Imputades set empreses acusades de manipular adjudicacions públiques a Lleida

La titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de Lleida, Diana Lorenzo Mañana, ha citat les set empreses imputades, entre les quals es troben Sorigué, Arnó, Voltes i Cercos, per al pròxim 3 de juliol. A més, hauran de comparèixer quatre persones imputades més dos dies abans, l’1 de juliol. De la macrooperació que es va desplegar a Lleida l’octubre del 2018 en què es van detenir unes 25 persones, entre elles Reñé, s’han seguit diverses vies d’investigació. Una és la presumpta manipulació de les adjudicacions en matèria de manteniment i de construcció de carreteres. Les extenses indagacions dels Mossos han originat la imputació ara d’aquestes set empreses.

Les constructores, segons els investigadors, formaven un grup que suposadament podria haver tingut informació privilegiada des de dins de la Diputació de Lleida dels contractes que s’adjudicarien en relació amb el manteniment de carreteres. El sistema d’adjudicacions era conegut com a sistema GISA, que permetia que la valoració tècnica anés per davant de l’econòmica, cosa que, segons se sospita, podria fer variar la puntuació i, per tant, redirigir l’adjudicació cap a determinades empreses afins.  

Expulsar altres empreses

Segons les investigacions fetes pels Mossos, les companyies presumptament adequaven les ofertes i es posaven d’acord per expulsar del mercat aquelles companyies de fora de Lleida i que no fossin afins. A canvi, algunes (no totes) suposadament efectuaven aportacions econòmiques a fundacions, com ara Catdem, o feien pagaments en negre a determinades persones. Hi ha testimonis que han manifestat l’existència d’un pacte entre les constructores i de diner negre per a, posteriorment, pagar les suposades comissions il·legals o suborns. Fins i tot un ha reconegut que va portar sobres i que va firmar xecs per retirar fons en efectiu que anirien a parar a determinats sospitosos en aquesta trama.

Notícies relacionades

Regular o abolir la prostitució: ¿què n’opinen els partits a Catalunya?

Catalunya llança el Pacte Nacional per la Llengua per guanyar 600.000 catalanoparlants

En aquest mateix sentit, i sempre segons els investigadors, es van interceptar converses telefòniques i han aparegut tant correus electrònics com manuscrits en els quals es reflecteixen els contactes entre les empreses i funcionaris, així com els representants de les constructores que havien d’anar a les reunions en què es repartien les concessions. En algun d’aquests contactes telefònics es referien a «els lleidatans» quan un constructor fora de l’òrbita els preguntava si tenia la possibilitat de guanyar en concurs o si ja estava adjudicat el treball.

‘Cas Triacom’ a Madrid

La investigació de Lleida va destapar que una de les empreses implicades en la trama, MYJ Grúas, també tenia relació amb el ‘cas Triacom’ de presumpte finançament il·legal de CDC que s’instrueix a l’Audiència Nacional com a peça separada del ‘cas 3%’ de pagament de suposades comissions a canvi d’adjudicació d’obra pública. Segons el fiscal, aquesta companyia és un hòlding que «es va beneficiar especialment» de l’adjudicació d’obres públiques per un valor de 60 milions d’euros per part de la Generalitat i d’altres administracions quan estaven governades per CiU. L’acusació destaca que la «trama Triacom» (productora del concurs ‘El gran dictat’, que emetia TV-3) apareix a les factures aportades pel soci denunciant de la companyia MYJ Grúas, i que després va corroborar l’Agència Tributària.