Les repercussions del ‘Catalangate’

El Govern creu que pot aguantar fins a 2023 malgrat la crisi amb ERC

  • Els socialistes esperen poder «reconduir» la tensió amb els republicans aviat, però calculen que, en qualsevol cas, la legislatura no corre «risc» ara mateix

  • La gran bombona d’oxigen de Sánchez són els Pressupostos de 2022, que podria prorrogar per a l’any que ve i li permetrien resistir fins al final

El Govern creu que pot aguantar fins a 2023 malgrat la crisi amb ERC

DAVID CASTRO

7
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +
Marisol Hernández

La crisi és greu i la legislatura ha arribat a un punt d’inflexió, però no es respira, almenys per ara, un ambient de ruptura total ni de clima preelectoral. Partint de la base que el Govern aspira a poder «reconduir» la tensió amb ERC en les pròximes setmanes –la gran pregunta és si ho aconseguirà–, la tesi que es manté en la Moncloa i en la cúpula del PSOE és que es podrà completar el mandat quan Pedro Sánchez tenia previst, a finals de 2023. «Sens dubte, hi arribarem», resumeix un alt cap del partit, en la mateixa línia que altres companys seus. El líder socialista té una gran eina al seu favor: ja disposa d’uns Pressupostos aprovats que podria prorrogar per a l’any vinent. 

Els republicans han clavat dos cops molt durs al president en poc més de dos mesos rebutjant la convalidació de dos decrets llei capitals. El 3 de febrer, la reforma laboral, salvada per un vot favorable per error d’un diputat del PP. Dijous passat, el pla de xoc a la guerra d’Ucraïna, aprovat gràcies a EH Bildu. No obstant, el context és molt diferent. Ara no es tracta d’una diferència d’enfocament o de discrepància amb la mesura plantejada per l’Executiu, sinó d’un càstig que és resposta al que l’independentisme entén com una falta de reacció contundent davant el presumpte espionatge de més de 60 dirigents i activistes sobiranistes a través, principalment, del programa israelià Pegasus. ERC va advertir dijous que aquell «no» era un «primer avís» a Sánchez. 

Divendres, la secretària general adjunta i portaveu del partit, Marta Vilalta, va instar el president a «moure’s per reconstruir la confiança amb el separatisme, perquè el vincle ha quedat «molt tocat i debilitat». I, tot i que l’Executiu va aconseguir «salvar el decret», encara «queden moltes votacions» en aquesta legislatura. To dur, sí, però no divorci total. Al seu torn, el portaveu de la direcció del PSOE, Felipe Sicilia, va negar que hi hagués «crisi» pel suposat espionatge en el Govern, tot i que sí que va admetre una «preocupació que és lògica» davant la qual el bipartit ha donat una resposta «clara i decidida».

Després d’una setmana de creixent tensió, les dues parts arriben, ‘a priori’, a una vall forçada per l’aturada de l’1 de maig. A la Moncloa assenyalen que no es preveuen més gestos cap als republicans i que el següent pas hauria de ser la comissió de secrets oficials. L’òrgan, desbloquejat en aquest últim pla, es reunirà la setmana que ve, probablement, perquè comparegui la directora del CNI, Paz Esteban. En l’equip del president creuen que aquesta cita servirà per aclarir dubtes –«aclarir-ho tot», va dir Sicilia–, però ERC demana una investigació «fins al fons» de la «guerra bruta» contra l’independentisme i exigeix dimissions. Ja ha apuntat la ministra de Defensa, Margarita Robles, per haver «justificat» els seguiments de 2019, però el president no pensa cedir aquest cap. 

Els republicans no donen per at cabael suport parlamentari al PSOE. I el PSOE, per la seva part, vol continuar comptant amb ells com a socis. Tot això, junt amb el fet que la Generalitat hagi restringit «al mínim» les relacions amb el Govern central sense trencar-les per complet, permeten veure que perviu un feble fil entre Madrid i Barcelona. Res a veure amb el que va passar el febrer de 2019, quan el diàleg es va trencar i ERC va tombar el projecte dels Pressupostos, de manera que Sánchez va convocar eleccions anticipades per al 28 d’abril. 

