Declaració

Un excàrrec de CDC desvincula davant el jutge Puigdemont dels contactes de la trama russa del procés

Víctor Terradellas confirma l’entrevista de l’exdiplomàtic Nicolai Sadovnicov abans del dia de la DUI i l’oferiment d’ajut econòmic i «10.000 soldats russos» a una Catalunya independent, tot i que precisa que les trobades les va propiciar per iniciativa pròpia

3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Víctor Terradellas, exresponsable de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), ha dit aquest dimecres davant el jutge que va mantenir dues reunions amb el llavors president Carles Puigdemont a les Cases dels Canonges, la seva residència oficial, en què van participar un grup de ciutadans russos que es van presentar com a emissaris del Govern rus. En una d’aquestes reunions, celebrades abans del 27 d’octubre del 2017, el dia de la declaració unilateral d’independència (DIU), hi va haver Nikolai Sadovnikov, un exdiplomàtic que va estar vinculat al Ministeri d’Exteriors de Rússia fins al 2018, segons fonts diplomàtiques italianes. Terradellas, ha declarat durant tres hores com a imputat per presumpta desviació de fons a través de subvencions, ha precisat, no obstant, que va actuar per compte propi i no per encàrrec de l’exmandatari català.

Terradellas ha admès davant el jutge de Barcelona Joaquín Aguirre que va mantenir dues reunions amb Puigdemont amb enviats russos que havien arribat a ell de la mà de l’empresari català Jordi Sardà Bonvehí (denunciat el 2012 per Gas Natural per un negoci de gas a Ucraïna). En la primera d’aquestes reunions, hi va participar Sergei Motin (ja mort) i el segon aquest i Nicolai Sadovnikov. Fonts judicials van explicar que l’excàrrec de CDC va confirmar que en aquestes reunions, «els enviats de l’entorn del Govern rus», així ho va definir l’imputat, van oferir a Puigdemont ajut econòmic quan Catalunya fos independent i l’enviament de 10.000 soldats russos. Va fixar aquestes entrevistes el 23 i 24 d’octubre, dies abans de la DUI, tot i que el consorci internacional de periodistes té acreditat que Sadovnikov va viatjar el dia 26 d’octubre. En una d’aquestes reunions, segons les mateixes fonts, va ser present l’exdirigent de Junts Elsa Artadi, que va dimitir la setmana passada com a candidata del partit a l’alcaldia de Barcelona. Aquest diari ha intentat en diverses ocasions obtenir la seva versió. Els russos van demanar a canvi una legislació favorable per convertir Catalunya en un nínxol de criptomonedes.

Els dos viatges a Moscou

L’ex de CDC ha volgut deixar clar que els contactes amb aquesta trama russa van ser a títol personal i que «ningú» i, sobretot, ni Puigdemont li va fer cap encàrrec sobre això. «Va ser per pròpia iniciativa», ha explicar al jutge. Aquesta relació, ha reconegut, es va allargar tot el 2018. Fins i tot, ha assegurat, va viatjar a Moscou el setembre del 2018 per mantenir una reunió amb Nikolai. Abans del referèndum unilateral de l’1-O ja havia anat a la capital russa, on va tenir una reunió amb l’exdiputat d’aquest país Serguei Markov, segons ha declarat el mateix Terradellas. «Anava per lliure», ha repetit. Les fonts consultades han detallat que en l’interrogatori ha recalcat que «no treballava» per a Puigdemont.

Notícies relacionades

Terradellas, assistit per l’advocat Francesc Sánchez, ha concretat que davant l’oferta d’aquests emissaris russos Puigdemont es va quedar amb «cara d’aclaparat» i no va dir res, per la qual cosa va ser preguntat pel jutge sobre l’expressió «s’ha cagat a les calces» que ell va utilitzar quan li va explicar l’oferta russa sobre l’ajut econòmic i possiblement militar a David Madí, ex alt càrrec de CDC, i Xavier Vendrell, exconseller d’ERC, tots dos membres del denominat ‘Estat Major’ de l’expresident. L’imputat ha assegurat que aquesta era una expressió molt catalana que podria tenir molts significats. Els àudios d’aquestes converses van ser trobats al mòbil de Terradellas intervingut, tot i que aquest ha desmentit que els gravés ell.

Una part de l’interrogatori s’ha centrat en la presumpta desviació de fons a través de les subvencions de la Diputació de Barcelona quan aquesta entitat estava dirigida per CiU. En aquest sentit, ha desmentit que l’ONG que dirigia, CatMón, fos una «rentadora de diners per al procés», alhora que ha argumentat els fons van ser destinats a les finalitats per les quals van ser atorgats. Ha explicat que tots els assumptes financers i sobre les subvencions els portava l’ara diputat de Junts al Parlament Francesc Dalmases.