Paz Esteban i la carambola de les escoltes «creuades»

I. per aquesta troballa, segueixen les mateixes fonts, el president va donar ordre al ministre de la Presidència, Félix Bolaños, per presentar ipso facto una denúncia davant l’Audiència Nacional i comparèixer sense pèrdua de temps davant els mitjans de comunicació dilluns, 2 de maig, per anunciar els fets.

Bé.

S’ha creat així una situació en la qual no només els independentistes són les víctimes de l’espionatge, sinó també el president del Govern central i els seus ministres. Estat d’Espionatge versus Estat de Dret.

Repetició de la jugada

El que està passant amb els dirigents independentistes espiats sembla la repetició de la jugada de les intervencions dels telèfons de Roger Torrent (llavors, a mitjans de juliol del 2020, president del Parlament), Anna Gabriel i Jordi Domingo.

En aquelles dates, el CNI va emetre, en una conducta sense gaires antecedents, un comunicat en què assegurava que «actua en compliment total del sistema legal i en respecte absolut de les lleis vigents», i apuntava que el seu comportament és supervisat pel Tribunal Suprem.

Per descomptat, no va dir res de l’ús del ‘software’ espia en les seves escoltes.

Però també el Govern central va expressar la seva posició en un comunicat.

«El Govern no té proves que el president del Parlament, Roger Torrent, l’exdiputada Anna Gabriel i l’activista Jordi Domingo hagin sigut objectiu de piratejos dels seus telèfons mòbils. És més, hem d’afirmar que qualsevol pirateig que impliqui un telèfon mòbil sempre és conduïda d’acord amb la rellevant autorització judicial».

Sense investigació oficial

No hi va haver, doncs, investigació oficial que se sàpiga. També la font de les informacions sobre el pirateig era la mateixa: el grup d’experts en ús d’alta tecnologia per vulnerar drets humans o el Citizen Lab de la Universitat de Toronto.

La tempesta va durar alguns dies i el cel es va aclarir.

La diferència amb la situació reproduïda en les últimes setmanes és el que podríem anomenar el salt a «les escoltes creuades».

És a dir: la denúncia del Govern central que els telèfons de Sánchez i Robles –com els d’altres polítics europeus en els últims anys– han sigut punxats al maig i el juny del 2021 amb el sistema israelià Pegasus.

L’altra diferència: la baralla interna en el Govern central entre Félix Bolaños, ministre de la Presidència, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, sobre qui és el responsable de la fallada que va permetre piratejar el mòbil de Pedro Sánchez.

La factura de la fallada

¿Té algun sentit aquesta carambola de les «escoltes creuades»?

Sembla que sí.

Fa tot l’efecte que Sánchez i Bolaños volen que algú pagui la factura per la presumpta fallada que atribueixen al CCN –hi insistim, dependent del CNI– pel piratejos del mòbil del president del Govern central.

Clar i català: que la directora del CNI, Paz Esteban, assumeixi la seva responsabilitat ‘in vigilando’ i dimiteixi.

La prestidigitació consisteix en això: Paz Esteban cauria per l’assumpte del pirateig del telèfon presidencial i la legalitat de l’actuació del CNI en les escoltes als independentistes quedaria salvada, ja que s’haurien fet amb autorització del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Lucas.

Notícies relacionades

Robles tenia un avís sobre els piratejos al seu telèfon i al de Sánchez amb Pegasus al respondre en el Congrés

La crisi del Pegasus i el puzle del Govern: sedició, escoltes del CNI i indults

És a dir: malgrat aquesta confusió, la carambola dels focs creuats permetria a l’independentisme cobrar-se el cap de Paz Esteban tot i que el CNI hagi actuat dins de la legalitat en les escoltes i la factura a pagar seria per la raó «sobrevinguda» del Pegasus infiltrat al mòbil de Pedro Sánchez.

Com solia repetir Felipe González després de conèixer el líder xinès Deng Xiao Ping: «Gat blanc o gat negre, és igual; l’important és que caci ratolins».