Govern i Generalitat emprenen el desglaç malgrat el xoc per Pegasus

Aquestes van ser les dues principals conclusions de la trobada que, durant dues hores i aquest cop a la Moncloa, van mantenir el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i la seva homòloga catalana, la consellera Laura Vilagrà. Tots dos s’havien reunit al Palau de la Generalitat a l’abril, just dies després que esclatés l’escàndol Pegasus. En aquest moment, el Govern català es va esforçar a visualitzar la distància i l’enuig a través de l’escenografia (una taula infinita entre els dos interlocutors) i la cara seriosa de la mà dreta de Pere Aragonès. Aquest dimecres, en canvi, es percebia més distensió. La coreografia havia canviat.

I, en efecte, la reunió de Bolaños i Vilagrà va ser «cordial, sincera i constructiva», segons la va definir el ministre, perquè va suposar arrencar un «temps nou» entre el Govern i la Generalitat. La cita, va dir, va servir per «reprendre les relacions polítiques i institucionals entre els dos governs», continuar amb l’«horitzó de futur i de diàleg» pel qual aposta Sánchez. ¿Com? Les dues parts comencen a «treballar en un acord que ha de servir de marc general per al diàleg i la negociació». L’acord, que volen discutir «en les pròximes setmanes», «contindrà els principis i prioritats essencials que han de presidir les relacions entre el Govern central i el català i la metodologia de treball de la taula de diàleg».

Els principis enunciats per Bolaños són els esperats: defensa «a ultrança» del diàleg i la «confiança» com a mètode per «parlar i resoldre les diferències»; considerar que Catalunya i la resta d’Espanya necessiten acords i solucions «polítiques» (i no «judicialització de la política»); «ple respecte» als plantejaments de les parts, tot i que estiguin molt distants entre si, i entrevista dels dos presidents, Sánchez i Aragonès, «tan aviat com les agendes ho permetin». En suma, va glossar el ministre, la reunió d’aquest dimecres «inicia un horitzó d’estabilitat institucional i política que mira al futur», un horitzó que es reprèn amb el «diàleg» com a mètode, «senya d’identitat del Govern».

Però el que havia portat Bolaños i Vilagrà a aquesta cita va ser l’espionatge amb Pegasus. El ‘Catalangate’. Hi va haver una «explicació» de les posicions de cadascú i es van mantenir les «discrepàncies» intactes: el ministre va explicar els passos «contundents» (i «insuficients» per a la consellera de Presidència, va admetre) que havia fet l’Executiu per aclarir els fets. A saber, investigació en el Centre Nacional d’Intel·ligència, col·laboració amb el Defensor del Poble, nova llei de secrets oficials i un pròxim projecte de reforç del control judicial en els serveis d’espionatge. Hi va afegir la «preocupació» i solidaritat del Govern central amb els que han vist «vulnerats» els seus drets. Però la desclassificació de documents, que demana el Govern català, no es farà si no ho demana un jutge.

A la mateixa hora que Bolaños descrivia a la Moncloa amb satisfacció l’obertura d’aquest «nou temps», la seva homòloga del Govern català compareixia a la Delegació de la Generalitat a Madrid i mirava de posar aigua al vi, si bé comprava la idea en positiu a favor de recuperar el diàleg i la confiança: «Hem d’establir un acord marc del procés de negociació que garanteixi noves condicions, si es vol reprendre la relació entre governs». 

Vilagrà va exposar, sí, el memorial de greuges, que no només va centrar en el cas Pegasus, sinó també en el dèficit de les inversions de l’Estat a Catalunya o la persistència d’elements de «repressió» i la necessitat de reformar el delicte de sedició o el funcionament del Tribunal de Comptes.

Notícies relacionades

Vilagrà es reuneix demà a Madrid amb Bolaños després del 19-J i amb el ‘Catalangate’ de fons

Els 285 minuts que van treure Junts de la taula de diàleg

Però tot això sempre en un to constructiu i mostrant l’esperança que hi hagi avenços «en setmanes». Vilagrà no va concretar aquesta vegada quines mesures noves fan falta perquè la Generalitat es consideri satisfeta en relació amb el cas de l’espionatge –Aragonès ha parlat que és necessària més transparència, garantia de no repetició i assumpció de responsabilitats–, però va fer una defensa sense embuts del diàleg. Ho va fer amb un missatge de consum intern respecte al seu soci de Junts, tenint en compte que el seu secretari general, Jordi Turull, va acusar –en una entrevista a Europa Press– ERC de «blanquejar» el Govern central al reprendre el diàleg. «¿Algú creu que som aquí per blanquejar la repressió? Als responsables polítics els voten per ser útils, fer política, no per fer declaracions i proclames, som aquí per acabar amb la repressió i resoldre el conflicte polític per vies democràtiques».

La consellera també es va mostrar confiada que la reunió que mantindran els dos presidents ja vindrà precedida d’«informació sobre la taula» respecte a les qüestions que encallen la relació. Vilagrà es va mantenir així en la tesi del Govern català que la cita no ha de ser una mera fotografia, sinó una trobada de treball per desbloquejar els conflictes. Entre aquests i en especial, el de Pegasus, com el més immediat. La dirigent fins i tot va donar per fet que la cita se celebraria abans de les vacances d’estiu. Bolaños no va voler afinar amb la data durant la seva roda de premsa –fonts governamentals sí que van donar per bona l’aproximació de Vilagrà–, tot i que sí que va remarcar que la intenció és que no es «demori». Sánchez té per davant la cimera de l’OTAN, la setmana vinent, i el debat de la nació, a mitjans de juliol. Però l’últim Consell de Ministres abans de l’aturada d’estiu se celebrarà el 2 d’agost. És a dir, hi ha més d’un mes de marge.