Els judicis pendents

Les causes judicials del procés que amenacen d’acabar en condemnes a la presó

Diversos dirigents independentistes s’enfrontaran a condemnes de presó a l’estar acusats de malversació o prevaricació

Les causes judicials del procés que amenacen d’acabar en condemnes a la presó

FERRAN NADEU

4
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

Mentre el diàleg entre Govern central i Generalitat intenta obrir-se pas, encara queden pendents de celebrar diversos judicis vinculats al procés, i alguns poden desembocar en penes de presó per als acusats, a l’incloure delictes com la sedició, la malversació i la prevaricació. En el cas dels fugits, la maquinària es posarà en marxa quan estiguin a disposició de la justícia espanyola. Hi ha processos que estan en mans del fiscal, que ha de presentar el seu escrit d’acusació, i d’altres encara s’estan instruint.

Dos diputats d’ERC

Els diputats d’ERC al Parlament Josep Maria Jové i Lluís Salvadó estan pendents de ser jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pel seu paper en els preparatius del referèndum unilateral de l’1-O. D’entrada, se’ls atribueixen els delictes de malversació (que comporten una pena de presó), desobediència i revelació de secrets. Tanmateix, encara falta que la fiscalia presenti el seu escrit d’acusació, en el qual pot incloure o no tots aquests delictes. Aquestes indagacions deriven de la causa oberta contra ex alts càrrecs de la Generalitat per aquests fets al Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona. El seu titular va concloure que els dos imputats van tenir una «participació activa» en l’organització de la consulta i la planificació de les denominades estructures d’Estat. Aquesta causa es va retardar a l’incloure la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, tot i que a ella només se li imputa una presumpta desobediència per «desatendre els mandats del Tribunal Constitucional».

Els preparatius de l’1-O

L’Audiència de Barcelona va confirmar l’abril del 2021 el processament càrrecs del Govern i empresaris per l’organització del referèndum unilateral de l’1-O, als quals se’ls atribueix els delictes de malversació, desobediència, falsedat i prevaricació. La malversació i la falsedat poden comportar penes de presó. Entre els 28 investigats es troba la que era presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals (CCMA); els exdirectors de TV-3 i Catalunya Ràdio, Vicent Sanchis i Saül Gordillo, respectivament; el que va ser delegat del Govern davant la UE, Amadeu Altafaj, i l’exsecretari del Diplocat Albert Royo. La fiscalia està ultimant el seu escrit d’acusació.

L’acció exterior

La jutge Carmen García, titular del Jutjat d’Instrucció número 18 de Barcelona, està instruint un procés penal per presumpta malversació per la internacionalització del procés. En aquest assumpte, hi apareixen implicats l’exconseller d’Exteriors Raül Romeva, l’exsecretari de Govern Víctor Cullell i l’exsecretari del Diplocat Albert Royo, a més de set altres càrrecs de la Generalitat. La investigació es va iniciar a través d’una denúncia que la fiscalia va presentar arran d’un informe del Tribunal de Comptes del 2019, pels delictes de prevaricació, malversació i falsedat, i se centra en diversos contractes i subvencions atorgades entre el 2012 i el 2017 per un valor de 972.228 euros. Algunes advocats han demanat que aquesta causa s’inclogui en la del Jutjat d’Instrucció 13. L’Audiència de Barcelona ha de decidir.

Puigdemont i els fugits

Els que sí que s’enfrontaran a penes de presó si arriben a estar a disposició de la justícia espanyola, són l’expresident català Carles Puigdemont i els exconsellers que el van acompanyar en la fugida: Clara Ponsatí, Toni Comín i Lluís Puig, processats al seu dia per sedició, malversació de cabals o desobediència.

L’acusació més greu, la de sedició en concurs amb malversació, correspon a Puigdemont, que seria jutjat i previsiblement condemnat amb la mateixa contundència que ho va ser qui era vicepresident del seu Govern, Oriol Junqueras, a qui es va imposar la pena més greu, 13 anys de presó. També s’atribueix sedició a la secretària general d’ERC, Marta Rovira, instal·lada a Suïssa.

Només inhabilitació

Mentre que l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel sempre va estar acusada de desobediència, penada amb inhabilitació, els delictes definitius pels quals es jutjarà els exconsellers fugits poden variar. És el que va passar amb la seva companya de Govern Meritxell Serret, que quan es va entregar a la justícia espanyola va veure com l’acusació de malversació de cabals públics desapareixia i el seu cas quedava reduït a un delicte de desobediència, com havia fixat la sentència del procés amb els consellers que van compartir responsabilitat amb ella. Serà jutjada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, com va passar amb els membres de la Mesa del Parlament quan la presidia Carme Forcadell.

El 28 de setembre serà jutjada per aquest delicte Eulàlia Reguant, per negar-se a contestar a l’acusació popular que exercia Vox en el judici del procés. I el TSJC farà el mateix a l’octubre amb l’actual conseller d’Empresa i expresident del Parlament, Roger Torrent, per permetre la tramitació a la Cambra catalana de dues resolucions a favor del dret d’autodeterminació i en contra de la monarquia, eludint els mandats del Constitucional. Amb ell seran jutjats els seus excompanys a la Mesa de la Cambra Josep Costa (JxCat), Eusebi Campdepadrós (JxCat) i Adriana Delgado (ERC).