Catalunya, el Guadiana territorial | Videoanàlisi de Verónica Fumanal

Pegasus 

Tinc la impressió que la reunió entre Sánchez i Aragonès serà més discreta que la tornada de l’emèrit a Espanya. Aquest Estat i aquest Govern ja han airejat prou les vergonyes del seu sistema d’espionatge... Que visionari, Francisco Ibáñez. Aquesta trobada tindrà per objectiu recuperar la confiança entre els dos governs i els dos dirigents, molt minvada en un moment en què la reconstrucció dels ponts és molt delicada, perquè existeixen forces centrífugues que vivien molt millor contra Espanya o contra Catalunya, respectivament. PSOE, Unides Podem i ERC no tenen gaires més alternatives que la de l’acord. Al Congrés dels Diputats també funciona aquest acord, tot i que en ocasions sigui Bildu qui salvi les votacions per expressa delegació dels republicans. 

‘PPlurinacional’

Tota executiva nova de partit nacional que es preï paga els plats trencats de voler tenir una visió ‘friendly’ amb la majoria de l’opinió pública catalana que considera que Catalunya és una nació, nacionalitat... o l’aparellatge retòric del moment per designar la seva peculiaritat històrica i cultural. Elías Bendodo ho ha fet aquesta setmana enmig d’unes eleccions andaluses afirmant que «Catalunya és una nacionalitat de l’Estat», una interpretació més perifèrica de l’Estat de les autonomies que la del PP madrileny, segons la meva opinió, basada en l’article 2 de la Constitució, que «reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren». No obstant, la polèmica estava servida, ja que els de Vox, que pretenen acabar amb l’article 2 i el capítol 8 de la Constitució, sembla que són ara els que reparteixen els carnets de bon espanyol i de traïdor a la pàtria... Així que fa diversos dies que el PP està embolicat en aclariments que només alimenten el seu principal competidor a l’extrema dreta. 

Els ‘piolins’ de Sánchez 

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Proposta de sanció a la fiscal García Cerdá per desobediència

Pedro Sánchez va contestar al PP en la passada sessió de control que «vostès enviaven ‘piolins’ a Catalunya», comparant la situació actual de política d’apaivagament davant la del referèndum portat a terme durant el mandat del PP. L’expressió «piolins», en referència directa als cossos i forces de seguretat de l’Estat, va ser immediatament aclarida per altres ministres que van afirmar que el president es referia a les condicions lamentables en les quals s’havien allotjat els agents enviats en l’operació Copèrnic. No obstant, les dretes van carregar contra el president per denigrar les forces policials que van servir a Catalunya durant l’1 d’octubre. 

El tema català és la qüestió que sempre torna, el teló de fons de la política espanyola. En les eleccions generals, Catalunya reparteix 48 escons, només per sota d’Andalusia (61). A les dues regions es decideix bona part dels escons que atorguen o treuen majories parlamentàries. El PSOE i el PP ho saben, Bendodo i Sánchez no s’equivoquen en les seves declaracions, perquè són conscients que a les enquestes actuals hi ha un empat tècnic que es pot decidir a Catalunya. Feijoó sap que no pot ajuntar una majoria de dretes en les pròximes generals si continua amb percentatges del 7%, al caire de l’extinció. Sánchez ha assumit que no hi ha cap altra majoria parlamentària alternativa i que la suma de les esquerres amb els nacionalistes és l’única via per batre al tàndem Feijoo- Abascal. Així que Catalunya tornarà, tot i que desaparegui, amb encara més força, quan el maig del 23, en plena campanya electoral autonòmica i municipal, la CUP reclami la qüestió de confiança a la qual Aragonès es va comprometre per investir-se president amb els vots cupaires. Així que la hipoteca d’Aragonès amb la CUP pot pagar-la el PSOE en comunitats amb menys sensibilitat perifèrica, qui sap si el president català la passarà amb una majoria d’esquerres en lloc d’independentista.