L’alumne avantatjat que vol superar el mestre

No va trencar la maledicció de la banqueta blaugrana. No hi ha hagut mai cap entrenador que hagi guanyat la seva primera final de la Champions. Pere Romeu va xocar contra l’Arsenal a Lisboa la temporada passada i avui, a Oslo, vol canviar aquest guió. A davant hi tindrà qui va ser el seu mentor, Jonatan Giráldez. Però no a la butaca del costat, a la banqueta, sinó al bàndol oposat de l’estadi.

El Barça segueix en evolució. Però hi ha elements innegociables que es mantenen. "Tant el Barça del Jonatan com el del Pere han sigut equips guanyadors", indica Lluís Cortés, entrenador català amb qui el club blaugrana va guanyar la seva primera Champions a Goteborg. "Pel que fa al joc també hi ha una certa continuïtat, una certa relació. Equips amb molta possessió, equips dominadors, equips amb una pressió molt intensa després de pèrdua de pilota, en els quals les jugadores del mig del camp també tenen molta importància", assenyala.

Aprenentatge mutu

Va ser un any intens, però tots dos van compartir moltes hores. "Va ser una bona època", va apuntar Pere Romeu. "No ens coneixíem d’abans i ell em va permetre tenir incidència en el dia a dia i fer les coses que volia, com ara entrenaments. Tant ell com jo hem après l’un de l’altre i continuem creixent com a entrenadors", va apuntar el preparador blaugrana.

"Amb el Pere hi tinc molt bona relació. Estem fent una gran feina i estic molt content per ell", va respondre Jonatan Giráldez ahir a la prèvia.

Tot i que aquesta part comuna es manté, hi ha diferències que pouen sobretot d’on posa el focus cada tècnic i com ho tradueix en les jugadores que té. "El Pere ha fet un pas endavant apostant per les joves i també en el detall individual de cadascuna de les jugadores. El Pere també, per la seva manera de ser i d’entrenar, ha espremut potser més en el terreny individual certes jugadores, com Alexia, a la qual hem vist a un nivell molt bo, i també ha apostat més per les joves", explica Cortés, l’actual seleccionador de l’equip femení de l’Aràbia Saudita.

Notícies relacionades

"Al Barça sempre li desitjaré el millor, excepte avui"

Reial Madrid i Olympiacos es veuran les cares en la final de l’Eurolliga

"El Jonatan potser representava un futbol d’un Barça més agressiu. Potser menys controlador en certs moments del partit i amb més intenció d’anar cap endavant, a l’atac, de fer mal, cosa que també encaixa més amb el seu caràcter", afegeix Lluís Cortés.

Aquestes diferències ens permeten analitzar com podrien plantejar la final d’avui a Oslo. "Això també es veu en l’Olympique i el Barça. Veiem un Barça més dominador, amb més possessió i capaç de madurar més els partits, fins i tot en partits molt igualats, mentre que l’Olympique de Lió és un equip que no necessita tenir la iniciativa ni la pilota per fer-te mal, però que en transició sí que resulta molt perillós. Et pot destrossar després d’una recuperació de pilota i pressiona amunt amb moltes jugadores", afirma Cortés.