Villarejo transmetia puntualment al Govern de Rajoy informacions i activitats al marge de la justícia

Informació d’assumptes variats, suposadament privilegiada i d’interès per a l’Executiu i el PP i seleccionada també per atendre els interessos personals del comissari. Això és el que José Manuel Villarejo oferia al Govern de Mariano Rajoy a través de llargues converses amb el secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, gravades majoritàriament pel policia i el contingut de les quals apuntava a les seves agendes personals, a les quals ha tingut accés ‘El Periódico de España’.

A més de l’operació Catalunya i de l’operació Kitchen (sobre pagaments amb càrrec als fons reservats que des del Ministeri de l’Interior es feien tant a Victoria Álvarez, l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola, com a Sergio Ríos, el xòfer de Bárcenas), Martínez i el comissari, llavors en actiu, van arribar a tractar, en alguna de les seves trobades, com la del 22 d’agost de 2014, fins a una vintena d’assumptes que despertaven l’interès de la mà dreta del llavors titular d’Interior, Jorge Fernández Díaz.

Aquestes informacions hipotèticament privilegiades, basades en dades recollides per Villarejo, tractaven sobre els supòsits negocis en abocadors dels Pujol, la presumpta corrupció relacionada amb un casino a Marbella (Màlaga) i els avisos de pagaments suposadament rebuts a Suïssa per l’exmagistrat i avui advocat Javier Gómez de Liaño; fins i tot inclouen reunions que van mantenir l’actual ministre de Consum, Alberto Garzón, amb l’informàtic del banc HSBC Hervé Falciani –condemnat a Suïssa– i amb persones vinculades al 15-M.

Precisament, com va avançar aquest diari, la Kitchen o espionatge a Luis Bárcenas va incloure la investigació dels suposats pagaments en negre de l’extresorer del PP al seu advocat defensor, que va negar a aquesta redacció haver comès qualsevol irregularitat. A més, l’Audiència Nacional té pendent decidir si accepta la personació de Gómez de Liaño en la causa com a acusació particular.

Afers catalans

El 22 d’agost de 2014, part de la la conversa entre Villarejo i l’exsecretari Estat se centra en les desconfiances que, segons el comissari, estava plantejant Victoria Álvarez al sentir-se enganyada per «Alicia», amb referència a la llavors presidenta del PP de Catalunya, Alicia Sánchez Camacho. Així apareix aquest tema a les agendes: «Contactes per negociar-WIKY pressió ASC (arreglar)».

Martínez i el policia, avui assegut al banc d’acusats per delictes de revelació de secrets i extorsió, comenten també altres afers relatius a Catalunya i a la tasca feta pel fiscal Anticorrupció José Grinda, a qui el comissari no veu amb bons ulls: «Assessorament Grinda al Pijuan-Fiscal Andorra», apunta, en una possible al·lusió al magistrat Joan Maria Pijuan, ja jubilat, que va ser qui va començar una investigació contra la cúpula de Catalunya Caixa per possibles sobresous dels exdirectius.

Villarejo anota igualment en aquesta data, entre els temes relatats a ‘Chisco’ (com es refereix a Francisco Martínez en les seves agendes), el nom de Cristóbal Martell, el lletrat defensor de la família Pujol, al costat del qual apunta «el seu advocat, MUSEU andorrà– I.L.H. i Puig». 

Segons les gravacions publicades en aquest diari, Villarejo va indicar a Martínez que «els Pujol tenen molta pasta en diversos museus d’Andorra» i va apuntar a una societat que els relacionava amb Ignacio López del Hierro –marit de la llavors secretària general del PP María Dolores de Cospedal–, una cosa que «fot» la imatge del PP, al seu entendre. «No ho he volgut dir al Polla [López del Hierro] i treure antigues societats de Hierro amb Jordi Puig (germà de l’exconseller Felip Puig)...». 

També en relació amb aquest territori, entre la informació que dona al secretari d’Estat del PP s’al·ludeix a uns negocis amb abocadors en els quals també hauria participat, afirma, el llavors president de la Generalitat, Artur Mas. D’aquest assumpte, seguint el seu relat, n’era coneixedor l’empresari Javier de la Rosa. «ABOCADORS. Mas ficat en ells (JR)».

Armenis i un casino a Marbella

La informació que Villarejo facilitava al llavors secretari d’Estat de Seguretat van més enllà de Catalunya. Els apunts sobre l’esmentada trobada l’agost de 2014 al·ludeixen també a Marbella (Màlaga), on el policia suggereix cert interès de la llavors alcaldessa María Ángeles Muñoz per la gestió del casino de la ciutat. «MARBELLA - ARMENIS - CASINO. Rafa Mora», apunta a la seva agenda sobre aquest assumpte. El nom al final de l’anotació correspondria al de l’excap de la policia local a la ciutat.

En les seves confidències, el comissari inclou informació suposadament confidencial sobre pagaments a Suïssa, com els que assenyalava que estava rebent l’exmagistrat de l’Audiència Nacional, Javier Gómez de Liaño, que era en aquells moments el defensor de l’extresorer del PP Luis Bárcenas. «LB - SUÏSSA - Harit - Pagaments a Liaño», escriu al respecte.

Pactes en la Gürtel

Un altre tema de substància que van tractar aquell dia Martínez i Villarejo va ser el de la Gürtel, en relació amb un dels advocats defensors de la causa, l’exfiscal (ja mort) Ignacio Peláez, que, segons informacions que manejava el llavors comissari, eren susceptibles de perjudicar el principal acusat, Francisco Correa, mitjançant una negociació amb la Fiscalia Anticorrupció. En aquest cas, l’anotació és la següent: «CORREA - Advocat Peláez fora - Pacte Fiscalia.

Notícies relacionades

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

ERC busca en la indústria un motor per atraure nous votants

La relació entre tots dos venia de lluny, com ho demostra una anotació anterior, del 26 de juny de 2013, relativa a una altra conversa en la qual també s’al·ludeix a l’assumpte entre Sánchez Camacho, l’exnòvia de Pujol fill, i l’agència de detectius Método 3, que hauria participat en la gravació d’una trobada entre totes dues. 

El mateix dia, en aquesta llarga conversa, Villarejo va informar Martínez, el seu interlocutor, d’un tema que li havia semblat interessant i que afectava el llavors dirigent d’IU i avui ministre de Consum, Alberto Garzón. Ho va deixar reflectit en els seus apunts personals. «Plataforma 15-M - FALCIANI - GARZÓN», anota en les seves agendes, referint-se a una suposada reunió que va mantenir el dirigent d’IU amb l’informàtic del banc HSBC Hervé Falciani, condemnat a Suïssa per espionatge econòmic. Falciani va crear, uns mesos després, la denominada Red Ciudadana Partido X per presentar-se a les eleccions al Parlament Europeu de 2014.