinació i de l’Estatut en dibuixa una mostra, però n’hi ha més. El 21 de juny, Més País va registrar una sèrie de preguntes al Govern precisament dirigides a obtenir informació sobre els seus plans de prevenció. El primer punt que va demanar aclarir al·ludeix a la declaració de zones catastròfiques dels municipis afectats per la gran primera onada de foc, la del mes passat.

Notícies relacionades

Interior admet la infiltració de dos mossos en una reunió de docents

Feijóo construeix alternativa amb la vivenda i els joves com a prioritat

La resposta que va enviar el Govern el passat dia 7 és un reflex nítid de l’embolic competencial que és ara com ara la tasca titànica de control i extinció de les flames. L’Executiu va dir a Més País que «la fase de recuperació correspon a l’administració que hagi dirigit l’emergència, sense perjudici que, excepcionalment i en vista de la gravetat dels danys, amb base en els principis de solidaritat interterritorial i subsidiarietat, el Govern acordi mesures complementàries».

Vox, el setembre del 2021, va tenir més bona sort. En la resposta escrita a una pregunta sobre actuacions forestals de prevenció, el Govern va precisar que el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic desplega 21 equips per evitar els incendis, quatre dels quals, d’actuació anual, i mobilitza deu Brigades de Tasques Preventives (BLP). Vist això, és urgent el debat sobre si els mitjans i els recursos són suficients. Més urgents encara en són les respostes.