Margarita Robles dona suport al CNI en plena tempesta pel Pegasus

La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha aprofitat la seva compareixença davant la Comissió de Defensa del Congrés per enviar, aquest dimecres, un missatge de recolzament al personal del servei d’espionatge, si bé ho fa fet sense cap elogi a la seva directora, Paz Esteban. Robles ha dit que se sent «orgullosa» dels «3.000 homes i dones del Centre Nacional d’Intel·ligència, que aquest any compleix 20 anys, i que també han donat en ocasions la vida per la pau i la seguretat».

En el torn de respostes sí que ha esmentat la cap del CNI, de qui ha dit que «està aguantant estoicament imputacions que no se cenyeixen a la realitat». Robles ha advertit que aquest dijous, en la sessió de la Comissió de Despeses Reservades, es podrien produir revelacions que apaguin «les imputacions sense proves» sobre l’actuació dels serveis secrets, quan Paz Esteban pugui «dir el que consideri convenient» amb «la documentació que consideri oportuna».

«En democràcia només els jutges diuen les responsabilitats. Qui consideri que s’ha comès un delicte contra ell ha d’anar al jutge», ha insistit Robles abans de reiterar: «El meu respecte i la meva admiració als 3.000 homes i dones del CNI. És molt còmode venir aquí a fer imputacions sense proves».

Atès que la compareixença no ha estat exempta de tensió de la part socialista del Govern amb el flanc de Podem, la ministra Robles ha recordat al diputat Pablo Echenique que el CNI reporta al president del Govern i «al Govern», del qual Podem forma part.

En un matí amb un creixent onatge de rumors sobre un cada vegada més pròxim cessament de la cap del CNI, la titular de Defensa ha fet al·lusió a l’escàndol Pegasus defensant la reacció del Govern davant els tribunals i l’opinió pública. «Quan algú té coneixement d’un fet delictiu no l’ha de callar ni guardar, ha d’acudir als tribunals, i hi acudim amb plena confiança i amb transparència», ha dit Robles. 

La titular de Defensa ha deplorat «la desqualificació permanent de les institucions», i ha volgut defensar la imatge de l’estructura de seguretat d’Espanya davant l’exterior: «Els nostres aliats saben que Espanya és un país seriós amb institucions sòlides i creïbles, amb un compromís amb l’Estat de Dret, i que els nostres funcionaris actuen només d’acord amb la legalitat –ha assegurat–. No podem acceptar que ningú, amb especulacions, sense proves, imputant autories conegudes o desconegudes, pugui atribuir cap tipus de responsabilitat. Els 47 milions de ciutadans d’aquest país saben que treballem per i per a ells».

Crítiques de l’oposició i dels socis

Robles compareix aquest dimecres en la Comissió de Defensa del Congrés en ple xàfec de l’escàndol per les noves revelacions (després d’unes primeres l’any 2020) sobre l’assalt de programari espia suposadament del programa Pegasus a telèfons mòbils de 65 independentistes catalans... i també de membres del Govern, entre els quals el president Sánchez i ella mateixa.

L’objecte de la seva compareixença és, oficialment, informar els diputats de la Comissió de Defensa sobre la Brúixola Estratègica de la Unió Europea. Però el pes gravitatori de l’escàndol Pegasus està influint en totes les intervencions, malgrat els intents del president de la Comissió, el popular José Antonio Bermúdez de Castro, que els diputats se centrin en l’ordre del dia de la sessió.

Pablo Echenique ha intervingut en nom de Podem davant la ministra Robles per anunciar que el seu grup parlamentari considera «insostenible» la situació. Ha parlat de «gravíssima bretxa en la seguretat nacional». L’espionatge a mòbils de ministres «és un autèntic escàndol que no fa menys greu l’espionatge a independentistes catalans i bascos». Per a Echenique «la gravetat d’aquest espionatge és inèdita en la nostra democràcia». El dirigent de Podem ha insistit a incloure entre les hipòtesis d’autoria de les escoltes la d’«una cèl·lula descontrolada» de les forces de seguretat de l’Estat. 

El diputat popular Carlos Rojas ha aprofitat la incomoditat de Podem instant la ministra: «Han d’actuar ja amb lleialtat a les institucions de l’Estat, no només vostè, sinó tot el Govern. No poden permetre que des del si del Consell de Ministres no només es critiqui les institucions, sinó que s’arremeti en contra seu».

En el torn d’intervenció del PP, després que Vox esgotés el seu sense cap al·lusió al Pegasus, Rojas ha demanat que es defensi aquestes institucions «sense excepcions... i si hi ha excepcions, han de ser cessades». El diputat popular ha considerat «inaudit» que a Robles «li costa més defensar els 3.000 professionals del CNI en el Consell de Ministres que en aquesta comissió». 

Assumpte secret

La diputada de la CUP Mireia Vehí ha sigut la primera a topar amb una capa de silenci legal sobre els fets. Vehí ha començat preguntant per detalls d’escoltes del CNI, però el president de la Comissió ha tallat la intervenció recordant que la ministra Robles, d’acord amb la llei, no podrà donar explicacions sobre assumptes secrets. Vehí ha insistit, obtenint una segona crida d’atenció del president recordant-li que sobre assumptes reservats es parlarà aquest dijous en la primera sessió de la Comissió sobre Despeses Reservades, davant de la qual compareixerà la secretària d’Estat directora general del CNI.

