Pes pesant de la direcció socialista

Dimiteix Adriana Lastra com a número dos del PSOE i facilita a Sánchez la reorganització de la cúpula

  • La dirigent asturiana deixa el càrrec, que exercia des del 2017, per haver de guardar «tranquil·litat i repòs» pel seu embaràs d’alt risc

  • Assenyala en un comunicat que va traslladar la seva decisió fa dies a Sánchez. Era coneguda en el partit la seva tensió amb el número tres, Santos Cerdán

7
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +

La vicesecretària general del PSOE, Adriana Lastra, una de les persones de la màxima confiança de Pedro Sánchez, se’n va. Dimiteix del seu càrrec, que ocupava des del juny de 2017, per raons personals, per la necessitat de «tranquil·litat i repòs» pel seu embaràs d’alt risc, condicions que l’han obligat a gafar una baixa laboral que es prolongarà «encara un temps». La seva sortida d’un càrrec clau dins de l’executiva federal del partit obliga Sánchez a una remodelació de la seva estructura interna per rellançar-lo de cara a les eleccions municipals i autonòmiques del maig del 2023 i les generals de finals d’any.

La notícia, avançada per la cadena SER i confirmada al cap de pocs minuts per un comunicat de la mateixa dirigent asturiana distribuït als mitjans, sorprèn relativament, perquè en les últimes setmanes, com informava aquest diari, cada vegada era més insostenible la seva tensió amb el número tres, el secretari d’Organització, Santos Cerdán. La bicefàlia no havia funcionat (mai ho ha fet en el PSOE) i urgia posar-hi remei, segons indicaven diferents càrrecs en les últimes setmanes. En el partit s’esperava, de fet, que el líder intervingués en l’assumpte o bé que es produís alguna sortida. Ara es produeix, tot i que no es preveia que es produís aquest mateix dilluns, el primer de ressaca després del debat de l’estat de la nació. Per a aquesta jornada no estava prevista la convocatòria de l’executiva federal. La convulsió interna ha sigut majúscula.

Lastra (Oviedo, 30 de març de 1979, 43 anys) remarca en el seu comunicat que ser vicesecretària general és «una de les responsabilitats més boniques que hi ha», però també «una tasca molt exigent en temps, esforç i estrès». Però en els últims mesos «s’han produït canvis importants» en la seva vida personal, el seu embaràs, que li exigeixen «tranquil·litat i repòs»; tant, que en les últimes dues setmanes s’ha hagut d’acollir a una baixa mèdica. Ella mateixa, de fet, no va poder anar la setmana passada al Congrés per assistir al debat de la nació i va participar de manera telemàtica en les votacions. Tampoc va acudir dissabte a la Festa de la Rosa dels socialistes lleonesos.

«Per tot això, i davant la dificultat de compaginar les exigències de repòs i atencions, imprescindibles en la meva situació actual, amb la intensitat que exigeix la direcció del partit, he presentat la meva dimissió com a vicesecretària general del PSOE. Així l’hi vaig traslladar, fa dies, al secretari general del partit», Pedro Sánchez, «a qui vull agrair la seva confiança tots aquests anys recorreguts en un camí que molts van creure impossibles i que hem fet realitat pas a pas», escriu Lastra. «Estimada Adriana, ets una socialista exemplar. Gràcies al teu compromís i entrega durant tots aquests anys, el canvi al PSOE i a Espanya va ser possible. Continuarem treballant junts», va respondre el cap de l’Executiu via Twitter.

Sense la representació parlamentària des del 2021

El gran dubte és què passarà a partir d’ara. Perquè Sánchez pot cobrir aquesta vacant (decisió que formalment ha de ser ratificada en un comitè federal) o redistribuir les seves funcions. Res serà cap problema, perquè el secretari general no rep contestació en cap dels òrgans de direcció. A hores d’ara, amb un partit en estat de xoc per la sortida d’una dirigent molt reconeguda i puntal del projecte del president, ningú s’atreveix a conjecturar què farà el líder. I quan.

