El març del 2020

Colau va comprar mascaretes a meitat de preu que Almeida a l’inici de la covid

  • L’Ajuntament de Barcelona va gastar 5,2 milions d’euros en material sanitari durant el primer any de pandèmia

  • La factura d’emergència de la covid a la ciutat: 75 milions d’euros entre 424 empreses

  • Urbanisme tàctic, publicitat i ordinadors: els contractes sota lupa

Colau va comprar mascaretes a meitat de preu que Almeida a l’inici de la covid

David Zorrakino / Europa Press

5
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Redactora

Especialista en informació del Parlament de Catalunya, seguint l'actualitat política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Escassetat d’estoc i preus disparats. L’emergència desencadenada amb l’esclat del covid va exigir una reacció excepcional i accelerada de totes les administracions. La contractació per la via ràpida es va imposar per donar una resposta urgent a les carències de material sanitari, saltant-se així els processos burocràtics ordinaris. Cada treballador públic havia de tenir les seves mascaretes, a cada racó era precís un dispensador de gel hidroalcohòlic i les desinfeccions de zones comunes eren indispensables per minimitzar la propagació del virus; fet que va obligar a mobilitzar una quantitat de recursos sense precedents. L’Ajuntament de Barcelona va destinar des del 14 de març del 2020 i fins a final d’any un total de 5,2 milions d’euros a proveir-se de material sanitari i serveis de desinfecció, segons les dades analitzades per EL PERIÓDICO recollides del portal de transparència.

La situació sobrevinguda i el col·lapse del mercat van desencadenar una pujada de preus sense precedents i van forçar la reconversió d’empreses per pal·liar els efectes de la pandèmia. Dos anys després d’aquell estrès administratiu, es va destapar que a l’Ajuntament de Madrid es va gestar un ‘pelotazo’ en l’adquisició de mascaretes al donar compte que dos empresaris van cobrar presumptament comissions de fins a sis milions d’euros a través d’alguns contractes a dit. Més enllà d’aquests presumptes comissionistes, ¿quant va pagar cada consistori per l’adquisició de material sanitari?

De la fiscalització del Tribunal de Comptes, que va analitzar les operacions dels 12 ajuntaments espanyols amb una població superior als 300.000 habitants durant el 2020, es desprèn que l’Ajuntament de Barcelona va comprar mascaretes FFP2 i KN95, així com tests ràpids d’anticossos, a la meitat de preu que el consistori que dirigeix José Luis Martínez-Almeida. No obstant, a la capital catalana van pagar el doble de cars els guants i les ampolles de cinc litres de gel hidroalcohòlic.

L’emergència de la covid va anar molt més allà de l'aspecte purament víric i l’ajuntament que dirigeix Ada Colau va haver de gastar substancialment més diners a atendre la pobresa sobrevinguda i protegir aquells a qui el confinament els va agafar sense un sostre propi per protegir-se que a comprar material sanitari. Concretament, en mascaretes, mampares, serveis de desinfecció i informació per a la prevenció de la covid va gastar 5,2 milions d’euros, el 6,9% de tot el pressupost d’emergència que va mobilitzar des del març del 2020. Pràcticament va gastar el mateix a dotar-se d’ordinadors i altres dispositius informàtics perquè els empleats municipals teletreballessin.

Els proveïdors

El consistori va contractar per la via d’emergència un total de 67 proveïdors, amb una contractació molt diversificada, però hi destaquen com a noms propis Original Stock Barcelona S.L. i Suara Serveis. La primera és una firma de comerç a la menuda de tèxtil i calçat fundada el 2012 al Ripollès i que, com tantes altres companyies, es va reconvertir amb l’arribada de la covid per especialitzar-se en material sanitari i va facturar, el 2020, 4,26 milions d’euros i va guanyar 220.372 euros, segons consta al registre mercantil. En total, per mascaretes, guants, equips de protecció o termòmetres, aquesta companyia va rebre 673.516,1 euros de l’ajuntament el 2020.

La segona és una cooperativa especialitzada en serveis a la dependència i infància. Treballa habitualment amb contractes públics, té una plantilla de 5.190 treballadors i el 2019 va facturar un total de 110,3 milions d’euros, segons la seva pròpia memòria anual. Entre els diferents contractes que li va adjudicar l’Ajuntament el 2020, n’hi ha dos de directament relacionats amb el material covid: un lot d’equips de protecció individual per a les treballadors del servei d’atenció domiciliària (SAD) valorat en 323.475,24 euros.

Els preus

L’Ajuntament de Madrid va ser el que va pagar més cars els tapaboques tipus FFP2 i KN95. En dues comandes executades el mateix dia, el 25 de març, va dipositar per unitat 6,24 euros a una empresa i 5 euros a una altra. Un dia després, Barcelona adquiria el mateix tipus de mascareta per 2,50 euros. Uns dies abans, Saragossa tancava una adjudicació a 1,60 euros la unitat. A l’abril es van començar a equiparar els preus entre els 3 i 4 euros, al maig rondaven els 2,5 euros de mitjana i, ja el 29 de desembre, Màlaga va aconseguir un acord a 0,69 euros, el preu més baix registrat.

Per mascaretes quirúrgiques, Barcelona va pagar 0,70 euros en una comanda del 26 de març, mentre que tres dies abans el consistori de Saragossa les adquiria per 0,43 euros. Després que Sevilla batés el rècord amb tapaboques d’aquest tipus a 1,15 euros el 15 d’abril, els preus van començar a baixar, excepte a Bilbao, que va comprar aquest material a 0,98 en aquelles dates. Ja amb els barcelonins desconfinats i el mercat menys tensionat gràcies a una oferta més gran, el preu va baixar als 0,28 euros per unitat a finals de juliol (València comprava a 0,50 euros) i fins als 0,22 euros a mitjans d’octubre. El preu més barat el va obtenir Alacant el 15 de desembre a 0,09 euros la unitat, una rebaixa del 80% respecte al que va pagar aquest mateix consistori el 24 d’abril.  

Notícies relacionades

Quant als testos ràpids d’anticossos, Almeida torna a batre rècord adquirint el subministrament a 16,03 la unitat el 25 de març, un contracte adjudicat a una empresa de Malàisia, Leno, ara sota sospita pels comissionistes investigats. Aquell mateix dia, Barcelona comprava aquestes proves a 7,36 euros. L’1 d’abril Madrid va baixar als 10 euros per unitat. Però el preu més barat el va tornar a trobar Saragossa, 6,40 euros per test, el 3 d’abril.

L’ajuntament que dirigeix Colau, en canvi, va ser el que va pagar els guants de nitril més cars, a 0,21 euros amb data 30 d’abril. El més baix, de nou, Saragossa, a 0,06 euros el 23 de març, un preu molt assequible que es va elevar fins als 0,11 euros el 19 de juny. El gel hidroalcohòlic de 5 litres que va comprar el consistori de Barcelona duplica el preu madrileny (52,48 euros respecte a 23 euros) tot i que València va superar aquestes xifres comprant el subministrament a 57,30 euros.