JOC DE TRONS

Els governs necessiten, i volen, pressupostos

Els governs necessiten, i volen, pressupostos

DAVID CASTRO

4
Es llegeix en minuts
Albert Sáez
Albert Sáez

Director d'EL PERIÓDICO

ver +

En els temps de la vella política, els governs es jugaven el seu futur en l’aprovació dels pressupostos. Els pactes de govern o parlamentaris giraven entorn dels grans traços dels comptes públics mentre que en la resta de les lleis es permetien tota mena de flirtejos. La nova política viu permanentment convulsa i entretinguda en qualsevol detall de menor importància perquè, des de la crisi del 2008, els pressupostos són, fonamentalment, un afer europeu. Però aquest any la inflació ho trastoca tot. Els experts consideren que és inviable gestionar un increment de l’IPC de dos dígits amb els números fets abans de la invasió d’Ucraïna. I, a sobre, Espanya té un diferencial de dos punts respecte a la zona euro en matèria d’increment de preus, de manera que alguna acció específica haurà de fer. El context de la UE és contradictori: les regles fiscals s’han relaxat un any més, però els tipus d’interès encareixen el deute i, encara que no hi hagi restriccions al dèficit, sí que hi haurà un límit en els interessos que som capaços de pagar. En cas contrari, tornarà la pressió de la prima de risc, que ja sabem que és d’una enorme incomoditat en les relacions entre Madrid i Brussel·les.

Sánchez mira a l’esquerra

Pedro Sánchez arriba a la carpeta pressupostària després d’una dutxa escocesa durant el juny en què ha notat el fred de la derrota a Andalusia i la calor de la cimera de l’OTAN, que ha sigut un èxit fins i tot per a Feijóo. Però després de felicitar-se arriba el dramàtic dia a dia de la lluita contra la inflació per a la qual necessita aprovar uns pressupostos. ¿Amb qui? Per començar, el compromís adquirit amb Biden l’obliga a incrementar la despesa en defensa. I els seus socis de govern ja han dit que no. Amb ells només té una finestra d’oportunitat: incrementar el dèficit perquè aquest augment de despesa en armament provingui d’un creixement net de la despesa, no d’un canvi de partides. Si superés aquest primer escull, el segon seria recuperar Esquerra com a soci parlamentari. Per això és decisiu el que passi aquest juliol. La cúpula republicana va decidir a Suïssa donar-li una nova oportunitat sempre que faci algun gest de distensió més en el tema Pegasus i hi hagi algun avenç en la taula de diàleg. Hi ha poques possibilitats. Poden intentar recuperar per a l’agenda legislativa la reforma del delicte de sedició o endinsar-se en alguns aspectes de la derogació de la ‘llei mordassa’, però per aquesta via ja s’està veient amb la llei de memòria històrica que Esquerra ha perdut sensibilitat com tampoc la té per la transferència de competències. A més, el debat a la Moncloa és si la reconciliació s’ha d’escenificar abans o després del debat de l’Estat de la nació. És a dir, aquesta setmana o a finals de mes. La primera opció complica la dialèctica amb el PP, la segona pot ser que arribi tard. Atents als pròxims moviments i als gestos d’uns i altres. 

Giró també vol tenir uns Pressupostos

El conseller d’Economia, Jaume Giró, també ha manifestat aquesta setmana que la seva voluntat és aprovar uns Pressupostos per al 2023 i, d’entrada, no s’ha volgut tancar cap porta, inclosa la del PSC. Amb Puigdemont fora de la presidència de Junts i Laura Borràs debilitada, Giró vol encarnar aquest punt mitjà de pragmatisme i radicalitat que busca la formació després del seu congrés i no vol permetre que li passi com l’any passat, quan en el tram final de l’aprovació dels comptes amb els comuns va haver de quedar-se a la cuina pels brots d’activisme de la seva pròpia formació. El conseller sap que, segons el que passi als tribunals europeus, les relacions de Junts amb el socialisme poden canviar radicalment tant a Barcelona com a Madrid a la tardor, a temps de salvar-se recíprocament els comptes i baixar les cessions a Esquerra d’uns i d’altres. Adquirir aquest paper li obriria definitivament la porta del lideratge de Junts en el Govern i en unes futures eleccions una vegada ha declinat participar en la batalla electoral de Barcelona amb què l’havien temptat. Junts arrencarà una nova etapa el 17 de juliol després de la celebració de la segona part del seu congrés en la qual busca conjugar aquestes dues ànimes, però la realitat és que l’habilitat de Jordi Turull en el maneig de l’aparell del partit i l’oportunitat de l’obertura de judici oral a Laura Borràs per part del TSJC deixen lliure el camí a recuperar l’espai de la vella Convergència coincidint amb la lenta rehabilitació de Pujol.