La Portada d'El Matí de Catalunya Ràdio
Ábalos, Torrente, i l'Espanya de pet i rot
Al Tribunal Suprem ha començat aquesta setmana un dels judicis més transcendents de l’any i, a la vegada, més esperpèntics: al banc dels acusats hi seuen l’exministre José Luis Ábalos, la seva mà dreta Koldo García i el comissionista Víctor de Aldama, que s'enfronten a trenta anys de presó per corrupció en l’adquisició de mascaretes durant la pandèmia. Un episodi negre en què van morir més de 100.000 espanyols, convé no oblidar-ho.
Les declaracions d'aquest dimarts i aquest dimecres han servit per determinar que no es tracta d’una trama elaborada d’enginyeria financera, ni d’una sofisticada xarxa de blanqueig de capitals. Al contrari: de moment, tot sembla bastant més simple, brut i barroer. Seguir el judici és com posar-se al davant d’un retrat de l’Espanya de Torrente. Només que, en lloc d’una pel·lícula satírica, es tracta de la realitat.
L’Espanya de pet i rot, amb perdó, portada al cor de la gestió de les institucions. Les declaracions de testimonis i acusats desprenen la ferum de colònia barata i testosterona mal entesa i xoquen frontalment amb allò que tenim el dret d’esperar dels servidors públics.
Situem-nos a l'inici de la pandèmia: el país sencer estava confinat, i el nombre de morts es multiplicava cada dia. Mentrestant, al Ministeri de Transports, s’adjudicaven contractes milionaris a canvi de treure’n profit. I com es pagaven, presumptament, els favors? Amb sobresous de 10.000 euros en metàl·lic abonats en sobres als bars a prop del ministeri.
L’exparella d'Ábalos ha confirmat sota jurament que la trama li pagava el lloguer d’un pis a Madrid. També s’han llegit els correus que donen fe de la compra de mobles d’un xalet a Cadis, comprats per una empresa pantalla al servei de José Luis Ábalos. És només el començament. En les pròximes sessions, s'hi afegiran detalls sobre festes i prostitució pagades amb el diner negre provinent de l’adjudicació pública de contractes de mascaretes.
La vergonya anirà a més. Sense aturador. Realment, com si fos una pel·lícula de Santiago Segura, però resulta que és la realitat d’Espanya en ple segle XXI. El calendari judicial ha volgut que aquest escàndol coincideixi amb el judici del cas Kitchen a l'Audiència Nacional. S'hi jutja l'ús de les institucions per aniquilar adversaris durant l'etapa al govern del Partit Popular.
No cal triar entre una corrupció i l’altra. Totes dues són el mateix: una manera vergonyosa de saquejar i corrompre la confiança de la ciutadania en els seus governants i les seves institucions. El dany de totes aquestes actuacions delictives va més enllà del perjudici econòmic.
Notícies relacionadesEl perill és la normalització de la corrupció a força de conviure-hi. I caure també en el "tots són iguals" que proposa l’extrema dreta. El perill és que acabem normalitzant una manera de fer que només hauria d’existir als cinemes. El drama és que comencem a creure que Torrente no és una sàtira de ficció, sinó el reflex més cru d’una realitat de la política espanyola. És exactament el que vol l’extrema dreta.
Però no hauríem de defallir. No ens ho podem permetre, no podem resignar-nos al fet que les institucions es converteixin en el refugi de la caspa i de la mediocritat. Ni la política pot ser el botí del qual gaudeixen una colla d’aprofitats ni nosaltres, els ciutadans, ens podem resignar a pagar la festa i a deixar de confiar en l’eina que transforma la societat: la política. La bona política.