La diputada sempre va ser al costat de Sánchez des del començament de la seva etapa. Des del 2014, quan es va enfrontar al llavors president del Principat i líder de la Federació Socialista Asturiana, Javier Fernández, que confiava en el basc Eduardo Madina per dirigir el PSOE després de la dimissió d’Alfredo Pérez Rubalcaba. Sánchez va guanyar aquelles primàries, amb l’empenta imprescindible dels aparells regionals (i Susana Díaz al capdavant), i va nomenar Lastra responsable de Política Municipal. Després de la seva defenestració com a líder en el luctuós comitè federal de l’1 d’octubre de 2016, ella va seguir sempre al seu costat.

Mai el va abandonar. Amb José Luis Ábalos, va coordinar la campanya de les primàries en què Sánchez va batre Díaz de manera devastadora. En aquest congrés federal, el número 39 en la història del PSOE, Lastra va passar a ser la número dos, la vicesecretària general, i Ábalos, el tres, com a responsable d’Organització. El 2018 va arribar la moció de censura i ell va decidir repartir joc entre els seus dos escuders: ella, al Congrés com a cap del grup, i ell, al Govern com a titular de Foment, (després Transports), fent-se càrrec del dia a dia del partit el navarrès Santos Cerdán. Ábalos, pes pesant indubtable, va acabar caient fa just un any: el president el va cessar de ministre i va forçar la seva dimissió com a cap de l’aparell del PSOE. Ella va aguantar, tot i que va perdre la representació parlamentària, que va passar el setembre al canari Héctor Gómez, amb qui també ha mantingut evidents diferències. Per algunes fonts del partit, l’asturiana mai va arribar a digerir bé la seva caiguda com a líder dels diputats socialistes.

La caiguda també d’Ábalos

La dupla amb Cerdán, el substitut del dirigent valencià a Organització, no va funcionar i la maquinària se’n va acabar ressentint. Un xoc de trens a finals de l’any passat, després del 40è Congrés Federal que va confirmar a tots dos al seu lloc, va obligar Sánchez a posar per escrit les funcions de cadascú. En el reglament de l’executiva. Sobre el paper, el líder reequilibrava les forces a Ferraz i enrobustia el rol de la vicesecretària general.

Però les diferències, tot i que amb sordina, seguien allà. Amb el mar de fons, és clar, de les eleccions andaluses del 19-J, que es van saldar amb un enorme fracàs per al PSOE. Va ser a partir de llavors quan els tambors de canvi van sonar més fort. I, malgrat el contraatac de Sánchez en el debat de la nació, tothom sabia que els possibles relleus eren una tasca pendent. El dubte era si s’emprendrien ara o un cop acabat l’estiu i qui afectarien.

Notícies relacionades

El cert és que és la número dos qui fa un pas al costat i ajuda el líder a prendre decisions i reparar les disfuncions a la seu federal. Lastra, en el seu comunicat, dedica dos últims paràgrafs als agraïments. A «tots» els companys de l’executiva federal i al personal de Ferraz, un «orgull» per al partit que, «amb ells, sempre estarà en bones mans». I també expressa el seu agraïment, «de tot cor», a «tots els afiliats i militants socialistes». «Ha sigut un honor ser la vostra vicesecretària general i ho és representar el nostre partit al Parlament. Però, sobretot, és i serà sempre el més gran dels meus honors ser la vostra companya, els meus estimats companys i companyes del Partit Socialista. Ens trobarem en les agrupacions i cases del poble», diu per acomiadar-se.

Amb la dimissió de Lastra, justificada per un embaràs de risc, les xarxes socials cremaven, perquè el missatge no casava amb la trajectòria d’un partit i una dirigent feministes. Però la dirigent asturiana «ha tingut clara la seva decisió des que la va prendre i amb totes les conseqüències», segons indicaven fonts de la cúpula. «És una decisió seva, només seva, i el Pedro va quedar flipat quan ella l’hi va comunicar. Però no hi ha hagut ni una sola filtració», incidia un dirigent de primer nivell que la coneix bé i que sí que coneixia la seva voluntat «des de fa un munt de dies». Ara, en qualsevol cas, s’obre una nova etapa al PSOE.