Revenja o quarta corona a Oslo

El futbol no només va de la pilota. No tot es tracta de si entra o no. Òbviament, això marca el resultat final, però més aviat és la conseqüència, no pas la causa del triomf. El Barça i l’Olympique de Lió arriben a Oslo en diferents moments vitals. El conjunt de Pere Romeu busca la quarta corona europea en una final amb caires de comiat. Mentrestant, l’equip comandat per Jonatan Giráldez es troba en plena reconstrucció, però amb la història intacta. Ara busquen revenja davant la voluntat de les culers de poder-se posar la quarta corona d’una vegada.

El primer round se’l va emportar el conjunt blaugrana. Alexia i Graham Hansen van ser ahir les que van posar veu a les expectatives de l’equip en les hores prèvies al partit. Contundència, afecte i reflexió per part de totes dues a l’hora d’afrontar una cita de tal envergadura. De l’altre bàndol, lluny van quedar les presències intimidatòries dels emblemes de les franceses. Així com a Torí, tot just aparèixer Wendie Renard i Ada Hegerberg van insuflar una aura especial a la sala. De campiones –tot i que encara no ho sabíem–. A Oslo l’escena va ser totalment oposada. Se les va veure petites, tèbies, davant un partit clau.

I no només van ser les formes, sinó també el contingut. "El Barça és el favorit", va dir Wendie Renard davant una audiència que es va quedar estupefacta. No perquè li faltés raó, sinó pel canvi de discurs evident. Era radicalment oposat a "el futbol femení ja existia abans que el Barça", que es va treure de context. "No hi ha favorit en aquesta final", va firmar abans de la cita del 2022. Ara els dos equips han canviat i sembla que, abans que rodi la pilota, el Barça ja ha marcat el primer gol: aconseguir minar la moral al totpoderós europeu.

En aquest sentit va defensar l’equip francès Jonatan Giráldez. Els dos anys que han passat des de la seva marxa del vestidor blaugrana no han esborrat l’afecte que li té a l’entitat blaugrana.

Un Barça convençut

"Som un equip més madur. L’experiència viscuda t’ho dona. No volem perdre mai, encara molt menys una final, però sempre ho hem acabat utilitzant com a guia de millora. Des que es va donar l’any passat ho hem intentat transformar en energia per millorar, per tornar a tenir una altra oportunitat", confessava la blaugrana Alexia Putellas.

La capitana culer manté a la retina totes i cada una de les finals viscudes. "Totes han tingut alguna cosa. La primera perquè és la primera. Et quedes amb les que has guanyat, però totes les finals han tingut alguna cosa. En les nostres carreres et quedes amb el que ha passat i et fixes primer en el futur. Per com ha anat la temporada, es va començar amb molt soroll, influït per la final de Lisboa. Aquesta temporada s’ha començat diferent del que acostumem. Som una plantilla curta, amb poques jugadores i hem tingut lesions llargues", va radiografiar Alexia.

El sentiment de la capitana

Notícies relacionades

"Al Barça sempre li desitjaré el millor, excepte avui"

Reial Madrid i Olympiacos es veuran les cares en la final de l’Eurolliga

Ella ha estat en totes les finals que ha disputat el conjunt blaugrana des d’aquella en què va arrencar tot a Budapest el 2019. "Tot va començar en una final contra el Lió, que ens va passar per sobre, i ens vam posar el vestit de feina. És un fet increïble, únic i que encara ho fa més especial", va assenyalar la capitana, que afronta la que podria ser la seva última final continental com a blaugrana si acaba no exercint l’any addicional que té en el contracte que venç aquest mateix juny. Però, ara, Alexia no pensa en això, en absolut. Els seus esforços estan focalitzats en el rival que tindran davant aquest dissabte, un adversari que sap perfectament com posar-los en problemes.

Tres finals contra l’Olympique de Lió i només una amb victòria per a les blaugrana. Això sí, la més recent a Bilbao el 2024. "Elles mantenen el nivell de la nostra primera final, la diferència és la nostra evolució. L’objectiu del Lió sempre ha sigut clar; guanyar finals de Champions. I sempre ha tingut bones jugadores", va ratificar Alexia. Qui aixequi el títol haurà aconseguit un triomf amb més d’un sentit. Segellarà una revenja o ampliarà un regnat, definirà retrobaments agredolços i marcarà el camí de qui pot assentar-se al tron europeu.