L’exconseller, un any després de l’indult

La nova política de Josep Rull després de la presó

L’exconseller exerceix una influència discreta sobre Junts amb un missatge independentista conciliador i de sensibilitat social

La nova política de Josep Rull després de la presó

Regió 7

3
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +

Un any després, els nou presos i preses del procés que van ser indultats han canviat el rumb de les seves vides. I tret de l’excepció de Jordi Turull i d’Oriol Junqueras, a Junts i Esquerra, respectivament, la resta han decidit fer de la seva experiència un exercici de ‘soft power’, de poder discret, que en el cas del postconvergent Josep Rull és més que determinant tot i que el seu nom ja no estigui cada dia en els titulars.

Quim Forn, Carme Forcadell, Raül Romeva, Dolors Bassa i, en especial, Jordi Cuixart, han fet un pas enrere en el seu protagonisme. El ja exlíder d’Òmnium ho ha fet per transmetre amb el seu adeu un missatge clar en favor de la renovació de lideratges. El mateix –amb més sotsobres i crítiques internes– ha fet recentment Jordi Sànchez. Rull també està en la segona fila, però no tant.

Les seves ocupacions diàries donen compte de la influència del seu paper. La seva ocupació laboral és en una nova divisió a la Mútua de Terrassa, la seva ciutat, desenvolupant projectes de vinculació entre salut i ecologia. Treballa amb llibertat i amb la qualitat de vida de poder portar els seus fills a l’escola. En clau personal, Rull ha fet tot el possible per recuperar el terreny perdut després de tres anys, quatre mesos i un dia entre reixes. Aquest ja és un missatge polític en si mateix: l’activitat política no s’ha de menjar el terreny personal.

La visió postpujolista de Junts

Però Rull és un animal polític. Un convergent pur, forjat en les joventuts i abans gran admirador del president Jordi Pujol. La seva experiència va culminar amb la Conselleria de Territori, abans dels fets de l’octubre del 2017, en els quals era dels partidaris ferms de no convocar eleccions i ser fidel a la paraula donada de proclamar la independència després del referèndum.

Ara Junts continua trepitjant territori, amb el seu llibre ‘1 dia d’octubre i 2 poemes. Quan l’esperança venç la por’, i proclama sobretot un missatge: cohesió social. El ‘rullisme’ és influent en Junts, perquè, entre altres coses, Jordi Turull –un altre exconvergent de soca-rel– sigui ja el secretari general del partit. I per mirar de portar aquesta nova força –complirà ara dos anys– a terrenys de l’independentisme d’arrel social, no etnicista ni bel·licós, ni de bon tros atrapat en promeses de nous conflictes a curt termini.

Tornar a la presó

Rull treballa molt discretament, però la seva veu és escoltada, tot i que els seus crítics el titllin de «poeta». Però el seu és un missatge notablement compartit en el partit: centrar l’esforç perquè el Govern governi bé; generar més relat i emoció; insistir en l’oblidada franja metropolitana de Barcelona, on JxCat és un solar, i oferir un sobiranisme de base social. És significatiu en aquest sentit que Rull s’estigui dedicant a fer entrevistes a presos amb qui va conviure entre reixes, com el jove Dani Hurtado, que cita en un solar –literalment– de Cornellà, la ciutat d’aquest exconvicte. L’entrevista en si mateixa és una declaració d’intencions i és a anys llum d’un cert independentisme que menysprea o tracta com estranys els que Paco Candel va batejar com «els altres catalans».

El que fa Rull sempre de manera no sorollosa és, en definitiva, posar al dia el pujolisme –rebutjant, evidentment, l’estafa de l’expresident– en el sentit de saludar pactes com el del català amb el PSC, i evitar tota política d’odi.

Notícies relacionades

L’odi, que Rull va conèixer i va mastegar a la presó en alguns moments, està als antípodes del receptari polític de l’encara jove exconseller. Uns principis que es basen també en la constatació que escriu en privat al mateix Pujol: és temps de replegament de files en el sobiranisme, per recuperar forces i fixar nous horitzons.

Turull i Junqueras gaudeixen avui de més poder efectiu, en la brega política independentista. Però a Junts és Rull el que millor exemplifica un nou estil postconvergent que, a més, ha passat per l’experiència de la presó. El temps dirà si aquest mètode (fermesa independentista intacta, però mà estesa al pacte i autoexigència per governar els reptes socials apressants i els desafiaments ecològics i energètics del present i el futur) s’acaba imposant o no a l’independentisme de la fogonada verbal i la retòrica. Mentrestant, Rull continua portant els seus fills a l’escola i pensant en una cosa tan allunyada del titular mediàtic com la combinació entre salut i medi ambient.