«És l’única fórmula per evitar una secessió»: l’argument del jutge per permetre que el CNI espiés independentistes

«Les intervencions telefòniques són l’única fórmula per evitar una secessió a Espanya». Va ser l’argument amb què el jutge Pablo Lucas, magistrat de la Sala Tercera del Tribunal Suprem i responsable del control judicial del CNI, va recolzar l’espionatge de les comunicacions de 18 persones vinculades a l’independentisme català, entre ells Pere Aragonès, en el context de la sentència dels judicis del procés.

Segons ha revelat ‘El Mundo’, aquestes interlocutòries –la majoria del 2019– reflecteixen el raonament jurídic de la decisió, i remarquen la necessitat de frenar un nou intent d’atemptar contra la unitat nacional i de «desprestigiar Espanya», promovent diferents activitats delictives.

Aquests documents van ser els que va aportar Paz Esteban, cessada al capdavant del Centre Nacional d’Identitat, en la seva compareixença de gairebé quatre hores davant els grups parlamentaris. Una de les condicions fixada per a aquesta comissió de despeses reservades era, precisament, la prohibició expressa als diputats que fessin fotografies o vídeos de les interlocutòries, tot i que ara aquest rotatiu ha accedit al seu contingut, que prova que les escoltes van tenir suport judicial.

En les resolucions remarca que la mesura autoritzada és únicament la «intervenció» dels telèfons dels líders independentistes i del seu entorn directe, però no al·ludeix que s’autoritzi la infecció dels seus telèfons amb Pegasus (la mateixa Esteban va admetre que obra en poder del CNI), un sistema molt més potent que permet el control total del dispositiu i el seu contingut.

Legislació garantista

Notícies relacionades

Les escoltes del CNI: espiar Pere Aragonès va costar 43.000 euros

Laura Borràs i Jordi Turull prometen que Carles Puigdemont «continuarà sent la referència» de Junts

La legislació espanyola és tremendament protectora del secret de les comunicacions. En una circular de la fiscalia (document intern per unificar l’actuació del ministeri públic a tot Espanya) s’afirma que l’obligatorietat que només l’autoritat judicial sigui competent per «autoritzar el sacrifici del dret al secret de les comunicacions», tant per decretar-lo com per controlar-ne el desenvolupament i pròrroga i el cessament de la intervenció, «suposa un plus garantizador que va més enllà de les exigències del Conveni Europeu de Drets Humans. De fet, la justícia va avalar en tres sentències l’opacitat dels mètodes d’actuació del CNI.

Precisament, aquest divendres el Govern central ha informat que no desclassificarà documentació d’ofici. Només aixecarà el secret si ho demana el jutge. Torna al punt d’inici, doncs, al compromís que sempre havia expressat, després que sí que sospesés fer un gest més exprés al sobiranisme per recuperar la confiança amb ERC.