Trobada amb un alt càrrec europeu
Aragonès recondueix les relacions de la Generalitat amb Europa després de la DUI
El president es reuneix amb el vicepresident de la Comissió Europea Margaritis Schinas, de passada per Barcelona, en un acte inèdit des dels temps d’Artur Mas

Cal remuntar-se a l’època d’Artur Mas com a president i la seva trobada a Brussel·les amb el llavors president de la Comissió Europea (CE), José Manuel Durao Barroso, per trobar imatges familiars a les que s’han viscut aquest dijous al Palau de la Generalitat amb motiu de la visita del vicepresident de la CE Margaritis Schinas, que per motius d’agenda ha visitat Barcelona. Des del 2015, cap comissari europeu havia posat els peus a la seu del Govern català. El motiu, òbviament, la irrupció del procés el 2012 i els dos embats amb l’Estat, el 9-N i l’1-O, i la subsegüent declaració d’independència.
L’última vegada que un vicepresident de la Comissió Europea va visitar el Palau de la Generalitat es remunta a 2011 (Viviane Reading) i l’última trobada amb un comissari a la Generalitat va ser el 2015, si bé, posteriorment, membres del Govern han mantingut trobades amb comissaris en altres ubicacions. Sense anar més lluny, en aquest lent procés de desglaç, fa unes setmanes, també a Barcelona, Aragonès va conversar de manera informal amb la presidenta de la CE, Ursula Von der Leyen, en presència del president del Govern, Pedro Sánchez, amb motiu de les jornades del Cercle d’Economia.
L’objectiu de la reunió, segons l’Executiu, era «consolidar» i «intensificar» les relacions amb les institucions europees i analitzar els projectes catalans amb fons comunitaris. En el que ha sigut una trobada «molt cordial», segons fonts catalanes, els temes tractats han sigut el xip europeu, l’hidrogen verd i altres de relacionats amb la indústria de la salut i el ‘hub’ audiovisual.
La reunió, que ha durat una hora, ha servit també per analitzar les conseqüències derivades de la guerra d’Ucraïna, un tema respecte al qual Schinas, segons un comunicat del Govern català, «ha volgut remarcar l’esforç que fa Catalunya en l’acollida de persones refugiades ucraïneses».
En resum, res que pogués incomodar la CE que al seu dia es va mantenir al marge dels presidents Carles Puigdemont i Quim Torra.
Canvi d’actitud
Notícies relacionadesEl primer president que va notar a les seves carns el gir de la CE, incòmoda i contrària a l’abraçada de l’independentisme de les institucions catalanes, va ser Mas. Dos anys després de la seva trobada, el 2013, Durao Barroso va evitar una nova cita. Va néixer llavors aquella explicació que encara avui utilitzen, per exemple, els seguidors de Carles Puigdemont, per la qual s’assenyala que la Unió Europea no és més que un club d’estats. I que, parada així la taula, els òrgans i institucions europees obeiran el dictat dels interessos de l’estat en qüestió, en aquest cas, Espanya.
De fet, va ser Barroso el primer que va exposar que les institucions europees no mediarien en el conflicte territorial espanyol, entre Estat i Generalitat, perquè el consideraven un mer assumpte intern.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Defunció Mor als 63 anys l’empresari Miquel Suqué, del Grup Peralada
- HANDBOL Els àrbitres expulsen el Barça de la lluita per la seva 13a Champions
- Barcelonejant La nit que Basté va robar una corbata
- Metamorfosi demogràfica Un terç de l’Eixample és estranger
- Predicció La calor s’intensifica a partir de dilluns i algunes zones de Catalunya arribaran als 40 graus
- Una nutricionista sobre la dieta que cal seguir si tens el còlon irritable: "No has de menjar res que t’inflami"
- Predicció La calor s’intensifica a partir de dilluns i algunes zones de Catalunya arribaran als 40 graus
- Xifres d’Interior Rècord d’identificacions policials a Catalunya: 1,2 milions el 2024
- Defunció Mor als 63 anys l’empresari Miquel Suqué, del Grup Peralada
- Acte del PP Feijóo demanarà la compareixença de Sánchez al Congrés perquè es «retratin» els seus aliats: «Si el segueixen recolzant, seran els seus encobridors»