«¿Per què és més important que s’espiï el president del Govern espanyol que al president de la Generalitat de Catalunya?», ha preguntat la diputada d’Esquerra Montserrat Bassa. Segons la seva opinió, «l’Estat està en guerra freda amb Catalunya». Bassa ha recomanat a Robles: «Si volen saber el que pensa el president Aragonès, en lloc d’espiar-lo, asseguin-se a la taula de negociació i escoltin-lo».

En un altre torn català d’intervenció s’ha pronunciat amb duresa el diputat de Junts Josep Pagès. «Els fets són indicadors que hi ha enormes i massives vulneracions de drets», ha dit abans de criticar «la fase de negació» per la qual passa el Govern. «Si no els agraden les proves aportades per Citizen Lab, aportin-ne d’altres. Per molt que vostè ens digui que l’Estat de Dret es respecta... això són paraules, i el que recull l’informe de Citizen Lab són fets». Pagès ha etzibat a la ministra: «A un mes de la cimera de l’OTAN, quina imatge que estan donant vostès».

«Això és un desastre, un desastre que ha de ser solucionat i aclarit», ha lamentat el diputat del PNB Joseba Andoni Agirretxea, advertint que la seva formació política «no permetrà que s’oculti». En una sintonia semblant, el diputat d’EH Bildu Jon Iñarritu ha qualificat d’«escàndol descomunal» l’assumpte Pegasus i ha recordat a Robles que, «si el CNI no es pot defensar, per a això està vostè, ministra».

Ha sigut poc abans que el representant de Ciutadans en la Comissió, Edmundo Val, hagi colat en una expressió de recolzament a la ministra i al CNI –«Els seus membres no es poden defensar», ha dit– una petició subtil que digui alguna cosa en recolzament de la directora general del CNI.

Temperatura alta

Fa una setmana, Robles va elevar considerablement la temperatura de l’incendi Pegasus quan, en la seva intervenció en la sessió de control al Govern de la Cambra baixa, va preguntar retòricament què ha de fer un estat per defensar-se dels qui atempten en contra seu, per la qual cosa va atraure crítiques no només dels partits nacionalistes, també del soci menor de la coalició del Govern, i, fins i tot, i ‘sotto voce’, de membres del PSOE.

«¿Què ha de fer un estat, un govern quan algú vulnera la Constitució, quan algú declara la independència...?», es va preguntar Robles després que la diputada de la CUP Mireia Vehí parlés sobre les revelacions publicades per l’entitat Citizen Lab en la revista nord-americana ‘The New Yorker’.

Aquest dilluns el Govern va convocar els mitjans de comunicació per informar que Sánchez i Robles també havien sigut espiats. L’Advocacia de l’Estat ha denunciat que en les dues intrusions al mòbil de Sánchez, el mes de maig de l’any passat, es van extreure 2,6 gigues i 130 megues de dades, i de 9 megues d’informació en el cas de Robles, en un sol atac el juny del 2021, segons fonts governamentals.

Assumptes militars

Robles ha fet diverses referències a la invasió d’Ucraïna per Rússia, i ha manifestat a l’inici mateix de la seva compareixença una expressió de solidaritat d’Espanya i ha renovat «el compromís» del Govern amb el país agredit. De fet, ha anunciat que Espanya «portarà ferits de guerra d’Ucraïna», amb la qual cosa aquest país es converteix en part de la rereguarda sanitària de les forces ucraïneses.

«De manera concertada, la UE i l’OTAN multipliquen el seu potencial. Estem demostrant el que els europeus som capaços de fer quan deixem de banda qualsevol fissura. S’ha posat en evidència tota la força de la Unió quan els seus estats membres actuen coordinats», ha dit. La Unió d’Europa davant l’agressió a Ucraïna ha sigut qualificada per la ministra com «una de les clares derrotes de Putin».

En matèria purament militar, que era en principi l’assumpte únic de la seva compareixença, la ministra Robles ha explicat objectius de la Brúixola Estratègica de Defensa de la UE, gairebé tots orientats cap a «la recerca de capacitats autònomes per a Europa».

Entre aquests objectius hi ha el d’incrementar la capacitat de desplegament de 5.000 efectius com a resposta més immediata per a moments de crisis greus de seguretat. A més, incrementar les capacitats dels centres d’adquisició d’intel·ligència i del Centre de Satèl·lits europeu per guanyar en autonomia de defensa.

Notícies relacionades

¿Què és Pegasus i com funciona aquest ‘software’ d’espionatge?

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Margarita Robles ha explicat també, en matèria d’associacions estratègiques, que la brúixola europea té Espanya com a principal pivot per a «les relacions amb algunes zones d’interès», en clara al·lusió a Magrib i Llatinoamèrica.

Robles ha aprofitat la seva compareixença per recordar la necessitat d’invertir en defensa, que, segons la seva opinió, «és invertir en alguns dels béns més preuats dels quals disposem: la pau, la llibertat i la seguretat».