Investigació judicial

Vídeo | Un imputat per la trama russa: «Jo vaig proposar dues conferències a Moscou al cap de l’oficina de Puigdemont»

L’empresari rus Aleksandr Dmitrenko va desvincular Josep Lluís Alay i el procés d’una operació de gas liquat de 20 milions de dòlars

El juez interroga a Alexander Dmitrenko por la presunta trama rusa del ‘procés

3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Jo li vaig proposar, com a devolució de favor, dues conferències a Moscou». La persona a qui es referia l’empresari rus establert a Barcelona Aleksandr Dmitrenko davant el jutge Joaquín Aguirre, que investiga la presumpta trama russa del procés, és l’historiador Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de Carles Puigdemont. Les dues vegades, Dmitrenko, a qui el Govern espanyol li va denegar la nacionalitat per la seva suposada vinculació amb els serveis d’intel·ligència russos (que ell nega), va acompanyar a la capital russa Alay, a qui l’uneix, segons les seves paraules, una relació «amistosa», alhora que li està agraït per la seva intermediació per aconseguir una acreditació com ambaixador de la Cambra de Comerç de Barcelona a Rússia. Segons una investigació periodística internacional, Alay va aprofitar els viatges per obtenir suports per al procés.

La resposta sobre Moscou va ser a preguntes del fiscal Fernando Maldonado i després d’interrogar-lo el jutge de forma minuciosa sobre la seva intermediació en una operació de compra i venda de gas liquat entre una empresa xinesa i una altra de russa, que, segons els investigadors, podria suposar una tapadora per aconseguir finançament per al procés. Tant el magistrat com el fiscal van mostrar la seva estranyesa per què al mòbil d’Alay es va trobar una conversa en què Dmitrenko va anunciar al cap de l’oficina de Puigdemont que «havien arribat els 295.000 euros» a Rússia com a «pagament de garantia» d’aquest negoci, i afegia: «Felicitats a tots nosaltres, primer gran pas fet». «Molt important», li contesta l’empresari.

En la seva declaració, Dmitrenko va rebutjar que Alay tingués «cap interès» en aquesta operació, però va assegurar que ell va voler explicar-l’hi perquè és el seu amic i considerava que era important per a la «promoció» de la Cambra de Comerç de Barcelona. L’empresari va aclarir que els 295.000 euros eren de garantia, però que el negoci pujava a 20 milions de dòlars. La presumpta compradora era la societat hongkonguesa Gulf Energy Limited, que, d’altra banda, no tenia permís per a la importació de gas liquat. Al final, la venda no va fructificar i els 295.000 euros se’ls va quedar la firma russa Intek Brokel. «Jo actuava de mitjancer», va insistir l’imputat. «¿Quina relació tenia Alay amb tot això?», va preguntar el jutge. «Cap», va contestar l’empresari rus, que va comparèixer en qualitat d’imputat.

El fill de l’exassessor de Putin

Notícies relacionades

Dmitrenko va explicar que estava previst que la comissió que havia de percebre seria ingressada en un compte corrent a Rússia d’Artem Lukoianiuv (que va fundar amb ell a Londres l’empresa AA Plus Wealt Management), «fill adoptiu», incideixen els agents, de Vladislav Surkov, anomenat ‘el cardenal gris’, un influent i misteriós exassessor personal del president rus, Vladímir Putin. «Era més fàcil cobrar a Rússia. Artem, al ser amic meu, donava impuls addicional al negoci perquè jo li expressava a la part xinesa que era important a Rússia» perquè «és el fill adoptiu de Surkov», va assenyalaar Dmitrenko. «Pensava que Artem donaria més solvència al negoci i la part russa no faria coses imprudents». El jutge va retreure que tot això «no té lògica comercial».

Alay va explicar a Puigdemont el juliol del 2020 que Dmitrenko havia sigut escollit com ambaixador de la Cambra de Comerç de Barcelona, alhora que el qualifica com «el nostre contacte allà i que vas conèixer a Ginebra». També li comunica que aquesta elecció «ens obre moltes coses a Moscou». L’empresari va remarcar en el seu interrogatori que ell no té res a veure amb el finançament del procés». «¿Vostè blanquejava els diners de Rússia a través de les seves empreses?», va preguntar el jutge. Dmitrenko va ser taxatiu: «Mai».