El Govern emfatitza la seva inversió a Catalunya i la Generalitat li reclama 12.300 milions en infraestructures

Des que, a finals de maig, es va donar a conèixer l’execució pressupostària, el Govern i els partits que ho recolzen han estat intentant mitigar l’impacte que ha tingut a Catalunya que amb prou feines s’hagi invertit realment un terç del previst. De fet, la reunió d’aquest divendres va ser acordada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la ministra de Transport, Raquel Sánchez, per analitzar la situació.

I hi va haver anàlisi, perquè la reunió, feta a Barcelona, es va allargar durant dues hores. Però això no vol dir que hi hagués punts de trobada. «Hem constatat que no hi ha raons objectives per a aquest dèficit», ha dit el secretari general de Vicepresidència, Ricard Font.

La Generalitat parteix de la base que ja l’Estatut de 2006 va detectar greus carències en infraestructures, i per això es va pactar la disposició addicional tercera. Establia que, durant set anys, la inversió en aquesta àrea s’havia d’equiparar al PIB català. Segons el Govern, encara estan pendents de pagament «uns 3.000 milions d’euros» per aquest concepte. Però els representants catalans han utilitzat aquesta disposició per calcular quin podria ser el dèficit acumulat en infraestructures fins al 2021. I els ha sortit que són 12.383 milions d’euros. 

Al marge d’aquestes xifres, el Govern tampoc creu que la reunió hagi servit per constatar un canvi de tendència. «Nosaltres hem preguntat, i ells ens han donat dades objectives. I hi ha decepció sobre les solucions que estan sobre la taula», ha dit Font.

L’anàlisi del secretari general d’Infraestructures del Govern, Xavier Flores, és totalment oposada. Tant pel que fa a la utilitat de la trobada d’aquest divendres –«ha sigut positiu, sempre és bo poder explicar-se»– com quant a si existeix un greuge cap a Catalunya.

«El desastre no és cert»

«Catalunya és prioritària. I, tot i que no estem satisfets amb aquest 36% [d’inversió executada], el desastre del que es parla no és cert i estem executant obra com en cap altra comunitat», ha dit el secretari general. El Govern prefereix parlar en números absoluts que en percentatges. I també prefereix parlar de «projectes concrets» per als quals es necessiten els diners que calcular els milions d’euros de dèficit en infraestructures.

De fet, Flores ha quantificat aquesta inversió realitzada en infraestructures a Catalunya el 2021 en prop de 700 milions d’euros. En aquesta àrea, i sempre segons les xifres del Ministeri, la comunitat se situa al capdavant de tot Espanya, per davant d’Andalusia –amb una mica més de 600 milions– i de Madrid, amb una mica menys. 

Fonts del Govern assenyalen que aquesta xifra surt de restar a l’execució pressupostària global els pagaments rebuts per Madrid en concepte de responsabilitat patrimonial per algunes autopistes radials i també la quantitat invertida en trens. A més, s’han sumat a la inversió a Catalunya uns 70 milions d’euros procedents de provisions de fons per a litigis.

Notícies relacionades

Proposta de sanció a la fiscal García Cerdá per desobediència

Hisenda va retreure als inspectors que no l’avisessin dels informes dels Pujol

«No és cert que Catalunya sigui l’última de la fila», ha insistit Flores. Fonts de la Moncloa afegeixen que, en qualsevol cas, el Govern és conscient del «dèficit d’infraestructures que s’arrossega des de fa anys» i apunten a la voluntat d’«incrementar el percentatge d’execució d’inversions a Catalunya» en els pròxims exercicis.

Després de remarcar que l’informe en el qual es reflecteix el famós 36% d’execució pressupostària és un «document comptable» –és a dir, que no reflecteix l’obra executada–, les mateixes fonts recalquen a la Generalitat que «per poder continuar avançant és imprescindible la col·laboració entre administracions».