Eleccions andaluses

El PSOE es conjura amb els seus barons per espantar el desànim per les enquestes

  • El temor que la resignació a una victòria del PP impedeixi mobilitzar els seus electors i recuperar els abstencionistes es deixa notar a una setmana que s’obrin les urnes

5
Es llegeix en minuts
Isabel Morillo

«S’ha de suar la samarreta fins al final», va dir el valencià Ximo Puig a més de 40 graus. «Fins a l’últim minut compta tot», va advertir la balear Francina Armengol. «L’única enquesta que importa és la del dia 19, la vàlida, la real», va emfatitzar Guillermo Fernández Vara. «A la porra les enquestes», va proclamar Adrián Barbón.

«Estem fent una gran campanya, deixant-nos el fetge», va dir el candidat Juan Espadas «a una setmana que realment són cinc dies» que els andalusos votin. El desembarcament de set presidents autonòmics del PSOE aquest diumenge a Còrdova –només van faltar dos, Emiliano García-Page (Castella-la Manxa) i María Chivite (Navarra), tots dos per raons d’agenda– va servir per conjurar-se contra les enquestes que donen guanyador el PP, sense possibilitats que els socialistes tornin al Govern a Andalusia.

Contra aquest desànim, que instal·la la idea que el partit ja està perdut i dificulta al PSOE andalús recuperar els seus abstencionistes i convèncer-los que vagin a votar, van lluitar al costat de Espadas els barons socialistes a una setmana que s’obrin les urnes. Espantar la resignació serà el gran objectiu els calorosos dies que queden per davant, mentre el PP juga a captar vots entre aquests dubtosos que van ser al seu dia votants del PSOE.

Tornar a ser el que van ser

El PSOE d’Andalusia va ser durant moltíssims anys la federació més respectada del partit. Les majories absolutes encadenades i els governs ininterromputs en la comunitat 37 anys feien d’aquesta federació el cor del partit, el seu motor. Els socialistes andalusos eren a més el fidel de la balança, els conflictes es desencallaven a Andalusia. Sense prepotència, presumien sempre els socialistes andalusos, eren la referència. Aquest equilibri va saltar pels aires quan Susana Díazv fer un pas endavant i es va mesurar davant Pedro Sánchez en unes primàries sagnants que van trencar el partit en dos. En el PSOE andalús les ferides han trigat més a curar-se. Fins fa un any, quan Espadas va guanyar les primàries davant Díaz, el partit va trigar massa a girar full.

A aquell temps perdut des que el 2018 van ser desallotjats de la Junta, enredats en les seves penes internes i sense dedicar-se en cos i ànima a l’oposició, miren ara amb ansietat molts en el partit. El candidat del PP, Juanma Moreno, arriba sense gairebé rascades perquè ha tingut una feble oposició. La gestió del Govern de Sánchez, segons les enquestes, és una llosa per al PSOE perquè està mal valorada pels andalusos. És la campanya més difícil en unes autonòmiques andaluses, els socialistes les afronten amb les enquestes en contra i des de l’oposició per primera vegada.

Del pasdoble a Sèneca

Els socialistes es van voler escapolir del desànim que airegen les enquestes tirant de folklore i amb un pasdoble en directe, que va obrir l’acte de Còrdova i va posar dempeus els 500 assistents. Si es temia la punxada –els organitzacions havien dissenyat un acte amb format televisiu i poc públic–, el pati reservat al Palau de Congressos de Còrdova es va desbordar i molts assistents van haver d’escoltar dempeus i sense aire condicionat el míting.

Al PSOE avui en folklore no l’ha guanyat ningú. Ni Macarena Olona amb el seu ventall. Aquí se’n van repartir molts, vermells i amb el lema de campanya: ’Si votem, guanyem’. A l’estampa costumista li va precedir una passejada de la comitiva socialista pel pont romà i la mesquita, que va culminar amb l’«olé, olé i olé», que li va dedicar l’exalcaldessa de Còrdova a les intèrprets del pasdoble per assegurar a continuació que no consentiran que entri a Andalusia «el cavall de Troia Moreno-Olona». A l’estampa de Còrdova com a gresol de civilitzacions van redundar fins i tot els convidats, com el president aragonès, Javier Lambán, que va recordar que la ciutat va ser bressol de Sèneca, Averroes, Maimónides, Góngora i de Manolete, que en l’exili mexicà va brindar un toro a Indalecio Prieto.

Eva Granados, portaveu del Senat, va ser la mestra de cerimònies i va al·ludir a un PP que està «entregat a Vox que no creu en l’Estat de les autonomies». En el públic les ministres Isabel Rodríguez i Margarita Robles i l’exvicepresidenta Carmen Calvo.

Notícies relacionades

El president d’Astúries, Adrián Barbón, va demanar als andalusos: «No consentiu a Macarena Orban que us parli dels pobles i del medi rural», en un joc de paraules entre la candidata de Vox i el president d’Hongria, on governa l’extrema dreta. Des de les Canàries, Ángel Víctor Torres, que ha torejat amb la catàstrofe del volcà de La Palma, va rebutjar aquest discurs permanent del maltractament des de Madrid i el Govern d’Espanya a les autonomies. Francina Armengol, presidenta de les Balears, va lloar les qualitats polítiques del candidat Espadas, que no ha vingut a la política «per posar-se de perfil i criticar el Govern d’Espanya», com va assegurar ha fet Moreno a Andalusia.

Lambán va ser l’únic que va anomenar l’expresidenta andalusa. «El miracle del socialisme espanyol es deu a tots els presidents andalusos des d’Escuredo a Susana Díaz», va dir el que va ser un acèrrim defensor de la política sevillana desapareguda aquesta campanya. Guillermo Fernández Vara, president d’Extremadura, va defensar que «res del que va ocórrer amb Felipe (González), amb (José Luis Rodríguez) Zapatero o del que està ocorrent amb Pedro Sánchez, res d’això hauria ocorregut si no fos perquè els andalusos sempre han estat amb les polítiques de progrés del país i ara toca estar amb els andalusos en un moment crític de la vostra vida». Concha Andreu, presidenta de la Rioja, va criticar l’herència rebuda del PP en la seva comunitat en sanitat i va proclamar amb força el «ni un pas enrere». «Qualsevol dia trobarem Moreno Bonilla a la seu de Ferraz fent-se la fitxa d’afiliació», va ironitzar la ministra de Política Territorial sobre el paper de centre moderat que juga Moreno, que acusen de disfressar-se de socialdemòcrata. «És del PP de Rajoy, d’Aznar i Bárcenas, del PP que s’abraça amb la ultradreta», va dir Rodríguez.