Trobada amb un alt càrrec europeu

Aragonès recondueix les relacions de la Generalitat amb Europa després de la DUI

El president es reuneix amb el vicepresident de la Comissió Europea Margaritis Schinas, de passada per Barcelona, en un acte inèdit des dels temps d’Artur Mas

EFE / Enric Fontcuberta (Efe)

Cal remuntar-se a l’època d’Artur Mas com a president i la seva trobada a Brussel·les amb el llavors president de la Comissió Europea (CE), José Manuel Durao Barroso, per trobar imatges familiars a les que s’han viscut aquest dijous al Palau de la Generalitat amb motiu de la visita del vicepresident de la CE Margaritis Schinas, que per motius d’agenda ha visitat Barcelona. Des del 2015, cap comissari europeu havia posat els peus a la seu del Govern català. El motiu, òbviament, la irrupció del procés el 2012 i els dos embats amb l’Estat, el 9-N i l’1-O, i la subsegüent declaració d’independència.

L’última vegada que un vicepresident de la Comissió Europea va visitar el Palau de la Generalitat es remunta a 2011 (Viviane Reading) i l’última trobada amb un comissari a la Generalitat va ser el 2015, si bé, posteriorment, membres del Govern han mantingut trobades amb comissaris en altres ubicacions. Sense anar més lluny, en aquest lent procés de desglaç, fa unes setmanes, també a Barcelona, Aragonès va conversar de manera informal amb la presidenta de la CE, Ursula Von der Leyen, en presència del president del Govern, Pedro Sánchez, amb motiu de les jornades del Cercle d’Economia.

L’objectiu de la reunió, segons l’Executiu, era «consolidar» i «intensificar» les relacions amb les institucions europees i analitzar els projectes catalans amb fons comunitaris. En el que ha sigut una trobada «molt cordial», segons fonts catalanes, els temes tractats han sigut el xip europeu, l’hidrogen verd i altres de relacionats amb la indústria de la salut i el ‘hub’ audiovisual.

La reunió, que ha durat una hora, ha servit també per analitzar les conseqüències derivades de la guerra d’Ucraïna, un tema respecte al qual Schinas, segons un comunicat del Govern català, «ha volgut remarcar l’esforç que fa Catalunya en l’acollida de persones refugiades ucraïneses».

En resum, res que pogués incomodar la CE que al seu dia es va mantenir al marge dels presidents Carles Puigdemont i Quim Torra.

Canvi d’actitud

Notícies relacionades

El primer president que va notar a les seves carns el gir de la CE, incòmoda i contrària a l’abraçada de l’independentisme de les institucions catalanes, va ser Mas. Dos anys després de la seva trobada, el 2013, Durao Barroso va evitar una nova cita. Va néixer llavors aquella explicació que encara avui utilitzen, per exemple, els seguidors de Carles Puigdemont, per la qual s’assenyala que la Unió Europea no és més que un club d’estats. I que, parada així la taula, els òrgans i institucions europees obeiran el dictat dels interessos de l’estat en qüestió, en aquest cas, Espanya.

De fet, va ser Barroso el primer que va exposar que les institucions europees no mediarien en el conflicte territorial espanyol, entre Estat i Generalitat, perquè el consideraven un mer assumpte intern.

Inicia sessió 0 Comentaris

Barroso respon a Mas que la consulta pertany al "debat nacional espanyol"

Canvi d’actitud

Von der Leyen assistirà a la Reunió Cercle d’Economia

Barroso insisteix que la independència deixaria Catalunya fora de la UE