La guerra de l’Iran ja es nota en l’economia catalana: 670 milions menys de creixement i una inflació per sobre del 3%

I és que des de l’entitat empresarial reconeixen que el dany pot ser molt més gran si el conflicte continua allargant-se, una cosa que després de més de dos mesos de combats cada vegada es perfila com l’escenari més probable. No tant, ni de bon tros, per portar el país a una recessió.

"La revisió és relativament moderada, preocupa més l’impacte que acabi tenint en la inflació", ha afirmat el president de la Cambra, Josep Santacreu. L’impacte a l’hora d’empobrir el salari dels treballadors és, avui dia, la principal amenaça.

La Cambra ha retallat en dues dècimes les seves estimacions de creixement del PIB per a aquest any, passant del 2,4% que pronosticava a principis d’any a un provisional 2,2%. És a dir, el cost d’oportunitat serà d’uns 670 milions d’euros. El seu escenari difereix molt poc, ara com ara, del quadre publicat un dia abans pel Govern, que anticipa un 2,3%.

Les xifres de la Cambra parteixen de la hipòtesi que la guerra de l’Iran no s’allargarà fins a les eleccions de "midterm" dels EUA, previstes per al novembre del 2026; si bé el pròxim trimestre tornaran a revisar els seus pronòstics. Si el conflicte s’allarga més enllà de l’estiu, els pitjors pronòstics es confirmarien i l’impacte sobre l’economia seria més gran.

El nerviosisme entre les empreses és molt superior a l’impacte que, de moment, està tenint el conflicte bèl·lic en l’economia global. La Cambra constata en el seu informe una forta caiguda de la confiança empresarial en el segon trimestre del 2026, entrant en terreny negatiu per primera vegada en anys. El pessimisme és especialment notable en l’hostaleria i el transport i, en menor mesura, en la indústria.

Les llars, motor de creixement

"Si el preu del petroli continua pujant i el conflicte s’intensifica, la inflació pot arribar a disparar-se", ha afirmat Rovira. El Banc Central Europeu (BCE) pronostica que, en el pitjor dels escenaris, l’IPC de la zona euro podria elevar-se fins al 4,4% aquest any i el 4,8% l’any que ve.

Això impactarà directament i primerament en les butxaques dels catalans. Precisament el mercat laboral està sent un dels actuals motors de l’economia catalana i espanyola. Davant la incertesa global, el consum intern està estirant i continuarà estirant encara que pugin els preus. I és que des de la Cambra apunten que les actuals taxes d’estalvi permetran mantenir temporalment el nivell de vida de moltes llars —no totes— tot i el repunt inflacionista.

"L’ocupació encara va molt bé, els salaris augmenten, encara que sigui molt poc, i la taxa d’estalvi no decreix", ha apuntat el cap del gabinet d’estudis. Aquest mateix dimarts s’han conegut les dades d’afiliació a la Seguretat Social del mes d’abril, que qüestionen les males dades de l’enquesta de població activa (EPA) publicada la setmana passada i donen una xifra rècord d’ocupació, amb 3,9 milions de cotitzants catalans.

Ocupació en qualitat i quantitat

La Cambra destaca que aquest creixement no és només en quantitat, sinó també en qualitat, ja que les empreses TIC estan aportant el doble d’ocupació que l’hostaleria, per exemple, que creix al mateix volum que la indústria manufacturera. Les previsions de la Cambra són que la taxa d’atur continuï baixant, encara que de manera moderada. Aquest any preveu un 8,2% i l’any que ve un 8,1%.

Notícies relacionades

Indemnitzat amb més de 7.000 euros un treballador acomiadat per trucar a la família des del telèfon de l’empresa

Gonzalo Bernardos, economista: "Hi ha una part de la població que no vol treballar i prefereix cobrar la prestació per desocupació"

Si bé aquest cicle de contractacions pot moderar-se —que no destruir ocupació— durant els pròxims mesos si el PIB creix menys del que s’esperava. "El mercat laboral està absolutament lligat al cicle econòmic, amb tota probabilitat implicarà un fre en les contractacions. ¿De quina magnitud? Encara és aviat per saber-ho, però segur que serà significativa", ha afirmat Rovira.

El consum intern estira i compensa l’evolució negativa de les exportacions. Catalunya ven menys a l’exterior, tant en quantitat (tonatge) com en valor. Al febrer, aquest indicador va registrar un descens interanual del 3,9% i el 3,1%, respectivament.