No aprecia vulneracions

El Suprem nega que les escoltes a l’advocat de Puigdemont coincidissin amb resolucions relatives a l’expresident

  • El lletrat de l’expresident té previst denunciar a Europa el magistrat del CNI per intervenir també en assumptes relatius als seus clients

boye

boye

2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

Totes les intervencions que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) va practicar al telèfon de l’advocat Gonzalo Boye, que compta entre els seus defensats amb els expresidents catalans Carles Puigdemont i Quim Torra, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i els exconsellers fugits Clara Ponsatí, Toni Comín i Lluís Puig, van ser anteriors a qualsevol resolució que la Sala Contenciosa Administrativa va adoptar sobre aquests últims en relació amb la possibilitat de ser elegits o la pèrdua dels seus escons.

Fonts de l’alt tribunal han assenyalat a EL PERIÓDICO que cap de les intervencions del mòbil denunciades per Boye va coincidir amb els procediments electorals dels seus defensats en els quals va participar el magistrat del CNI Pablo Lucas. El lletrat va presentar una querella als jutjats de Madrid pels almenys 18 atacs que va detectar al seu mòbil entre el gener i el maig de 2020, així com un més, el 30 d’octubre d’aquell any.

Ofensiva europea

Després de la comissió de secrets oficials del Congrés, Boye va saber que les ‘punxades’ obeïen a una intervenció del CNI realitzada el 2019 amb autorització judicial, cosa que va portar l’entorn de Puigdemont a anunciar que començarà una ofensiva judicial contra Lucas per no abstenir-se en els procediments relatius als seus defensats. El seu primer pas serà plantejar el cas en les causes que ja se segueixen davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i el Tribunal General de la UE per la suposada vulneració del dret de defensa dels seus clients.

Les fonts consultades assenyalen que en el cas del CNI les intervencions es prolonguen per un espai de tres mesos prorrogables per tres més i tot allò aliè a l’objecte que les motiva és destruït, destí que va tenir tot assumpte que pogués incumbir els seus defensats. Com és lògic neguen que la intercepció de les comunicacions del lletrat tingués qualsevol relació amb l’actuació dels seus clients i asseveren que va obeir a les causes previstes en la llei: «evitar qualsevol perill, amenaça o agressió contra la independència o integritat territorial d’Espanya, els interessos nacionals i l’estabilitat de l’Estat de dret i les seves institucions».

No entre les causes

Notícies relacionades

Les esmentades fonts sostenen també que, a més, tot i que Lucas, per evitar qualsevol sospita sobre la seva actuació en aquest cas, hagués volgut abstenir-se dels procediments contenciosos que afectaven els defensats de Boye, no hauria pogut fer-ho, perquè les causes d’abstenció dels jutges i magistrats estan perfectament taxades en la llei i entre aquestes no figura la possibilitat d’apartar-se de procediments perquè afectin els clients d’un investigat.

Des del Suprem, que neguen qualsevol vinculació de les escoltes establertes sobre Boye amb l’actuació dels seus defensats, descarten la possibilitat que s’hagi produït qualsevol tipus de vulneració del dret de defensa. Precisament va ser l’alt tribunal el que va apartar de la carrera judicial el jutge Baltasar Garzón per haver escoltat imputats del cas Gürtel parlar amb els seus advocats.