El TC no veu vulneració de drets en l’execució de la sentència que va costar la presidència a Torra

El Tribunal Constitucional no veu vulneració de drets en l’execució de la sentència per desobediència dictada contra l’expresident de la Generalitat de Catalunya Quim Torra contra la condemna d’un any i mig d’inhabilitació que li va ser imposada després de negar-se a retirar llaços grocs d’institucions públiques, i que va suposar que fos incapacitat per al càrrec. El 23 de febrer ja havia dictat sentència desestimant el seu recurs contra la condemna en si. Així ho publica El Periódico de España.

Aquest segon intent de Torra per anul·lar el procés judicial que es va obrir contra ell per aquest assumpte es dirigia contra una decisió de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que havia rebutjat revisar la fermesa de la sentència condemnatòria, acordant-ne l’execució i donant lloc a la seva pèrdua d’escó al Parlament i, per tant, al seu càrrec a la presidència de la Generalitat.

Torra al·legava la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva (article 24.1 de la Constitució), en el seu vessant de dret al recurs i a la tutela cautelar, perquè l’execució de la sentència condemnatòria hauria impedit, d’una banda, l’accés efectiu a la jurisdicció constitucional i, de l’altra, que aquest òrgan pogués acordar la suspensió cautelar de l’execució de la seva condemna.

 La sentència de l’òrgan de garanties, de la qual ha sigut ponent el magistrat Antonio Narváez Rodríguez, desestima el recurs d’empara a l’entendre que no es va produir cap vulneració dels drets invocats.

 En primer lloc, el Tribunal destaca que el recurs es dirigeix formalment contra les decisions del TSJC, però sobre la base de la suposada rellevància que aquestes decisions haurien tingut per al mateix Constitucional en el moment d’adoptar altres resolucions diferents i en un procés diferent. 

Interès protegit

En aquest punt es resol que les resolucions impugnades no van impedir que el recurrent pogués acudir en empara davant aquest Tribunal, i que tampoc van impedir un pronunciament sobre la suspensió de la sentència condemnatòria. Així, declara que la mesura cautelar no va ser desestimada per la greu pertorbació que aquesta mesura hagués suposat per a un interès constitucionalment protegit, com és la garantia de l’executivitat de les actuacions del poder judicial.

A més, s’invocava també la lesió del dret a la igualtat en l’aplicació de la llei, perquè el TSJC no havia seguit el mateix criteri mantingut en algunes resolucions anteriors del Tribunal Suprem. En aquest punt, el TC considera que aquests precedents no eren aplicables a aquest cas. 

Notícies relacionades

Quim Torra, condemnat per segona vegada per no retirar una pancarta pels presos de l’1-O

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Igualment, s’al·legava la vulneració del dret a la igualtat davant la llei, per la diferència existent amb la figura de l’indult, que permet al tribunal sentenciador la suspensió de l’execució de la pena mentre es tramita el corresponent expedient. 

En la sentència que ara es dicta, el Tribunal considera que la naturalesa jurídica de les dues figures, l’òrgan competent i els criteris per a la seva resolució són substancialment diferents, per la qual cosa no existeix un terme vàlid de comparació que justifiqui un tractament similar en matèria de mesures cautelars.