El Suprem revisarà el cessament de Pérez de los Cobos per part de Marlaska

El Tribunal Suprem revisarà el cessament del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos com a coronel en cap de la Comandància de la Guàrdia Civil de Madrid per part del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. La Sala Contenciosa Administrativa ha admès a tràmit el seu recurs contra la sentència de l’Audiència Nacional, que el setembre del 2021 el va declarar conforme a dret. El contingut de la interlocutòria d’admissió es coneixerà en els pròxims dies, ha informat aquest dimecres l’alt tribunal.

Aquesta sentència va donar la raó a l’Advocacia de l’Estat, que actuava en representació d’Interior, cosa que va suposar revocar la del Jutjat Central del Contenciós número 8 que al març havia anul·lat la resolució administrativa del secretari d’Estat de Seguretat, Rafael Pérez, i la seva confirmació en alçada pel mateix ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska.

L’Audiència Nacional invocava altres resolucions per assenyalar les normes aplicables i els criteris que s’han seguit al resoldre anteriorment impugnacions de cessaments i de nomenaments en destinacions de lliure designació a la Guàrdia Civil. En aquestes es distingeix entre la idoneïtat per ocupar el lloc, cosa que en el cas de Pérez de los Cobos no es discuteix, i la confiança dipositada per l’autoritat que va efectuar en el seu moment el nomenament i que, davant la pèrdua de l’esmentada confiança, disposa el cessament, havent d’exposar-se en aquest últim supòsit els motius de la pèrdua de confiança.

En les seves últimes resolucions, la Sala Tercera del Suprem ha revocat el nomenament d’Eduardo Esteban com a fiscal de Sala de Menors per falta de motivació dels criteris que havien portat a la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, a elegir-lo, quan l’altre candidat tenia una especialització en la matèria.

Prou motivació

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

L’Audiència Nacional al seu dia afirmava que una vegada «descartada l’existència de desviació de poder, es constata que la decisió de cessament de Pérez de los Cobos» compta amb una motivació suficient, tenint en compte que la pèrdua de confiança és per no informar del desenvolupament, no per no fer-ho del contingut, d’investigacions i actuacions portades a terme per la Guàrdia Civil; «tot això, a l’ampli i, de vegades, confús marc operatiu i de Policia Judicial», assenyalava la resolució amb referència a una investigació judicial en la qual hi va haver imputat el llavors delegat del Govern a Madrid, José Manuel Franco.

La sentència, a més, negava la pretensió del coronel de tornar al lloc al capdavant de la Comandància de la Guàrdia Civil a Madrid: «Havent trencat la confiança, no té sentit la declaració de reincorporació al destí, mantenint l’interessat en aquest i imposant una relació professional sustentada, a més d’en motius reglats (idoneïtat), també, en aquesta circumstància subjectiva, com hem declarat, és a dir, per la pèrdua de la confiança, qualitat que acompanya i mediatitza el nomenament per a l’esmentat càrrec i destí».