Anàlisi

Matar el pare Iglesias | Videoanàlisi de Verónica Fumanal

  • Yolanda Díaz no arribarà a ser una líder mentre permeti que l’anterior continuï creient que li pot dir el que ha de fer

Matar el pare Iglesias | Videoanàlisi de Verónica Fumanal
3
Es llegeix en minuts
Verónica Fumanal Callau
Verónica Fumanal Callau

Especialista en comunicació política

ver +

El lideratge no és lideratge fins que no es mata el pare, una expressió horrible que significa bàsicament que en un grup no hi ha relleu real en la direcció fins que qui ha marxat no deixa de manar, intentar influir, teledirigir o simplement manipular perquè el nou líder li permet fer-ho. En tenim exemples en la nostra història recent: Pedro Sánchez i José Luis Rodríguez Zapatero van matar Felipe González i Mariano Rajoy va fer el mateix amb José María Aznar. Pablo Casado i Joaquín Almunia no ho van fer i ja sabem com van acabar. La lliçó històrica és clara: mai arribaràs a liderar un espai que ja té un líder

L’exvicepresident i exlíder de Podem, Pablo Iglesias, està treballant amb intensitat per ser el gerro xinès més incòmode que es recorda. Des de plataformes diverses s’encarrega cada dia d’enviar el missatge pertinent sobre la qüestió del Govern o del partit que cregui oportú. La seva presència és tan quotidiana que pot semblar que està entossudit a continuar sent el líder el·líptic d’Unides Podem i el guardià de les essències del Govern. No només s’encarrega de reivindicar-se com el pare de la coalició, cosa que no faria falta, perquè aquest és un èxit polític que no se li pot negar, sinó que ho repeteix tant que sembla que és ell mateix qui no s’ho acaba de creure. 

‘Com coi es digui’, així va batejar a l’espai polític que està intentant forjar el seu delfí. Sí, sí, el seu delfí. Yolanda Díaz va ser nomenada per Iglesias com la seva successora indiscutible en detriment d’altres persones de la seva organització, com Ione Belarra i Irene Montero. No obstant, només un any després d’aquest nomenament, el mateix dit que la va nomenar intenta aixafar-la perquè no creixi, com si l’èxit de la líder gallega no fos l’última decisió encertada d’Iglesias, sinó una competidora que li fa ombra en el que ell sembla que considera el seu partit, el seu territori. 

Una líder social indiscutible

El lideratge polític no és un bastó de comandament que algú t’atorga per delegació, sinó un procés grupal que connecta una persona amb un grup en un context determinat. I, si s’analitzen les enquestes, Díaz supera Iglesias en valoració (en els seus últims moments) de forma devastadora. Aprova no només entre el seu electorat, sinó també en el socialista i en el d’altres partits com el PNB, ERC i Bildu. Díaz és una líder social indiscutible en el seu espai polític no perquè Iglesias la ungís, sinó perquè s’ho ha guanyat per dret propi superant, com deia, el seu mentor... Potser això és al que Iglesias li costa més digerir. 

Notícies relacionades

Díaz necessita matar Iglesias i deixar de tenir contemplacions per consolidar-se com la líder indiscutible del seu espai polític; només així podrà ser la líder de l’espai d’Unides Podem i fins i tot de l’organització. És l’única persona amb l’autoritat, el coneixement i la valoració suficient per capitanejar un projecte a l’esquerra del PSOE amb garanties en les pròximes eleccions. Però no pot deixar d’obviar que Iglesias és ara mateix el seu escull principal, el mascle alfa és només una ombra del que va ser, però continua considerant que és l’únic en possessió de la veritat, l’únic patanegra morat. Senyora vicepresidenta: no arribarà a ser una líder mentre permeti que l’anterior continuï creient que li pot dir el que ha de fer. 

P.D.: El masclisme d’Iglesias ha sigut evident en massa ocasions. No seria un mal final per al seu lideratge que una dona el posés finalment al seu lloc, en el passat de la política espanyola.