Després del desmarcatge d’Aragó
Jocs Olímpics d’Hivern 2030 a Catalunya: ¿qui i quan podrà votar en la consulta? | Guia
Hi haurà dues preguntes, una per a les comarques on es faran les proves i una altra per a les afectades indirectament
Una imatge de {Baqueira} Beret, aquesta setmana. /
Aliena al desmarcatge d’Aragó de l’acord tècnic que van pactar els executius aragonès, català i espanyol junt amb el COE, la Generalitat segueix endavant amb la candidatura per als Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. Pere Aragonès ha firmat el decret per consultar el territori. El 24 de juliol, el dia abans del 30è aniversari de Barcelona-92, hi haurà dues cites amb les urnes: una a l’Alt Pirineu i Aran, on tindrien lloc les proves, i una altra al Berguedà, el Solsonès i el Ripollès. El Govern descarta renegociar les seus amb Aragó i parlar, almenys de moment, d’una candidatura en solitari.
«¿El Govern ha de presentar una candidatura als Jocs Olímpics i Paralímpics 2030?» seria la primera pregunta, mentre que en la segona es plantejarà si les altres comarques s’han d’involucrar en la candidatura dels Jocs. Com ha explicat Laura Alsina, consellera d’Acció Exterior, malgrat estar en meitat del període de vacances estivals només estarà permès el vot presencial, descartat el telemàtic i postal, i podran anar a les urnes els majors de 16 anys amb empadronament mínim d’un any.
Malgrat que la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha assenyalat que el resultat serà «políticament vinculant», només la primera suposaria tombar la candidatura olímpica: si guanyés el ‘no’ en el vot conjunt d’Alt Pirineu i Aran, la Generalitat s’oblidaria del projecte, mentre que en cas que alguna de les altres comarques s’hi oposés, simplement en quedaria fora. En la primera votació hi podran participar 55.000 persones, i en la segona, 63.000; i el cost de totes dues serà d’1,1 milions d’euros. Segons Alsina, la campanya institucional serà «neutra» i deixarà que siguin els partits i entitats els que facin campanya pel ‘sí’ o pel ‘no’.
Reivindicació de CUP i comuns
La votació s’anava a cenyir inicialment a les comarques que formen la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran, és a dir la Vall d’Aran, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell i la Cerdanya. Però tant la CUP com els comuns exigien que es fes extensible al Berguedà, el Solsonès i el Ripollès. Finalment, es farà extensible en aquestes poblacions, on, tot i que no hi hauria proves olímpiques, es podrien fer «entrenaments, tecnificació i activitats complementàries».
Una fórmula que ja ha sigut criticada pel portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, que ho ha considerat un «menyspreu» al crear «comarques de primera i de segona». «Retorça el mandat del Parlament en què es demanava que les comarques del Berguedà, el Ripollès i el Solsonès hi participessin en igualtat de condicions», ha assestat. El PSC, el seu soci de govern a Barcelona i que aposta clarament pels Jocs, també ha criticat la consulta però en aquest cas per considerar-la innecessària.
A l’espera de Lambán
Vilagrà ha explicat que havia compartit amb el COE el format de la consulta abans de l’anunci. La ‘consellera’ va acudir divendres passat a la seu del Comitè per ratificar «la proposta presentada, debatuda i acordada per la Comissió Tècnica» per repartir les seus. Una cita a què tampoc van faltar el Secretari d’Estat per a l’Esport, José Manuel Franco, i el president del Comitè Olímpic Español, Alejandro Blanco, per validar el pactat, però en la qual el que més va destacar va ser la cadira buida reservada a l’Aragó.
La Generalitat no renegociarà l’acord tècnic
«Estava completament debatut i acordat. Ha sigut una sorpresa que el president Lambán es desmarqués després de sis reunions. Això ho ha d’explicar ell, jo com a responsable del COE el que he de fer és liderar», va comentar divendres Alejandro Blanco a aquest diari. «Si rebem una proposta d’Aragó ja s’estudiarà». «L’acord està tancat, en cap cas ens obrim a negociar», ha deixat clar aquest dilluns Vilagrà. La consellera tampoc ha volgut obrir la porta a una candidatura catalana en solitari en cas que Aragó baixi del barco olímpic: «No és el moment d’obrir altres possibilitats». Quan Catalunya estudiava organitzar-los en solitari, calculava en uns 1.390 milions d’euros per a l’organització dels Jocs.
Com ja va explicar aquest diari, l’acord tècnic que es va pactar (i del qual Aragó ara abjura) fixava que es repartirien les proves de gel, les que més audiència generen: l’hoquei al Sant Jordi de Barcelona (i una seu catalana, com podria ser el pavelló del Barça) i el patinatge i el cúrling a Saragossa i Jaca, respectivament.
El Pirineu aragonès, si Lambán l’accepta de nou, acolliria el biatló a Candanchú i l’esquí de fons, mentre que el català acolliria les proves d’esquí alpí a La Molina-Masella, l’‘snowboard’ i el ‘freestyle’ a Baqueira-Beret i l’esquí de muntanya (encara per decidir ubicació). Fora del programa olímpic es podria fer ‘telemark’ al Pallars i múixing a l’Alt Urgell.
Sarajevo a la recambra
Per a la resta de proves es va explorar la possibilitat de realitzar-les a Andorra, els Alps francesos i suïssos, tot i que la prioritat continua sent treballar amb Sarajevo com a subseu. La capital de Bòsnia acolliria proves com les de ‘skeleton’, ‘bobsleigh’ o salts, per complir la nova norma del COI, l’Agenda 2020+5, que obliga els nous projectes olímpics a no construir cap instal·lació nova que no garanteixi la sostenibilitat, l’impacte i el llegat de la inversió. Entre Barcelona i Sarajevo, a més, hi ha un vincle sentimental històric, des dels Jocs del 92. L’estat de les pistes i la qüestió geopolítica actual generen dubtes, tot i que de moment la prioritat ha sigut resoldre les seus espanyoles primer.
