El Suprem remet a l’Audiència Nacional el recurs de Torra i Costa per escoltes

L’escàndol de l’espionatge amb Pegasus conegut fa unes setmanes té diversos fronts oberts. A més de la via penal per la qual s’investiga a l’Audiència Nacional el patit pel president del Govern, Pedro Sánchez, i tres dels seus ministres, ara se n’obre una altra en el Contenciós Administratiu a instàncies de l’expresident de la Generalitat Quim Torra i l’exvicepresident del Parlament Josep Costa.

La Sala Tercera del Tribunal Suprem considera que el recurs contenciós administratiu presentat per tots dos per protegir els seus drets fonamentals després de detectar-se Pegasus, és competència de l’Audiència Nacional, per la qual cosa li remetran les actuacions, on els dos exdirigents catalans podran personar-se.

La interlocutòria explica que Torra i Costa van interposar un recurs contenciós per a la protecció dels drets fonamentals, com preveu l’article 115 de la llei que regula la jurisdicció dels Contenciós, en relació amb l’article 30, contra l’actuació material constitutiva de via de fet consistent en la intervenció, escolta, sostracció, recopilació, tractament, ús, difusió i/o emmagatzematge de la informació i comunicacions dels recurrents per part del Govern d’Espanya i l’Administració General de l’Estat.

Notícies relacionades

L’operació Catalunya recobra el protagonisme del judici als Pujol amb la declaració de Villarejo

Sobre el DAO

Tant Torra com Costa atribueixen a aquesta intercepció de les seves comunicacions a la directora del Centre Nacional d’Intel·ligència, llavors Paz Esteban i ara Esperanza Casteleiro. Per això l’Advocacia de l’Estat va informar a favor que la competència correspon a l’Audiència Nacional i no al Suprem.

Tots dos apareixien junt amb el president de la Generalitat en la llista de 18 independentistes que havien sigut sotmesos a vigilància pels serveis d’intel·ligència, segons es va saber després de la celebració de la comissió de despeses reservades del Congrés dels Diputats.