Joc d’interessos davant l’avanç electoral al País Valencià

Aquella idea es basava en la fortalesa en les enquestes dels socialistes valencians, un ressorgiment econòmic de la pandèmia que semblava quedar enrere i una manera que, en cas que el PP andalús avancés les eleccions a fi d’encadenar diverses victòries a les urnes per desgastar el Govern d’Espanya després de l’èxit d’Ayuso a Madrid, l’esquerra pogués sumar un triomf que li insuflés ànims o, almenys, frenar els de la dreta. I aquesta responsabilitat requeia en Ximo Puig i el Botànic.

Avui, no obstant, l’avanç està descartat al País Valencià. Ho va expressar ahir clarament Ximo Puig. «Tenim un govern estable, un pressupost aprovat i capacitat de mirar endavant», va dir a Alacant per recalcar que hi ha diferències «abismals» amb l’executiu del Palau de San Telmo. Si fa 10 mesos avançar les votacions va ser una possibilitat real dins del Consell que tenia el suport d’algunes veus en l’Executiu valencià, avui la situació és totalment diferent i aquell interès ha passat a la història.

El Govern valencià té clar que una cita primerenca amb les urnes no els aniria bé. La sisena onada d’òmicron i la posterior invasió russa d’Ucraïna amb les seves conseqüències econòmiques han fet saltar les previsions de recuperació amb què el Govern valencià podria haver acudit reforçat a l’escrutini ciutadà. El 10% d’inflació actual, en canvi, no ajuda. S’hi suma que el PP viu la seva particular lluna de mel disparat en els sondejos gràcies a l’‘efecte Feijóo’. És habitual amb l’arribada d’un nou líder i en el Botànic confien que el temps ho dilueixi.

No és l’únic procés polític en què passar fulls del calendari podria donar fruits a l’esquerra. Esperar la resolució de les eleccions andaluses pot deixar negre sobre blanc una realitat de la qual el PP ja no podria defugir: la seva dependència de l’extrema dreta de Vox per governar, deixar patent que Castella i Lleó no és una excepció i que l’única parella de ball de la qual disposen els populars és la ultradreta. El que es considera una mala notícia per a la democràcia podria ser un sotrac en positiu per a l’electorat progressista.

El revers són els populars valencians. Per les mateixes raons, però a la inversa, als de Carlos Mazón els interessen unes eleccions com més aviat millor. Això explica les seves paraules ahir en què va remarcar que els valencians «volen un canvi com més aviat millor», va criticar la «paràlisi» del Consell i va qualificar la decisió de Moreno Bonilla de «gest de responsabilitat». Mazón continua sense ser un líder àmpliament conegut per la ciutadania, però tenir el vent de cua de Feijóo i no quedar marcat per la unió amb Vox són motius importants per desitjar les urnes ja.

Situació diferent de la de Ciutadans, que també té en l’avanç de les setmanes un aliat. Andalusia serà una altra prova de foc per a la formació taronja. Es veurà si la marca continua tenint viabilitat en solitari o si la supervivència passa per una coalició electoral amb el PP. Els d’Arrimadas poden ser un altre dels partits que porti a col·lació els pactes dels populars amb l’extrema dreta com la manera de diferenciar-se i reivindicar el seu espai de centre. Per fer-ho, novament, han d’aconseguir la virtut de l’espera.

Notícies relacionades

Martí, Calvo, Freixa i Cuevillas opten a encapçalar la llista de Junts a BCN

El Parlament tramita els Pressupostos en ple conflicte amb els docents

Amb ulleres de llarga vista valencianes es pot observar també qui encapçalarà la candidatura de Vox en terres andaluses. Una possibilitat que sona és la diputada Macarena Olona, alacantina de naixement tot i que parlamentària per la circumscripció de Granada, cosa que li dona una doble via per saltar al terreny autonòmic. Si no és candidata a la Junta, no es pot descartar que ho sigui a la Generalitat. Una altra opció és que Vox aposti, de nou, per prioritzar la marca sobre la candidatura.

De moment, l’avanç andalús ja ha irromput com la primera gran cita de l’any prelectoral. I falta per veure si en la campanya el debat del finançament salta a l’arena nacional, què faran les formacions a l’esquerra del PSOE a l’hora de confluir i si l’efecte presidencial continua guanyant eleccions com ha passat en tots els comicis des del 2020, tret de Catalunya. Perquè, tot i que Puig no avanci les eleccions pels motius citats, la política valenciana no serà aliena als vaivens del sud. Això, sí, les urnes hauran d’esperar.