Canals «oberts 24/7»

Ara, els canals de comunicació «segueixen oberts 24/7», remarquen a aquest diari des de la Moncloa. Per tant, estan totalment convençuts que es podrà redreçar la interlocució amb la Generalitat. Diversos ministres es mostren també «segurs» que la relació es recompondrà. Costi més o costi menys, però no hi ha la sensació que la intenció de Sánchez d’arribar a finals de 2023 hagi saltat pels aires. «Acabarem la legislatura, no ho dubtis», afirma un destacat membre del Gabinet. «No està en risc... Tot i que ERC és ERC –expressa amb la cautela deguda un càrrec de la Moncloa–. Al final, els acords concrets [sobre iniciatives] són més fàcils que els generals. ‘Policies over politics’. És a dir, que prevaldran les polítiques (amb minúscula) sobre la Política (amb majúscula). 

I, tot i que els republicans es moguin sobre altres coordenades, per la vinculació de moltes de les seves decisions a l’evolució del diàleg sobre Catalunya, en l’Executiu es recorda que opera la geometria variable. De facto. La reforma laboral va sortir gràcies a Cs i el decret anticrisi, per Bildu. En suma, que l’Executiu confia a anar component majories diferents en funció dels seus projectes. També fonts pròximes a Yolanda Díaz, referent d’Unides Podem en la coalició, creuen que no hi ha «risc» que es precipiti el final de la legislatura per la crisi pel ‘Catalangate’. 

Però la gran bombona d’oxigen de l’Executiu són els Pressupostos de l’Estat per a 2022. Sánchez i la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, sempre han defensat que no serien els últims de la legislatura. Si ERC posa més distància encara i no hi ha suma alternativa, el president haurà de calibrar si prefereix portar el projecte de llei al Congrés, sota el risc de ser tombat –una derrota política contundent que deixaria molt debilitat l’Executiu–, o bé no el presenta per no endur-se la bufetada. Tot i que fonts de la Moncloa afirmen que fins i tot els republicans poden desitjar uns nous comptes, malgrat que a Catalunya no hi haurà eleccions autonòmiques. «Però sí municipals», recorden, i «potser els interessa que hi hagi nous projectes als municipis on governen».

El perquè de 2023

La decisió no està presa. És prematur. Però si no disposés de nous Pressupostos, Sánchez podria aguantar fins a final de mandat, ja que en tindria prou amb prorrogar-los de cara a 2023. Aquest és el raonament que se sent a la Moncloa, que fins i tot en el pitjor escenari, en el cas que la relació amb ERC no es reconduís, hi ha uns comptes públics aprovats. 

El president sempre ha insistit que, després d’anys molt convulsos, és necessari tornar als hàbits democràtics, a les legislatures de quatre anys. Per això ell mateix ha apuntat que pretén acabar el seu mandat estirant-lo fins al desembre de 2023, el límit del permès per la llei. Perquè en el segon semestre de l’any Espanya assumirà la presidència de la Unió Europea, un moment de màxima importància per al Govern, i perquè el 31 d’octubre la princesa Elionor complirà 18 anys i haurà de jurar la Constitució davant les Corts Generals.

Notícies relacionades

Però si Sánchez vol esgotar la legislatura és perquè té l’esperança que la situació econòmica millori i arribin a la butxaca dels ciutadans els efectes dels fons europeus. Full de ruta ara erosionat per la guerra a Ucraïna, de la qual encara no se sap ni la durada ni les conseqüències

Davant un moment de màxima incertesa, ha reiterat el president, cal respondre amb «unitat». Fora d’Espanya i dins. Però ara aquesta voluntat és una entelèquia. Amb el nou PP d’Alberto Núñez Feijóo encara no han forjat els pactes i la relació amb el principal soci d’investidura, ERC, passa pel seu moment més crític en tota la legislatura.